Escolta l'article ara…
En els darrers dies, moltes de les empreses relacionades amb la intel·ligència artificial, els operadors de centres de dades o els hiperescaladors, que ofereixen serveis de computació al núvol en gran escala, han trontollat. Ho han fet o bé mitjançant les cotitzacions de les seves accions, que han caigut, o bé mitjançant el preu dels seus Credit Default Swap (CDS), que han pujat.
El passat divendres, dia 30 d'octubre, la cotització de l’empresa Intel va precipitar-se un -28,6% en una sola jornada. Des dels màxims de la seva cotització, que va fer el passat 22 de juny, on va superar els 140 dòlars l’acció, ha caigut un -56,0%. Poc més de quatre mesos després, cotitza per sota de 62 dòlars. Tot i això, atès que va tancar l’any 2025 a 36,90 dòlars, puja encara, des de principi d’any, un 68%.
No és un cas aïllat. El passat dijous, dia 29 d'octubre, la cotització de l’empresa Alphabet (Google) va descendir un -12,6%. Des dels seus nivells màxims del mes de maig ha caigut un -29,4%. Des de finals de l’any 2025 ho ha fet un -9,2%. D'altra banda, Meta cotitza ara un -21,1% per sota que els màxims que va assolir el passat 24 de setembre, i enguany porta endarrerit un -7,0%. Microsoft, al seu torn, acumula una pujada minsa del 7,3% en aquests onze mesos, mentre que Amazon ha repuntat un magre 8,2% en el mateix període. D'altra banda, Nvidia ha caigut un -14,0% respecte als seus màxims de principis d’octubre, tot i que encara creix un 10,3% des de finals de l’any 2025.
De la mateixa manera, el CDS, o derivat financer que funciona com una mena de prima d’assegurança que es paga contra el risc que un deutor no pagui el seu deute, també ha pujat de preu. El CDS a cinc anys de Coreweave, una empresa de plataforma cloud, ha passat, des de principis d'any, de 769 a 1.087. El d’Oracle, de 144 a 295. El de Meta, de 55 a 124. El d’Alphabet, de 38 a 90. El de Microsoft, de 25 a 58. En definitiva, la probabilitat que d’aquí a cinc anys aquestes empreses no puguin tornar el seu deute ha augmentat. I no vol dir que no puguin tornar-lo, sinó, senzillament, que a l’inversor que vol comprar protecció contra aquesta eventualitat, aquesta li costa més cara.
Què està passant? Els mercats no estan jutjant pas el futur de la IA, que està fora de tot dubte raonable. El que està succeint és, en primer lloc, que a tot el món s’estan construint simultàniament molts centres de dades, aquests edificis que allotgen servidors, xarxes i sistemes d’emmagatzematge. Tot plegat ha suposat un augment espectacular i sobtat de l’oferta. Al mateix temps, les inversions són ingents i creixents i, ara com ara, es considera que el pic màxim de la inversió serà l’any 2028.
En segon lloc, moltes de les empreses que ho estan fent, tot i generar una caixa operativa del seu negoci que està a nivells de màxims històrics, estan destinant a aquestes inversions unes quantitats encara més altes que les que generen. En el període 2026 a 2028, empreses com Alphabet, Amazon o Meta, per exemple, en destinaran més diners dels que facturen i, per tant, s’endeutaran per a fer aquestes inversions. En altres paraules, empreses com aquestes comprometran tota la caixa que generin, i una mica més, a una sola carta.
L'hemeroteca és plena de novetats tecnològiques que han estat molt bones a llarg termini, però amb uns primers anys tan dolents que molts inversors es van arruinar
La qüestió no és si la IA o els centres de dades tenen futur, que el tenen. La qüestió és si en els primers anys de funcionament seran capaços d’obtenir els rendiments que s’esperen avui. L'hemeroteca és plena de novetats tecnològiques que han estat molt bones a llarg termini, però que han tingut uns primers anys tan dolents que van ser molts els inversors —no necessàriament només accionistes, sinó també molts d’ells bonistes— que es van arruïnar. Parlo de casos com els ferrocarrils als Estats Units, el canal de Suez, el canal d’Urgell, Internet, la construcció residencial que es va fer a principis dels anys 2000 a països com Espanya o els Estats Units, o la que es va fer a la Xina abans de 2021, etc. Un augment de l’oferta molt pronunciat, molt sovint relacionat amb un avenç tecnològic important, moltes vegades ha generat una problemàtica molt greu quan els primers anys no ha tingut la demanda esperada, per molt que a llarg termini aquesta estigui més que assegurada.
El que és habitual és que les problemàtiques d’una demanda hipotèticament insuficient no surtin mentre el gruix de la infraestructura s’estigui construint, sinó una vegada aquesta ja ha estat majoritàriament feta. L’hora de la veritat, doncs, no són tant els anys 2026, 2027 i 2028, com els posteriors. Així, aquestes empreses se l'haurien de jugar entre els anys compresos entre 2029 i 2033. Serà aleshores quan es testejarà la demanda, que es traduirà en capacitat utilitzada dels centres de dades. Si en aquells anys és més baixa de la prevista, la decepció serà molt gran, i les pèrdues poden ser ingents.
Per què ara?
La pregunta és, doncs: si encara no és l’hora de la veritat, per què aquestes fortes anades i tornades de les cotitzacions i dels preus dels CDS que s’estan produint avui? Té a veure, sobretot, amb la percepció dels inversors. Aquests prou saben que tot això es resoldrà més endavant. El cas és que, a vegades, els inversors es deixen anar i minimitzen aquests riscos, tot i estar disposats a pagar molt per aquests beneficis futuribles. En canvi, altres cops estan més en mode realista i prefereixen pagar més pels resultats certs actuals que per uns de futurs molt grans.
El que està passant ara respon, sobretot, a l’estat d’ànim dels inversors, que és —i continuarà sent— certament volàtil
Estem ara en plena campanya de presentació de resultats del tercer trimestre de l’any. Els inversors veuen com, al conjunt d’empreses cotitzades dels Estats Units, les vendes estan creixent un +13,6% i els beneficis un +29,3% respecte a l’any passat, i que estan superant a les expectatives que hi havia. A Europa, les vendes creixen un +12,0%, i els beneficis un +35,5%. Igualment, superen també les expectatives previstes. En aquest context, no és d’estranyar que hi hagi inversors que prefereixin la inversió en empreses que ja són una certesa avui. És allò de “val més un ocell a la mà que cent volant”, o de “val més Torre-feta que Castell-serà”.
En definitiva, doncs, si bé no trontolla la IA, sí que poden fer-ho moltes de les empreses que s’hi dediquen i que en depenen fortament. En qualsevol cas, no és pas ara, l’hora de la veritat. El que està passant ara respon, sobretot, a l’estat d’ànim dels inversors, que és —i continuarà sent— certament volàtil.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat