L’empresa nord-americana Nvidia, de Santa Clara a Califòrnia, produeix, des de fa molts anys, processadors GPU (Graphic Processing Units), especialment dissenyats per fer càlculs en paral·lel. Aquests, que tenen centenars o milers de nuclis petits, inicialment foren creats per processar gràfics 3D i han estat àmpliament utilitzats en videojocs. Contrasten amb les prou conegudes CPU (Central Processing Unit), una mena de cervells centrals que controlen la major part de les funcions d’un ordinador, ideals per executar tasques seqüencials, com ara sistemes operatius, aplicacions, fulls de càlcul, etc.
L’atzar, o la perspicàcia, ha volgut que els sistemes d’entrenament i d’operativa de la intel·ligència artificial (IA) funcionin molt millor amb les GPU que amb les CPU, fet que ha posat Nvidia al mapa. Algú podria dir que aquesta empresa va ser una visionària, i altres podrien senzillament afirmar que s’ha trobat amb un ús inesperat del seu producte. Sigui com sigui, Nvidia s’ha vist de sobte en una posició gairebé monopolística, i les grans empreses tecnològiques, com ara Microsoft, Amazon, Google, Meta o OpenAI, entre moltes altres, li estan demandant moltes GPU per les seves IA, el núvol (cloud) i els centres de dades (data centers). Però Nvidia no només ven xips, sinó també plataformes complexes amb programari, maquinària i suport.
De sobte, aquesta nova demanda de GPU per a centres de dades li suposa a Nvidia, aquest any 2025, al voltant del 90% de les seves vendes, amb un marge que, aproximadament, dobla el que tenia en els seus usos clàssics. Només cal mirar enrere: just abans de la pandèmia, els centres de dades suposaven al voltant d’una quarta part de les seves vendes només. En sis anys, ha multiplicat la seva xifra de negocis total per gairebé vint vegades, i el seu marge ebitda ha passat del 31% al 63%.
El seu benefici net, en conseqüència, s’ha multiplicat per 40. En el moment de fer aquest escrit, l’acció de Nvidia cotitza a 175,8 dòlars, un 15% per sota dels màxims històrics que assolí el passat 29 d’octubre. A finals de l’any 2019 ho feia a 5,2 dòlars, de manera que, així i tot, la seva cotització s’ha multiplicat per gairebé 34. Algú podria preguntar-se on seria la suposada bombolla, ja que l’acció, tot i haver pujat fortament, s’ha revalorat menys que els seus beneficis. Les ràtios PER amb els que cotitza són de 37,5 per aquest any que acaba el gener 2026, de 23,0 per l’any vinent, i de 18,1 per l’altre. Algú podria pensar també que, si bé si són multiplicadors molt alts, no semblen pas del tot exagerats.
El risc no es troba en el que passi mentre es construeixen els centres de dades, sinó que el creixement de la demanda d'aquests sigui insuficient un cop estiguin acabats
Vegem-ho amb una mica més de deteniment. S’estan construint arreu nous centres de dades, en el que és una autèntica febre. Els seus ritmes de creixement estan al voltant del 20% anualitzat fins a l’any 2030, amb augments més forts a Amèrica del Nord, que a l’Àsia i a Europa, per ordre. Els majors creixements se centren en els anomenats centres de dades hiperescalables (Hyperscale Data Center). Se’ls fa servir per a entrenament de models d’IA, per allotjar serveis del núvol (correu, aplicacions, webs, etc.), pels serveis d'estríming de l’estil Netflix o YouTube, entre altres, i també pel processament massiu de dades, l’anomenat big data.
És obvi que, mentre s’estan construint aquests centres de dades, es necessitaran més GPU, i Nvidia augmentarà les seves vendes, de la mateixa manera que quan hi va haver una eufòria constructora residencial a la primera dècada dels anys 2000, es van necessitar molts més materials i maquinària de construcció. Mentre va durar l’eufòria constructora tota aquesta mena d’empreses anaren molt bé. Després s’enfonsaren. La qüestió no radica, doncs, en el que passarà mentre dura l’eufòria constructora de centres de dades, sinó en la seva sostenibilitat en el temps. Si qualsevol indústria té, de sobte, una demanda inusualment elevada, i té uns anys de vendes daurats, els seus multiplicadors PER haurien de ser molt baixos, i no pas molt alts, tot i preveure que aquesta demanda, passats uns anys, caurà fortament. Això no és el que està succeint amb Nvidia, que manté uns multiplicadors alts, com si la festa no tingués mai fi. La previsió és que l’any vinent, en plena eufòria, obtindrà uns beneficis d’uns 185.000 milions de dòlars. Les magnituds sí que importen.
Finalment, quan esclati la bombolla, com se la denominarà? La bombolla de la IA, com fins ara, o la bombolla dels centres de dades?
Els centres de dades tindran actualment una capacitat utilitzada d’entre un 50% i un 70%, amb els de més petita mida situats més en el rang baix, i els més grans, els hiperescalables, més al voltant del rang alt. Aquests centres de dades necessiten una capacitat utilitzada del voltant d’un 45% per tal d’arribar al seu punt mort. Donada la forta activitat constructora, caldrà que la demanda dels usuaris dels centres de dades creixi molt fort en el futur per a absorbir l’oferta. El risc no és el que passi mentre es construeixen els centres de dades, sinó que el creixement de la demanda d'aquests sigui insuficient una volta estiguin acabats. De la mateixa manera que el que va fer caure la bombolla immobiliària no fou altra cosa que la demanda real d’habitatge trigà molts anys a absorbir-ne l’oferta.
Pensar, igualment, que Nvidia mantindrà la seva privilegiada situació en el temps, sense que la competència li creixi fortament, és una mera il·lusió que, en economia, no dura mai gaire. Empreses com Google, Amazon o AMD ja creen xips per IA, i altres emergents com Graphcore, Cerebras o Tenstorrent també. Més que en vindran.
Finalment, quan esclati la bombolla, com se la denominarà? La bombolla de la IA, com fins ara, o la bombolla dels centres de dades?