El nou compte d’estalvi i inversió: una bona iniciativa que es queda curta

Quan es compara la distribució de l’estalvi financer de les famílies de l'eurozona amb les dels Estats Units, hi ha una diferència que es fa evident a primera vista. Al voltant d’un terç dels estalvis de les famílies europees estan col·locats en dipòsits bancaris, tant a la vista com a termini, mentre que als Estats Units aquest percentatge és poc més d’un 10%. Això vol dir que a l'eurozona hi ha una part significativa del patrimoni financer total, al voltant d’un 20%, que no es posa a treballar, que no s’inverteix, quan podria fer-ho.

Aquest fet representa un doble perjudici: per una part, per a les mateixes famílies, que obtenen una rendibilitat menor dels seus estalvis. És prou conegut que, en sèries llargues de temps, totes les modalitats inversores financeres proporcionen una rendibilitat superior a la dels dipòsits bancaris. Per una altra part, el perjudici s’estén també a l’aparell productiu de l'eurozona, que rep menys inversió en forma de capital de què caldria.

Les famílies dels Estats Units, en canvi, tenen percentatges superiors del seu patrimoni financer invertit tant en accions cotitzades com en fons d’inversió, o també en pensions i assegurances. Com hem dit, això augmenta tant la rendibilitat dels patrimonis financers de les famílies nord-americanes com el creixement del conjunt de l’economia nord-americana, que es veu beneficiada per la canalització de l’estalvi de les famílies cap als mercats de capitals.

Si vols saber-ne més

 

   

Ibex-35 a 20.000: car o barat?

Ara farà poc més d’un any, la Comissió Europea publicà la Recomanació 2025/2029 de 30 de setembre de 2025, sobre l’increment dels comptes d’estalvi i inversió amb un tractament fiscal simplificat i avantatjós. El que pretenia és animar els estats membres a establir o millorar els seus propis instruments d’estalvi i inversió, en un intent de trobar solucions als dos problemes que hem esmentat. Si bé són molts ja els països europeus que tenen implantats uns plans especials d’estalvi que es canalitzen cap a la inversió i que proporcionen alhora beneficis fiscals als inversors, com ara Anglaterra (ISA), Itàlia (PIR), França (PETI), Suècia (ISK), Dinamarca (ASK), ó Finlàndia (OST), per exemple, hi ha moltes diferències entre ells.

Espanya no tenia cap figura al respecte ni cap legislació i, seguint les recomanacions de la Comissió Europea, s’havia de moure. Pel que hem pogut constatar, es tracta més d’una actuació forçada que no pas volguda. Els dipòsits a la vista i a termini de les llars espanyoles, suposen avui un 33,3% del seu patrimoni financer, per la qual cosa la problemàtica és tan greu com a la resta de l'eurozona. S’han donat molts tombs al respecte, i han actuat tots els lobbies financers per tal que la norma fos més o menys ambiciosa.

Nombrosos països europeus ja han implantat plans especials d'estalvis canalitzats cap a la inversió, amb moltes diferències entre ells

Tot i que els ingressos públics estan en màxims històrics, la tendència general dels darrers anys ha estat la de disminuir les deduccions fiscals. Tal fou el cas quan s’eliminà la deducció fiscal per l’adquisició de l’habitatge habitual, l’any 2013, o també quan es limità les aportacions als plans de pensions individuals a només 1.500 euros per persona, l’any 2022. Cap d’aquestes mesures tingueren una racionalitat econòmica més enllà de la recaptatòria —la d’augmentar la quota fiscal de les famílies—.

Hi ha hagut moltes anades i tornades sobre la legislació que havia de sortir, algunes de les quals les he viscut personalment. En un primer moment semblava que només entrarien com actius invertibles els anomenats SIALP (o assegurança individual d’estalvi i inversió), els quals tenen un límit anual de primes de 5.000 euros, que són poc significatius en import en conjunt i que proporcionen una rendibilitat baixa, ja que estan obligats a garantir, com a mínim, el 85% del capital aportat. Es volia crear una nova figura, el SIALPFE, a la qual es pogués invertir un import superior, com també invertir un mínim del 30% en renda variable, orientada cap a actius de la Unió Europea (UE). Semblava que la inversió anual màxima quedaria en uns 8.000 euros, i al final ha quedat una mica per sobre, en uns 10.000 euros.

El CAIFE, la solució

Finalment, la norma s’ha publicat: fou el Reial Decret llei 29/2026 de 6 d’octubre, publicada al BOE núm. 249, de 7 d’octubre, i ha entrat en vigor el 8 d’octubre. S’anomena Compte d’Estalvi i Inversió Financia Europa (CAIFE), i permet aportar un total de 150.000 euros, exclusivament en diners. D'altra banda, també permet comprar accions de la UE, tenir drets de subscripció d’aquestes accions, i també fons d’inversió i ETF. Exclou a les socimis, a la renda fixa directa, als derivats i a les sicav.

Pel que fa als fons d’inversió, hi ha uns requisits perquè resultin elegibles. Per una part, el 70% de la seva cartera ha de ser emesa per entitats de la Unió. A més, ha d’haver-hi un mínim de renda variable d’un 50% i com a mínim un 35% ha de complir amb les dues condicions anteriors. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) farà un registre d’IIC elegibles.

Els primers 10.000 euros guanyats no pagaran impostos, mentre que tot el que superi aquesta quantitat tindrà una exclusió del 20%

Així mateix, no es tributa pels guanys o pèrdues d’aquests comptes, en comprar i vendre, mentre no es tregui el diner d’aquest compte. I quan se'n retira, s’ha de calcular quina és la part del moviment que correspon a l’aportació feta que es recupera i quina correspon a un guany. Els primers 10.000 euros guanyats no pagaran impostos, mentre que tot el que superi aquesta quantitat tindrà una exclusió del 20% i, per tant, només es tributarà pel 80% dels guanys restants. Els dividends percebuts sí que tributaran, en qualsevol cas. El diner de l’aportació recuperat es podrà tornar a invertir en aquest compte, sense passar mai el límit d’aportació dels 150.000 euros.

La iniciativa és bona, si bé s’ha quedat a mig camí. El model que més m’agrada és l’anglès, la seva Individual Savings Account, o ISA. Permet a cada persona posar-hi unes 20.000 lliures l’any, uns 23.800 euros anuals, amb la qual cosa es pot sobrepassar de molt el límit dels 150.000 euros d’aportació total del CAIFE. Els avantatges fiscals són, a més, molt més grans, de forma que tots els interessos, els dividends, i els guanys de capitals generats estan exempts fiscalment. El sistema anglès, doncs, permet fer moltes més aportacions; a més, té una exempció fiscal plena i no pas restringida.

A diferència del CAIFE, el sistema anglès permet fer moltes més aportacions; a més, té una exempció fiscal plena i no pas restringida

Hem de qualificar, doncs, la iniciativa com a globalment bona, si bé d’un abast limitat i, en general, poc ambiciosa. Una altra qüestió és la seva entrada en vigor, que depèn, en primer terme, de la publicació d’una ordre ministerial que permeti a les entitats complir amb les seves obligacions d’informació tributària. La seva implementació pràctica podria trigar entre tres i sis mesos, sense tenir en compte, però, que entremig hi ha un procés electoral, a finals de novembre, que podria implicar canvis sobre l’actual normativa.