El mercat laboral ha començat el 2026 amb un senyal preocupant. L’atur ha augmentat a Espanya en 231.500 persones en el primer trimestre, fins als 2,7 milions, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A Catalunya, l’increment ha estat de 84.400 persones, fins a 435.600, amb una taxa d’atur del 10,12% (10,83% a Espanya). És el pitjor inici d’any des de 2013, tot i que en perspectiva històrica el mercat laboral manté una certa solidesa. A les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de la setmana passada s'hi sumen, en contrast, els registres d'afiliats de l'abril compartits aquest dimarts pel ministeri espanyol d'Inclusió i Seguretat Social, en què Catalunya va tancar el quart mes de l'any amb rècord històric de treballadors en actiu (3,92 milions).
Aquestes dades evidencien una paradoxa: mentre l’atur augmenta, moltes empreses tenen dificultats per trobar el talent que necessiten. No és un fenomen nou, però s’està intensificant. L’objectiu d’aquest article és analitzar les causes d’aquest desajust i apuntar algunes claus sobre l’evolució del mercat de treball.
L’efecte estacional i el context econòmic
El primer trimestre acostuma a ser desfavorable per a l’ocupació, especialment per la fi de la campanya de Nadal i l’ajust en sectors com el comerç o l’hostaleria. Però això no ho explica tot. També s’observa estancament econòmic a Europa i una desacceleració en la creació de llocs de treball, enmig d’un context internacional més incert, amb tensions geopolítiques, costos energètics elevats i un creixement més moderat.
Alhora, la població activa -que inclou tant les persones ocupades com les que busquen feina- ha assolit màxims històrics, superant els 25 milions (4,3 milions a Catalunya). Mai hi havia hagut tanta gent disposada a treballar. Això implica que una part de l’augment de l’atur respon no tant a la destrucció d’ocupació com a l’entrada de més persones al mercat laboral. El sistema continua generant oportunitats, però no amb la rapidesa ni l’adequació necessàries.
Mai hi havia hagut tanta gent disposada a treballar. El sistema continua generant oportunitats, però no amb la rapidesa ni l’adequació necessàries
El desajust entre oferta i demanda de talent: aquí es manifesta la paradoxa central: amb nivells d’atur encara elevats, moltes empreses no troben els perfils que necessiten. En sectors tecnològics, industrials o de serveis avançats, hi ha llocs que queden oberts durant mesos i molts no s’acaben cobrint. El problema no és tant quantitatiu com qualitatiu: hi ha una manca d’adequació entre les competències que demanen les empreses i les que ofereix una part de la població activa. L’economia requereix perfils digitals, adaptables i amb competències transversals, mentre que el sistema formatiu no evoluciona amb la mateixa velocitat. A això s’hi afegeixen canvis en les preferències laborals, especialment entre els joves, que responen a una major valoració de la qualitat de vida, la flexibilitat o el sentit del treball.
A més, hi ha un desequilibri creixent entre el tipus de llocs de treball que es creen i el perfil de la població activa. Una part important del creixement de l’ocupació es concentra en sectors intensius en mà d’obra, com la restauració o alguns serveis, que tenen dificultats per cobrir vacants. Al mateix temps, el sistema educatiu continua generant un volum elevat de titulats universitaris, una part dels quals prové d’àmbits que no sempre coincideixen amb la demanda actual del mercat laboral, mentre que moltes empreses no troben perfils tècnics intermedis, especialment vinculats a la formació professional. Aquest desequilibri per nivell de qualificació dificulta l’encaix i limita el potencial de creixement de l’economia. Aquest desajust no és atribuïble a un únic factor, sinó al funcionament conjunt del sistema educatiu, el mercat de treball i l’estructura productiva.
El cas dels joves: una disfunció estructural
La taxa d’atur juvenil se situa en el 24,5%, amb més de 440.000 menors de 25 anys sense feina, segons l’INE. És un dels grans problemes del mercat laboral: joves formats que no troben encaix, mentre les empreses busquen perfils que no sempre existeixen o no accepten les condicions actuals.
Mobilitat del talent i immigració: A aquesta situació s’hi afegeix la mobilitat del talent. Molts joves qualificats marxen a l’estranger a la recerca de millors oportunitats, millors condicions o entorns més estimulants. Al mateix temps, l’economia continua incorporant treballadors estrangers, especialment en sectors com la construcció o els serveis, clau per sostenir el creixement i compensar l’envelliment. El resultat és un escenari complex: es perd talent qualificat, s’incorpora mà d’obra necessària, però el desajust persisteix. El problema no és la manca de persones, sinó la manca d’encaix.
L’impacte de la digitalització i la IA
El mercat laboral també està immers en una transformació profunda. La digitalització i la intel·ligència artificial estan redefinint molts llocs de treball. Segons Funcas, la IA podria destruir a Espanya entre 1,7 i 2,3 milions de llocs de treball en la pròxima dècada, especialment en perfils administratius i tècnics, però també generar-ne prop d’1,6 milions i millorar la productivitat de més de 3,5 milions de treballadors.
Més de la meitat de les hores de treball actuals podrien ser automatitzables amb la tecnologia actual, segons McKinsey Global Institute
Paral·lelament, el McKinsey Global Institute estima que més de la meitat de les hores de treball actuals podrien ser automatitzables amb la tecnologia actual, tot i que una part rellevant continuarà depenent de capacitats humanes com el pensament crític, la gestió d’equips o les habilitats socials. No es tracta tant d’una substitució com d’una transformació: moltes ocupacions evolucionen i incorporen noves tasques vinculades a supervisar i complementar la tecnologia.
La clau: la productivitat
En aquest nou escenari, la productivitat esdevé determinant. Sense millores sostingudes en productivitat serà difícil assolir salaris més alts, més estabilitat laboral i una major competitivitat. Els països amb millors salaris i condicions laborals són també els que generen més valor afegit per treballador. També cal tenir en compte l’augment de l’absentisme laboral registrat en els darrers anys, especialment a Catalunya, que té un impacte directe sobre la productivitat i la capacitat organitzativa de les empreses. Més enllà del debat sobre les causes, és un factor que no es pot ignorar si es vol millorar l’eficiència del mercat de treball.
El diagnòstic és clar: augmenta l’atur, creix la població activa i persisteix un desajust entre el talent disponible i el que demanden les empreses. No estem davant d’una crisi laboral clàssica, sinó d’un mercat en transformació, amb tensions però també amb oportunitats. I malgrat tot, la qualitat de l’ocupació ha millorat amb una menor temporalitat i l’economia continua generant llocs de treball en termes anuals.
El repte no és tant crear més ocupació com assignar millor el talent i millorar la productivitat. La història econòmica és clara: totes les revolucions industrials han destruït llocs de treball, però n’han creat molts més i de més qualitat. La diferència no és el canvi, sinó com es gestiona. Això exigeix millorar l’encaix entre formació i empresa, fer efectiva la formació al llarg de la vida i situar la productivitat al centre de les polítiques econòmiques.
Quan el talent no es forma o no es dirigeix cap a les activitats on genera més valor, l’atur conviu amb vacants i l’economia creix per sota del seu potencial
També és important reforçar el valor afegit dels sectors en els que tenim avantatges competitius, avançant cap a models més intensius en coneixement, tecnologia i qualitat, en lloc de basar el creixement únicament en volum. Sense un augment sostingut del valor afegit per treballador, no hi haurà millors salaris ni més benestar. El principal problema del mercat laboral no és la falta de llocs de treball, sinó quin talent es genera i com encaixa en el teixit productiu. Quan el talent no es forma o no es dirigeix cap a les activitats on genera més valor, l’atur conviu amb vacants i l’economia creix per sota del seu potencial. Corregir aquest desajust és el veritable repte. I també la gran oportunitat.