Europa ha construït un gran mercat interior, però encara funciona com 27 mercats diferents. Aquest és un dels principals frens de la seva competitivitat. L’excés de regulació —i sovint la seva baixa qualitat— es tradueix en més normes, més tràmits i més temps per fer el que en altres economies es resol amb més agilitat i menys costos. Aquest diagnòstic no és nou. L’informe Draghi sobre competitivitat europea (2024) va advertir que la Unió Europea (UE) està perdent pes davant dels Estats Units i la Xina, en part per un entorn regulador complex que frena la iniciativa empresarial i la innovació.
En paral·lel, l’informe Letta (2024) sobre el mercat interior va assenyalar que les barreres administratives continuen fragmentant el mercat europeu i dificultant el creixement de les empreses. El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que les barreres existents dins del mercat únic europeu equivalen a un aranzel del 110% en el cas dels serveis. Dit d’una altra manera, operar dins la UE pot arribar a ser, en termes regulatoris, tan costós com exportar a un mercat fortament protegit. El missatge és clar: és urgent simplificar, i molt, el marc regulador.
Aquesta realitat es fa encara més evident a Espanya i Catalunya, i VIA Empresa se n'ha fet ressò molt sovint. Fa pocs dies, la Síndica de Greuges de Catalunya ha tornat a posar el focus en aquesta qüestió, i ha destacat que una part rellevant de les queixes que rep estan vinculades a retards i excés de tràmits administratius. És un diagnòstic compartit. Per exemple, segons Pimec, la burocràcia és un dels principals obstacles per a l’activitat empresarial: les pimes destinen en mitjana unes 500 hores l’any a tràmits burocràtics i prop d’un 70% dels documents que se’ls exigeixen ja es troben en poder de l’Administració.
En la mateixa línia, entitats com la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi d’Economistes, Foment del Treball, Cecot, FemCAT, el Cercle d’Economia o Comertia, han alertat reiteradament de la pèrdua de competitivitat que provoquen la complexitat normativa i la lentitud dels procediments. A aquest clam s’hi afegeixen iniciatives com el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) que coincideixen en la necessitat d’una simplificació profunda. Per sort, aquesta prioritat ja és a l’agenda pública: s’estan impulsant mesures de simplificació normativa, digitalització i finestreta única empresarial. Tanmateix, en el passat, iniciatives similars no han donat els resultats esperats. Per això, el repte ara és que aquestes mesures funcionin de manera efectiva i es tradueixin en resultats tangibles i sostinguts, a l’altura dels països més competitius.
L'EU Inc. de la UE no és un canvi menor: no substitueix les legislacions nacionals, sinó que afegeix un nou marc europeu simplificat
En aquest context, la UE ha començat a reaccionar. En l’últim any s’observa un canvi de tendència: més revisió crítica de la regulació i més aposta per la simplificació. Un dels exemples més clars és la proposta anunciada fa pocs dies per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per crear empreses en un màxim de 48 hores a tota la UE. No és un canvi menor. És una reforma amb vocació transformadora. Es coneix com el 28è règim o EU Inc. i no substitueix les legislacions nacionals, sinó que afegeix un nou marc europeu simplificat. Les empreses podran escollir operar sota aquest sistema i evitar la fragmentació actual. Avui, una empresa pot trobar-se amb més de 60 formes societàries diferents a Europa, fet que dificulta créixer i operar a escala europea.
L’objectiu és clar: passar d’un model fragmentat i lent a un sistema digital, integrat i eficient. La creació d’empreses serà íntegrament en línia, sense tràmits presencials. La identitat digital europea permetrà validar els emprenedors de manera segura a tots els estats membres. També es fixaran requisits bàsics comuns per reduir la dispersió normativa. Això facilitarà operar en diferents països i, fins i tot, permetrà crear una empresa en qualsevol dels 27 estats de la UE.
El cost de crear una empresa també es reduirà de manera significativa, amb un límit inferior als 100 euros
Un altre canvi clau és la interconnexió dels registres mercantils. Les dades circularan entre administracions i s’evitarà demanar repetidament la mateixa informació. En aquesta línia, s’aplica el principi de “només una vegada”: l’Administració no pot demanar dades que ja té. El cost de crear una empresa també es reduirà de manera significativa, amb un límit inferior als 100 euros, i s’estableixen terminis clars: en els casos més simples, una empresa es podrà crear en 48 hores.
En aquesta primera fase, el sistema serà opcional. Però pot esdevenir un fort incentiu perquè moltes iniciatives empresarials es quedin a Europa en lloc de deslocalitzar-se. Els principals beneficiaris seran les pimes i les startups, però l’impacte pot anar molt més enllà: més inversió, més activitat i més capacitat per competir en sectors innovadors. En definitiva, facilitar la creació d’empreses en 48 hores no és només simplificar tràmits. És millorar la competitivitat i reforçar el funcionament real del mercat únic europeu.
El precedent perillós de les SAE
De tota manera, cal recordar que no és el primer intent d’harmonitzar el dret societari europeu. La Societat Anònima Europea (SAE) aprovada en 2001, per exemple, no va tenir l’impacte esperat: era complexa, poc orientada a pimes i, sobretot, no eliminava la dependència de les regulacions nacionals. El resultat ha estat limitat: amb poc més de 1.300 empreses registrades en una Unió amb més de 20 milions, i només una part amb activitat real, s’ha consolidat com una figura minoritària i poc transformadora. De fet, en alguns països, com la República Txeca, es van arribar a crear centenars de SAE sense activitat ni treballadors, concebudes simplement per ser venudes posteriorment a tercers.
És significatiu que més del 60% de totes les SAE es concentressin en aquest país, mentre que en economies com l’espanyola amb prou feines se’n van crear una vintena. Aquesta realitat il·lustra fins a quin punt el model no va respondre a l’objectiu inicial de facilitar la creació i el creixement d’empreses reals.
El resultat de les SAE ha estat limitat: hi ha poc més de 1.300 empreses registrades en una Unió amb més de 20 milions de companyies
El repte ara és diferent: dissenyar un sistema útil, àgil i accessible per a emprenedors i pimes; i no caure en els errors d’altres experiències anteriors com la de la SAE. La proposta, però, tot just comença el seu recorregut. Haurà de ser debatuda i aprovada pel Parlament Europeu i el Consell, i posteriorment negociada fins a un text definitiu. La Comissió Europea vol que sigui aprovada abans de finals de 2026, dins d’una estratègia més àmplia per reforçar el mercat únic amb l’objectiu de construir, de cara a 2028, una Europa que funcioni realment com un sol mercat.
Però aquesta iniciativa ha de ser només el començament. Europa necessita una revisió profunda de tot el seu marc regulador. Menys complexitat, menys duplicitats i més eficiència. La regulació ha de facilitar l’activitat econòmica, no dificultar-la. Perquè, en el fons, la qüestió és molt clara: sense un mercat realment únic, Europa no podrà competir amb economies que operen com una sola.