
En el marc de les noves eines de formació per les quals està apostant el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, les microcredencials universitàries esdevenen certificats oficials que acrediten l’adquisició de coneixements, habilitats o competències específiques mitjançant formacions de curta durada, flexibles i adaptades a les necessitats del mercat laboral actual. S’adrecen especialment a persones adultes, en actiu o en procés de transició professional i permeten actualitzar-se, requalificar-se o complementar estudis previs sense haver de cursar un grau o màster complet.
Recerca i Universitats està liderant el desplegament del Pla de Microcredencials Universitàries a Catalunya en col·laboració amb les universitats públiques. Ja s’ha dissenyat un primer catàleg de més de 200 accions formatives amb l’objectiu d’emetre 9.469 microcredencials abans del juny de 2026. A juliol de 2025, ja s’han posat en marxa més de 30 grups formatius, amb la participació de més de 600 persones. El calendari programat per les universitats concentra el gruix de noves iniciatives formatives als mesos de setembre, octubre i novembre de 2025 i de gener i febrer de 2026. Gairebé el 50% de les formacions s’ofereixen en modalitat en línia, tot i que també hi ha opcions presencials i híbrides per adaptar-se a totes les necessitats. Les microcredencials poden tenir un reconeixement acadèmic de fins a 15 crèdits ECTS i inclou també oferta amb cursos de menor durada.
En aquesta línia, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, posa de relleu que “presentem una nova eina de formació que traça una manera diferent d’entendre l’aprenentatge al llarg de la vida i que respon a un model de país que posa la formació contínua al centre, que no deixa ningú enrere i que entén l’educació com una eina de transformació personal i col·lectiva”.
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, posa de relleu que “presentem una nova eina de formació que traça una manera diferent d’entendre l’aprenentatge al llarg de la vida i que respon a un model de país que posa la formació contínua al centre"
Bon posicionament global de les universitats catalanes
Tot plegat en un panorama en què les universitats catalanes segueixen destacant en el mapa mundial de l’excel·lència acadèmica. L'Academic Ranking of World Universities (ARWU) 2025, conegut popularment com a rànquing de Shanghai i considerat un dels més prestigiosos del món, deixa en bona posició les universitats catalanes. La Universitat de Barcelona (UB) és la universitat més ben valorada de l'Estat i l'única espanyola que se situa en les 200 primeres posicions del món. A més, obtenen molt bons resultats la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que aconsegueixen col·locar-se entre les 301 i 400 millors del món. També apareixen en el rànquing de Shanghai la Universitat Rovira i Virgili (URV), que millora la seva puntuació respecte a l'any passat i surt entre la posició 601 i la 700; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que també escala posicions i està entre la 701 i la 800; la Universitat de Lleida (UdL), que se situa en el bloc que va de la 801 a la 900; i la Universitat de Girona (UdG), entre la 901 i la 1.000.
Per altra banda, en la darrera edició del Saló de l’Ensenyament, celebrada el passat mes de març, Recerca i Universitats va oferir una orientació personalitzada, informació pràctica i recursos útils per a facilitar l’accés als estudis superiors amb l’objectiu de fer costat als joves en un moment clau del seu futur. La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, manifesta que “accedir a la universitat és una de les decisions més importants per als joves i com a país tenim el deure d’oferir-los totes les eines per fer-ho amb confiança i seguretat”. Així mateix, la consellera subratlla que “les universitats catalanes responen amb una oferta sòlida, innovadora i alineada amb els reptes de la societat actual i des del Departament treballem per a garantir que aquest camí estigui sempre ben acompanyat”.
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat un acord per a reforçar el desenvolupament del hub de recerca de frontera i innovació en medicina de precisió, ubicat als terrenys de l’antic Mercat del Peix de Barcelona
Aposta pels estudis biomèdics
En aquest curs acadèmic, s’ha posat en marxa el Grau en Infermeria al Pirineu, una formació universitària impulsada per la Universitat de Lleida (UdL) que s'imparteix a Tremp. Aquesta primera promoció comptarà amb 20 places i oferirà pràctiques clíniques als centres assistencials de l'Alt Pirineu i l'Aran. La seu temporal del grau s'ubicarà a l'Institut de Tremp, mentre s'acaba la reforma de les instal·lacions definitives a l'Hospital Comarcal del Pallars. Aquestes 20 places de nova creació del Grau en Infermeria al Pirineu se sumen a les 105 que ja està oferint la UdL a la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de Lleida i a les 85 del Campus Universitari d'Igualada.
Una altra universitat catalana que aquest curs també començarà a impartir el Grau d'Infermeria serà la Universitat Abat Oliba (UAO), que oferirà 80 places. Mentre durin les obres d’ampliació de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, les activitats docents es faran en els espais que aquesta universitat privada té al carrer Balmes de Barcelona.
Alhora, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat un acord per a reforçar el desenvolupament del hub de recerca de frontera i innovació en medicina de precisió, ubicat als terrenys de l’antic Mercat del Peix de Barcelona. El nou acord atribueix al Consorci del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) el lideratge en el desenvolupament arquitectònic del hub i incorpora la promoció i explotació d’altres parcs de recerca dins les seves funcions. Aquesta mesura suposa una modificació dels seus Estatuts, que serà impulsada pels representants de la Generalitat dins del Consorci.
L’objectiu del hub és esdevenir un centre científic de referència en medicina de precisió, potenciant la recerca interdisciplinària i la innovació biomèdica. El nou centre es desenvoluparà en col·laboració amb institucions clau com el PRBB, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Ajuntament de Barcelona i esdevindrà un pol d’atracció per a investigadors d’arreu del món.