Fa poc més d'un any i mig des que Miquel Àngel Cerdà (Mallorca, 1958) va esdevenir el nou president de la Comissió d'Indústria de la patronal Cecot. És un càrrec que combina amb la presidència institucional de Veolia Serveis a Catalunya, malgrat que tots dos convergeixen en la preocupació per la indústria.
Les dades compartides per Oriol Montanyà al darrer Baròmetre Industrial 2026 que l'entitat va presentar a finals de maig mostren una dèficit de 1.061 empreses a la balança. Especialment de les petites que, contràriament que les grans, han anat perdent presència amb el temps. Cerdà, però, té la seva pròpia interpretació; amb una mirada optimista assenyala el moment de transformació que viu el sector i que la Cecot aspira a supervisar. Des d'un racó estretament arrelat a la indústria com Terrassa es pot albirar el futur d'un motor tradicional a Catalunya. I Cerdà només observa un camí: l'empresa com a salvavides.
La Comissió d'Indústria de la Cecot es va constituir per "identificar i implementar mesures conjuntament amb l'Administració". Quin és el balanç de la feina feta fins ara?
Molt positiu. És evident que l'Administració té moltes dificultats a l'hora de tirar projectes endavant, perquè no es tracta d'un sol partit, però s'ha avançat molt i hi ha hagut un diàleg fluid. Des de la Cecot hem pogut fer diverses trobades molt importants i hem aglutinat moltes empreses. A les tres trobades han vingut uns 150 professionals. Per tant, la tasca és molt positiva.
Quines han estat les principals mesures que han sol·licitat?
Per començar, cal dir que la indústria catalana va bé. Podria anar millor, però podríem dir que hi ha un optimisme moderat. Hem de tenir en compte que la crisi de l'Iran està afectant, ja que les matèries primeres han pujat totes de preu. Per tant, s'ha de ser resilient per poder-se adaptar a aquesta nova situació, que ha estat molt ràpida. Hi ha un munt d'oportunitats, però han d'acompanyar determinades mesures que les facilitin.
Com a reptes, per una banda, ha baixat molt la productivitat, i per una altra és necessari simplificar tots els tràmits administratius. Pel que fa a la productivitat, ens falten professionals per poder fer les feines que les empreses tenen contractades. Una part de la població que es contracta són immigrants, i alguns no tenen la formació adequada. Això fa que les empreses hagin d'invertir a formar-los, i tot plegat requereix un temps. Els canvis són molt ràpids i hauríem d'adaptar la formació que s'està fent a necessitats reals, perquè hi ha una mica de desfasament.
"Cada dia tindrem menys població activa: en aquest moment, disposem de 2,6 persones actives per cada jubilat. En vint anys, en seran 1,6"
A més, l'absentisme ha viscut un creixement desmesurat. Si parlem de fa tres anys, les empreses industrials tenien entre un 3% i un 5%; ara, les que presenten millors taxen tenen un 10%, i les pitjors estan en un 20%. És a dir, la mitjana és d'un 15%. Cada dia, a la indústria falten el 15% dels treballadors. És molt difícil competir en un mercat global on no existeix aquesta dificultat. D'alguna manera, també, la normativa laboral està afavorint aquest tipus d'absentisme, i s'hauria d'intentar regular.
Gran part dels empresaris coincideixen en el diagnòstic. Amb la simplificació administrativa succeeix quelcom similar.
En aquest cas és una necessitat, perquè quan els empresaris detecten una oportunitat, volen actuar ràpidament. Per exemple, quan es pretén ampliar o construir una nau. Si els tràmits triguen entre dos, tres o quatre anys, el projecte es refreda. I encara molt més si no hi ha la seguretat que es podrà tirar endavant. Aleshores, alguns empresaris opten per no invertir, i d'altres prefereixen fer-ho a altres comunitats autònomes que donen més facilitats.
Tots aquests són temes que hem d'afrontar amb rapidesa. En l'àmbit laboral, cada dia tindrem menys població activa: en aquest moment, disposem de 2,6 persones actives per cada jubilat. En vint anys, en seran 1,6. Com podem produir més amb menys gent? Doncs amb la IA, la digitalització, la robòtica, etc.
Insisteixo, el diagnòstic sembla clar i compartit per tots els agents. Però hi ha hagut una aplicació real arran d'aquestes converses?
Home, acció real mesurable des d'un punt de vista pràctic, encara no. Però sí que és cert que s'està escoltant el sector industrial, a les diferents patronals i sindicats, i a partir d'aquí s'intenta fer un programa d'acció. Però de moment entenem que tenen altres prioritats i encara no es pot dir que tenim damunt la taula un pla d'acció encaminat a la millora. Hi ha bones paraules, però encara no s'han concretat.
Què li sembla el nou Pacte Nacional per a la Indústria?
Primer, que és absolutament necessari tenir-lo. Pensar-lo, dissenyar-lo i treballar-lo, com s'està fent en aquest moment, i després haurem de veure les conseqüències finals. El que és evident és que Catalunya ha d'apostar per la indústria tant sí com no. La indústria aporta tecnologia, coneixement... En definitiva, valor afegit. I això comporta uns salaris més elevats. El que no podem permetre és que Catalunya quedi reduïda al món dels serveis, encara que siguin molt importants. Ara com ara Catalunya encara suposa entre el 19% i 20% del PIB industrial a Espanya, però s'ha de continuar impulsant molt més. Hauríem de tenir el desenvolupament industrial com a vector estratègic.
Sobre aquest últim percentatge, el president de Foment del Treball va assegurar al seu discurs de reelecció que l'objectiu havia de ser passar del 19% al 25%. L'anterior Pacte, però, també va establir un horitzó ambiciós que després no es va assolir. És realista arribar al 25%?
Que es pot arribar, sí. Que és realista, si es fa una aposta seriosa que no es quedi en eslògans polítics, també. Ara bé, si ens quedem amb eslògans no serà possible, perquè s'han de preparar autopistes que facilitin que l'empresari faci coses. Tots els empresaris volen invertir, tirar endavant, pagar salaris més alts, tenir més treballadors... però s'han de facilitar coses perquè l'empresari se la jugui.
En Xavier Roig sempre defensa a VIA Empresa que Catalunya ha de decidir on volem ser bons. Aquest creixement del PIB industrial que vostè comenta ha de ser en detriment del sector serveis?
No crec que hàgim de sacrificar res, sinó que s'ha d'invertir de la manera més racional i adequada.
Però si s'inverteix més en un sector, irremeiablement s'ha de treure d'un altre.
És així, al final hi ha un pressupost i la Generalitat ha d'invertir allà on cregui que podrà obtenir millors resultats. Si consideres que el sector industrial generarà més riquesa en un futur a Catalunya, has d'invertir aquí en detriment d'altres partides. Però és evident que no es fa per anar en contra de ningú, perquè pot semblar que diguem: "Home, si s'ajuda la indústria, en l'àmbit social faltaran diners". No, si s'inverteix en la indústria hi haurà més treballadors i amb salaris més elevats, per tant, socialment l'efecte dominó és positiu. El govern és qui ha de fer la foto i decidir.
Està d'acord amb el diagnòstic de l'Informe Fènix?
Encara no l'he llegit. Desconec totalment què diu. [L'entrevista es va produir dotze dies després de la publicació del document].
"Si s'inverteix en la indústria hi haurà més treballadors i amb salaris més elevats, per tant, socialment l'efecte dominó és positiu"
Entre altres coses, proposa repensar el model productiu de Catalunya, molt fonamentat en sectors que considera de baix valor afegit, com ara el turisme o la indústria càrnia. Coincideix que formen part del problema de l'estancament del PIB per càpita?
El sector serveis és un motor a Catalunya, i això no es pot perdre. Hi ha moltíssima gent que treballa a tot aquest sector i que aporta un valor. És veritat que pel que fa als treballadors el valor afegit és molt poc, perquè els salaris són baixos, però si s'ha d'engegar una transformació, s'ha de fer a poc a poc, perquè si no molta gent pot veure's afectada. Ara, si em diu que tot fos indústria, li respondria que em sembla fantàstic, perquè tothom tindria uns salaris enormes i un país pioner que lideraria el món.
Com que això no es pot fer i s'ha d'anar a poc a poc, el sector turístic s'ha de mantenir. En tot cas, el pressupost té moltes partides, subvencions i ajuts, o sigui que s'ha de repensar si volem saber on volem anar. I el model també. Estic absolutament convençut que la indústria ha de ser l'aposta de país.
I l'empresa industrial pot assumir aquesta responsabilitat ara mateix?
No tinc cap dubte que tots els empresaris hi acompanyaran. Cal dir, però, que ells també tenen un petit problema, que és el canvi generacional. Històricament, les famílies industrials han continuat amb l'empresa, però ara s'ha complicat tant que hi ha fills que prefereixen no seguir. L'entrada de fons és un altre problema, perquè malgrat que n'hi ha alguns que són industrials, la gran majoria no ho són. I si no hi apostem i no ajudem, podríem caure en el risc que diverses indústries es vegin segmentades i es venguin per parts. Això seria un hàndicap per a Catalunya.
Parlàvem del turisme, però sobre la indústria càrnia quina és la seva valoració?
És un sector mal vist per tot el que se'n deriva d'ell: des dels subproductes que genera fins al tractament que requereix. En aquest cas, des d'un punt de vista de sostenibilitat climàtica.
L'informe, però, es refereix al valor afegit.
Sí, i fixi's que cada vegada s'estan automatitzant més les cadenes per poder competir. Per exemple, ja ha començat a haver-hi molts petits robots. És una indústria que aporta molt valor afegit a Catalunya i les empreses estan competint molt bé a tot el món. I no és fàcil, perquè no tot és la indústria finalista, sinó també aquelles que fan maquinària per a aquest sector. Vull dir que hi ha un mercat addicional que genera molt valor afegit a la indústria a Catalunya, igual que el sector pharma. És veritat que amb la crisi de la pesta porcina ha quedat realment afectat, però si em pregunta pel valor afegit, ara mateix s'està invertint per reduir la gran massa de persones que el sector ocupa, malgrat que hi hagi molta mà d'obra.
D'altra banda, aquest és un mercat de col·laboració i proximitat. Com li deia, hi ha empreses que fabriquen maquinària, d'altres programari, d'altres que generen alimentació... És un món on tot està tremendament lligat i a pocs quilòmetres de distància.
"No dic que Europa no tingués raó, però va decidir tan ràpidament substituir el motor de combustió per l'elèctric, i sense preparar res, que tot plegat ha estat un tret al peu"
Dins del sector industrial hi ha una revolució pròpia que és la reconversió de fàbriques. Això està relacionat amb sectors molt puixants com són la defensa o el farmacèutic. Estem canviant els principals motors de la indústria, tenint en compte que venim d'una tradició industrial basada en l'agroalimentació i l'automoció?
Hi ha embrions, però no canviarà de cop. Novament, primer s'han de dissenyar les coses perquè es puguin produir amb el temps. Així com ha succeït amb el carni i el farmacèutic, que són sectors molt potents, el de la indústria de l'armament encara no ho és. Tot i això, Europa ja ha dit que és absolutament necessari que canviem el model de defensa que teníem, i això farà que es posin uns diners al mercat que les empreses aprofitaran per adaptar part dels seus negocis o fer-ne de nous. No es tracta només de bales, sinó de vestuari o aliments que perdurin molt més.
Catalunya sempre ha estat al costat d'empreses molt potents. Ara es veu com una companyia com Indra està jugant molt fort i ha contractat directius catalans per pilotar aquesta nova oportunitat.
Ara que li preguntava per l'automoció, quina visió té sobre aquesta indústria?
Amb el tema de l'electrificació tot va més lent del que estava previst. No dic que Europa no tingués raó, però va decidir tan ràpidament substituir el motor de combustió per l'elèctric, i sense preparar res, que tot plegat ha estat un tret al peu. Al final, hi havia una indústria molt potent a Europa que s'ha anat paralitzant i hem anat comprant cotxes molt competitius al mercat com el xinès. Encara s'han de millorar qüestions com les bateries o els punts de recàrrega elèctrica. En tot cas, la decisió d'Europa de potenciar la defensa europea farà que circulin molts fons durant bastants anys que permetran que continuem creixent. És a dir, no hi haurà una paràlisi després dels Next Generation.
Amb aquest objectiu de captar fons i contractes en defensa, a Catalunya està guanyant molta força AeroS. Des de la Comissió d'Indústria de la Cecot estan en contacte amb entitats com aquesta, o bé amb empreses catalanes que han de ser punteres en aquest tipus d'indústria?
Hem començat a fer-ho. És una assignatura que tenim pendent, perquè al final la Comissió fa un programa a un o dos anys vista, i aleshores aquest tema no el teníem com un punt referent. Tot això ha canviat arran de la crisi d'Ucraïna, que encara perdura, i ara sí que és un sector del qual hem parlat. Aviat celebrarem unes trobades que ja estem dissenyant.