Sis anys després de la pandèmia, Catalunya continua fent-se la mateixa pregunta: com reindustrialitzar una economia fonamentada en els serveis? Els dos Pactes Nacionals per a la Indústria que s'han plantejat des d'aleshores no han aconseguit fer realitat el desig: el 18,8% que avui marca el Valor Agregat Brut (VAB) del sector queda lluny del 22% que es va fixar pel 2025, i encara més de l'objectiu del 25% de cara al 2030.
Estudis recents com l'informe Fènix alerten de la importància d'apostar per un model productiu que disposi d'un motor capaç de crear alt valor afegit, sous elevats i, sobretot, que sigui rendible pel sistema. Gran part dels economistes coincideixen en el diagnòstic i en bona part de les solucions. Entre les receptes més aclamades apareix la indústria de la defensa, impulsada en el repunt de l'1,4% al 2,1% de la despesa pública pressupostària. En xifres totals, parlem de 10.000 milions d'euros només a l'Estat que dibuixen un nou horitzó d'oportunitats empresarials.
A Catalunya, aquest àmbit de la indústria ha estat tradicionalment oblidat. Fa dos anys i mig, però, AeroS va constituir-se com a entitat per revertir aquesta dinàmica. Aleshores, el repte era majúscul, atès que la defensa no gosava de popularitat a casa nostra i l'amenaça de Donald Trump encara no havia esdevingut realitat. "Tot això ens ha sorprès a nosaltres mateixos", reconeix a VIA Empresa el president d'AeroS, Santiago Ballesté, qui precisa al mateix temps que la defensa "no és el leitmotiv" de la plataforma. "Som un hub aeronàutic, espacial i també de seguretat i defensa", concreta.
Ballesté combina aquesta responsabilitat amb la presidència de l'Aeball / Upmball, és a dir, les associacions empresarials i metal·lúrgiques de l'Hospitalet de Llobregat i el Baix Llobregat. A l'equip directiu l'acompanyen sis vicepresidents —Joan Martorell (Gutmar), Carlos Álvarez Quiroga (Indra), Sandra Hors (Vueling), M. Rosa Fiol (Upmball), Roser Roca-Tohà (Airbus) i Adrià Argemí (Pangea)—, a més de Neus Olea com a directora de l'entitat.
AeroS busca atraure 7.000 milions d'euros en contractes licitats per a empreses catalanes
Aquesta setmana, AeroS celebrava fregar el centenar d'adhesions empresarials en menys de tres anys. Entre tots els integrants, sumen prop de 100.000 treballadors i 21.000 milions d'euros de facturació. "N'hi ha alguns que són molt grans i que en diem els tractors, malgrat que no necessàriament han de ser grans", explica Ballesté. Parla dels Indra, Vueling o Airbus. La majoria de les sòcies, però, són pimes: "Moltes es veuen amb la possibilitat d'obtenir contractes i s'associen per demanar ajuts".
El passat abril, l'organització va establir com a meta captar el 20% dels contractes que el ministeri espanyol de Defensa licitarà enguany, d'un valor aproximat de 35.000 milions d'euros. En termes relatius es tractaria d'un volum de 7.000 milions d'euros que l'entitat calcula a partir de l'aportació de l'ecosistema industrial català al PIB espanyol.
"Un punt d'inflexió"
El creixement tan accelerat d'AeroS ve provocat pel repunt de la despesa en defensa, però també pel ressò mediàtic tan sobtat que han generat les seves accions. Tot plegat els va portar fa un parell de setmanes a tancar un acord de col·laboració de tres anys amb la Generalitat de Catalunya per tal de coordinar actuacions. "Fins ara, mai no hi havia hagut inversió a Catalunya des del ministeri de Defensa, ni la Generalitat s'hi havia implicat tant", ressalta un Ballesté convençut de l'impacte de la seva organització: "Totes dues ens han expressat que des que va aparèixer AeroS s'ha produït un punt d'inflexió".
Ballesté assegura que el president del Govern, Salvador Illa, i el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, amb qui es va reunir personalment, han estat interlocutors "molt propositius". El resultat s'ha plasmat en un conveni que busca promoure "més seminaris, trobades i actes", a més d'intensificar l'acompanyament d'AeroS a les empreses associades, especialment aquelles que consideren amb més potencial. Aquestes són, sobretot, l'automoció, el metal·lúrgic i les indústries de l'espai.
"Nosaltres les acompanyem per tal que puguin estar homologades i certificades", assegura el president de l'organització. Aquest pas és especialment rellevant, ja que Ballesté defensa que hi ha un abans i un després a la seva salut financera: "Les empreses que no són supergrans mostren una inversió amb una corba en forma de jota: comencen amb una inversió sense tenir cap retorn i va baixant amb el temps, fins que arriba un moment, un cop estan certificades i homologades, que automàticament es disparen".
Olea: "Som una regió molt potent, però no tenim una gran fàbrica, i això fa que no apareguem als corredors de defensa o d'aeronàutica"
Amb l'experiència acumulada, AeroS està preparant un mapa d'empreses tractores. Inicialment, l'entitat ja va elaborar una "matriu de capacitats" amb què van prendre la temperatura de la indústria catalana de defensa. El resultat? No van trobar cap companyia que fabriqués a Catalunya i que fos tractora, un fet pot semblar contradictori amb el tarannà "superinnovador" del territori. "Som una regió molt potent, però no tenim una gran fàbrica, i això fa que no apareguem als corredors de defensa o d'aeronàutica", explica Neus Olea. Un altre dels esperits de l'associació és unir totes dues realitats a través de les "empreses preparades i el talent" de què disposa el Principat.
La palanca de les tecnologies duals
En aquest viratge cap a la indústria de la defensa, el govern català sempre ha defensat que els desenvolupaments hauran de procurar disposar d'usos civils i militars. És el que es coneix com a tecnologies duals, i que també representa un element transformador de la indústria, des dels productes a les fàbriques. Hi ha dos exemples clars: a Sant Cugat del Vallès, una de les associades d'Aeros, Gutmar, ha desenvolupat un vehicle llançaponts d'ús dual anomenat Anaconda. Així mateix, el passat mes de març, Cinco Días va informar d'unes negociacions entre Indra i Seat per a la fabricació de 5.000 vehicles lleugers a la planta de Martorell, igual que Volkswagen ho estudia a Alemanya.
"L'automoció i el metal·lúrgic s'ho han de plantejar com un mercat on poden diversificar, perquè tenen les capacitats per fer-ho", comenta Olea. El 30,4% dels afiliats fan servir tecnologies duals, però AeroS incideix molt en casos com aquests per ajudar a escalar pimes catalanes. Un altre exemple són les companyies de drons com Pangea i Sateliot, també associats, que treballen un producte polivalent. Avui, els drons participen activament en conflictes bèl·lics, però també es fan servir per qüestions civils, com ara afinar l'observació de la Terra. Tot plegat, sostenen, suposa una gran oportunitat per a mercats com el tecnològic, la seguretat aèria o l'electrònica, entre altres.
D'altra banda, AeroS també ha començat a explorar l'impacte d'aquesta transformació en el mercat laboral, atès que han detectat que aquest nou paradigma generarà noves professions d'alt valor afegit. "Imagini's una cosa tan simple com un mecànic d'aviació. La diferència amb un mecànic d'automòbils és mínima, i tenen uns sous que no tenen res a veure. Els has d'explicar que això és possible, i ja s'està fent", argumenta Ballesté. En aquest sentit, l'entitat ha tancat un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per fer arribar aquestes possibilitats a les aules, mentre que un altre soci com l'Aeroclub de Sabadell ja s'encarrega d'oferir les pràctiques.
La implicació de grans actors del teixit industrial català és, segons AeroS, la gran clau de volta d'aquesta transformació. A parer de Ballesté, el pla d'Indra de crear 1.500 nous llocs de treball a Catalunya és, en part, mèrit de la seva plataforma. "Hem fet molta pressió; la capacitat que té la indústria catalana és exagerada, probablement és la que més en té de tota Espanya", es vanta. "Quan vam crear AeroS, vèiem una oportunitat per a les empreses que necessiten obrir mercat, però també les grans ens van dir que ho necessitaven", agrega Olea. És el cas de la mateixa Airbus, que va encomanar a l'entitat trobar empreses catalanes que poguessin proveir peces per cobrir una demanda de 8.000 avions. La solució va sortir de la xarxa d'associats d'AeroS.
De moment, Seat no s'ha adherit a l'entitat, però AeroS assegura que hi ha converses per "buscar sinergies"
Les companyies tractores d'aquesta magnitud no només formen part del club, sinó que s'hi impliquen en esdeveniments —vegeu la jornada d'Indra a Catalunya o la de la Cambra de Barcelona— o tallers i formacions per a treballadors dels associats. Entre aquestes grans empreses, però, no hi ha encara Seat, la més significativa de Catalunya. El passat abril, els dirigents van admetre negociacions, però de moment no han cristal·litzat en una adhesió. "No ens agrada parlar de les grans empreses", etziba Ballesté, en ser preguntat pel gegant català dels vehicles. La prioritat del hub és continuar "buscant sinergies", i els interessats s'han acumulat d'ençà del conveni amb la Generalitat. A la cua esperen companyies de totes les mides i possibilitats.