Escolta l'article ara…
Un desnonament colpidor a Madrid, 350 tendes de campanya a la Puerta del Sol i un Palau de Congressos a l'avinguda Diagonal de Barcelona bloquejat de dalt a baix. Han passat escassos dies d’aquestes imatges. La més recent, una acampada a la plaça de Catalunya per reclamar "el dret a l’habitatge”. L’executiu de Pedro Sánchez ha reaccionat a la indignació social amb l’aprovació in extremis entre PSOE i Sumar de dos decrets llei per a l’habitatge. El Consell de Ministres s’ha assegut a negociar les deu mesures proposades i ha avalat, d’una banda, la protecció dels desnonaments fins al 2030 i la regulació del lloguer de temporada i d’habitacions. També la prohibició de la compra de fons voltor fins al 2028 i la pròrroga de dos anys dels contractes que vencin abans del 31 de desembre del 2028. En un segon decret separat, s’estableix la renovació automàtica dels lloguers.
El redactat publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) comença a concretar els indicadors del pla: seran les comunitats autònomes les encarregades d'assumir el fre als desnonaments per deutes d'impagament -amb una “compensació” posterior de l'Estat-, mentre que els fons voltor hauran d'encaixar la congelació dels llançaments de famílies vulnerables fins al 2030 sense dret a indemnització. El paquet número dos preveu obligar els propietaris a indemnitzar els llogaters si no els renoven els contractes.
Amb tot, la Generalitat no s’ha volgut quedar de braços plegats i el president Illa ha mogut fitxa amb l’anunci d’una mesura inèdita: un fons de 100 milions d'euros per a la "compra conjunta" d'habitatges als ciutadans majors de 40 anys sense capacitat hipotecària -a través d’eines del Codi Civil de Catalunya per viure-hi en propietat entre 40 i 50 anys- i un “fons inicial” de 25 milions per evitar llançaments de persones vulnerables. Aquest s’estima que pugui evitar entre 300 i 400 desnonaments de famílies, d’acord amb les declaracions de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Pel que fa a la gènesi dels decrets estatals, Carme Trilla, presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB) i de la Fundació Hàbitat3, recorda que el gruix del text no és cap improvisació total, sinó un material que “ja estava parladíssim el mes de juliol”, però que es va encallar per la falta d'acord polític. “El que ha passat és que han vist que havien d'arribar a un consens a correcuita”, apunta a VIA Empresa. D’altra banda, Trilla veu amb bons ulls la línia d'actuació proposada pel govern Illa: “Tot el que sigui suport directe de l'Administració em sembla bé, sempre que hi hagi un control del preu de compra de l'habitatge per no acabar subvencionant immobles de luxe”.
La Generalitat ha mogut fitxa amb l’anunci d’una mesura inèdita: un fons de 100 milions d'euros per a la "compra conjunta" d'habitatges als ciutadans majors de 40 anys sense capacitat hipotecària
La presidenta subratlla que focalitzar esforços en la compra accessible té un efecte indirecte: “Treu pressió immediata sobre la demanda de lloguer, que és on el mercat està totalment col·lapsat”. Davant plantejaments com la reconversió d’hotels en habitatges -proposada per l'enginyer i escriptor Xavier Roig-, Trilla ho considera “gairebé una exigència” per mitigar la manca d'obra nova, així com altres equipaments en desús.
Desplegats ambdós paquets -i amb la sol·licitud d’un ple extraordinari per part del govern espanyol aquest divendres per convalidar-los al Congrés dels Diputats- val a dir que les reaccions dels principals agents del sector han estat dispars, però prudents. La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, aplaudia en una atenció als mitjans l’embranzida de la legislació després que "centenars de milers de persones hagin sortit al carrer". “Això tot just comença; sabem que són victòries que no s'aconsegueixen en dos dies”, sentenciava. Amb tot, l’organització sindical ha convocat unes cassolades aquest dijous a les 20 h davant de tots els ajuntaments del Principat.
El plat fort de la protesta, però, serà la manifestació convocada per aquest dissabte a les 19 h a la plaça Pius XII de l’Hospitalet de Llobregat. S'hi sumaran columnes d'arribada des de punts com Barcelona (que sortirà a les 18 h des de la plaça d'Espanya) i Sabadell, a més d'altres convocatòries arreu del territori, com la de Girona a les 12 h a la plaça del Vi. Des del sindicat apunten que ja s’ha aconseguit que la Maricarmen -la llogatera de 87 anys desnonada d’un habitatge al districte madrileny Retiro- pugui tornar a casa seva i "s'ha tret el Govern de la inacció”. Tanmateix, adverteixen que per anar més enllà no descarten cap escenari, inclosa una vaga general. A hores d'ara, els seus eixos prioritaris se centren a “aconseguir contractes indefinits i prohibir les compres especulatives".
Del cas de la Maricarmen se n’ha parlat molt, tant que ha arribat a ser objecte d’estudi de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. El seu gerent, Òscar Gorgues, és autor de l’informe Reconstrucció contractual i judicial, anàlisi jurídica i ús públic del cas Maricarmen. “Ens feia la sensació que hi havia desinformació i manipulació en aquest cas”, explica a VIA Empresa. El redactat estableix que la dona no va ser expulsada sobtadament del pis, sinó que el seu contracte havia passat a una situació de tàcita reconducció, amb renovacions any rere any, i que el recorregut judicial havia avalat la possibilitat de finalitzar-lo.
El gerent de la Cambra considera que, més enllà de la situació jurídica, les administracions haurien d'haver buscat abans una alternativa residencial per a la Maricarmen. També critica que s’hagi utilitzat com a element de confrontació política i defensa que, si realment es volia evitar que abandonés l'habitatge, hi havia hagut temps “de sobres” per buscar-li una solució. “Però no, hem esperat a tenir la photo finish. Ha calgut veure com la treien amb llitera del pis per poder muntar tot aquest pollastre que ja teníem preparat, evidentment, perquè això no es fa d'un dia per l'altre”, denuncia Gorgues.
Què és (i què no) un fons voltor
Un dels punts en què Gorgues posa l’accent és en la terminologia. Sosté que l'empresa Urbagestión -que va arribar a un acord amb els representants de la Maricarmen perquè aquesta pogués tornar al seu pis-, no es pot qualificar tècnicament de "fons voltor" i lamenta que l'etiqueta s'hagi utilitzat de manera indiscriminada per part de la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, qui dimarts en roda de premsa va titllar la companyia de "pime voltor, molt carronyera". “És pura demagògia, la ministra encara no sap el que és un fons voltor”, assenyala Gorgues.
La lectura sobre el mal ús del concepte també s’aventura a fer-la Anna Puigdevall, directora general de Som Habitatge, que considera que s’ha après una utilització massa àmplia de l’expressió per referir-se a qualsevol actor que inverteix en immobiliari. “Els fons d’inversió no són automàticament fons voltor”, apunta en una conversa amb aquest diari. Per això, fa una crida directa als mitjans de comunicació i als polítics: “Parlem bé i siguem una mica seriosos”, exigeix.
Puigdevall (Som Habitatge): “El senyor gras assegut al sofà de casa seva comptant diners no existeix”
Al seu torn, Trilla no dubta a sumar-se a aquesta demanda: “La distinció entre petits i grans tenidors es va plantejar malament des del minut zero. Fixem llindars d'anys o de nombre de pisos de manera arbitrària quan el que s'hauria de fer és definir la tipologia dels propietaris. Com que això no es fa, diem 'gran tenidor' i aquí hi cap tothom. Els decrets no aclareixen aquesta confusió”, recalca.
Gorgues posa com a exemple el cas d'un petit propietari que ven el seu pis dècades després per un preu molt superior al d'adquisició, i recorda que això no el converteix en un especulador: “El preu de venda respon principalment a la relació entre oferta i demanda i, en ciutats amb molta pressió, això fa pujar els preus”. Un retrat del mercat que Puigdevall arrodoneix amb els clixés habituals sobre la propietat: “El senyor gras assegut al sofà de casa seva comptant diners no existeix”, assegura.
“Tornem a fer les coses de l’habitatge malament”
Més enllà del debat terminològic, Puigdevall considera que el decret s’ha abordat "amb massa pressa i una excessiva simplificació". “Tornem a fer les coses de l’habitatge malament”, sentencia. I aporta algunes dades: “Espanya destina un testimonial 0,1% del PIB a l'habitatge davant del 0,6% de la mitjana europea, amb un parc protegit que no arriba al 2%. I tant que ens agrada comparar-nos amb Europa, allà el percentatge és del 9%”. La directora de Som Habitatge remarca que els propietaris ja han pagat la protecció social amb els seus impostos, i que ara l'Administració no pot traslladar-los aquesta responsabilitat.
No obstant això, l’exposició de motius de la norma estatal es justifica precisament a través d’una mirada cap a l'exterior i recorda que diverses legislacions europees han optat per fórmules per dotar de més estabilitat l’arrendament d’habitatge: "A Alemanya, el contracte és de durada indefinida i l’arrendador només pot posar-hi fi quan acrediti un interès legítim; a França, el contracte es renova tàcitament per períodes de tres anys, o de sis si l’arrendador és una persona jurídica, i la no-renovació per part de l’arrendador exigeix un preavís de sis mesos i una causa taxada; als Països Baixos, la reforma aprovada el 2024 ha restablert el contracte de durada indefinida com a règim ordinari", apunta el redactat estatal.
Gorgues (Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona): “Amb la regulació dels lloguers, que és curtterminista, estem decidint quins llogaters tindran pis i quins no”
Un altre dels retrets de Puigdevall té a veure amb el procés d’elaboració del decret. Explica que les propostes que arriben al sector han anat mutant. Per això, insisteix en la importància de “llegir bé la lletra petita”. A qui no li cal pas llegir la lletra petita és a Gorgues, que assevera que “es tracta de dos decrets que no ajuden a incrementar el nombre d’habitatges que hi ha al mercat” i fa referència a un pastís: “Estem jugant amb qui es menja cada tros, però no l’estem fent més gran perquè som més de menjar”, lamenta. “Amb la regulació dels lloguers, que és curtterminista, estem decidint quins llogaters tindran pis i quins no”, afegeix.
Així mateix, Puigdevall avisa sobre l'equiparació del lloguer de temporada amb l'habitual. “Respondre a necessitats diferents implica estructures de costos diferents”, detalla. “Un pis temporal requereix estar moblat, equipat i té despeses constants de rotació i pintura; si s'imposa la mateixa regulació sense compensar costos, el risc és que molts propietaris deixin d'equipar o posar immobles al mercat”, agrega.
Un avenç puntual?
En l'equació entre llogaters i propietaris, els agents de la propietat immobiliària (APIs) també comparteixen les seves interpretacions. José Maria Coderch, enginyer tècnic, API i portaveu de la Plataforma 2015 d’Accés a l’Habitatge, situa el problema de l’habitatge en una pedra a la sabata del mercat català que el decret estatal “ni tan sols toca”: la tramitació de les cèdules d’habitabilitat de segona ocupació. Reconeix que la norma de la Moncloa pot actuar com un “avenç puntual” per frenar emergències com la de la Maricarmen, però descarta que resolgui el fons de la qüestió: “El que no fa cap decret llei és construir habitatges”, argumenta.
Precisament sobre la construcció, l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCE) ha demanat que no es convalidin els decrets. El seu president, Xavier Vilajoana, ha explicat que ja han rebut trucades en les últimes 48 hores de promotors que volen fer un pas enrere i destinar els projectes en marxa a la compravenda. L’empresari ha al·legat que els propietaris que ja tenen pisos al mercat “aguantaran fins que acabin els contractes” i després els posaran a la venda. “A poc a poc o ràpidament aniran desapareixent els pisos de lloguer”, ha advertit.
Coderch (Plataforma 2015 d'Accés a l'Habitatge) descarta que la norma resolgui el fons de la qüestió: “El que no fa cap decret llei és construir habitatges”
Una fotografia que Puigdevall complementa a l’espera que arribin solucions: “En el moment que perdem el temps opinant de si l’article u m’agrada més que l’article dos, deixem de parlar del que realment importa. Fa vuit anys que sento a dir que la solució és a llarg termini. Quan arribarà exactament?”, conclou.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat