Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISB), amb el suport del Barcelona Supercomputing Center (BSC), revela que els europeus ens adaptem millor al fred que a la calor. La investigació, publicada a The Lancet Planetary Health, analitza 800 regions climàtiques de 35 països europeus i conclou que s’ha reduït més la mortalitat associada a temperatures fredes que no pas a les caloroses. La capacitat d’adaptació al fred és un fet, mentre que els episodis de calor extrema continuen deixant una empremta devastadora.
Durant el període d’estudi, del 2003 al 2020, els dies de fred extrem s’han reduït en 2,07 dies anuals, mentre que els de calor extrema només ho han fet en 0,28 dies. En paral·lel, el risc de mortalitat per fred ha disminuït en 20,7 dies per dècada, mentre que el de calor ha augmentat en 2,8 dies per dècada. L’augment dels anomenats “dies compostos”, on la calor o el fred extrem es combinen amb nivells elevats de contaminació, és especialment preocupant: 2,6 dies per dècada en el cas del fred i 15,2 en el de la calor.
Els efectes dels canvis climàtics
Els efectes del canvi climàtic són devastadors i evidents: onades de calor abrasadores, sequeres prolongades, tempestes sobtades, pluges torrencials, incendis forestals, gotes fredes, huracans, tsunamis i collites perdudes que disparen el preu dels aliments bàsics. Un efecte dominó que agreuja els problemes de salut, col·lapsa les infraestructures i paralitza el flux de mercaderies als mercats globals.
L’estudi, liderat pels professors Yuming Guo i Carles Pérez García-Pando, alerta que les temperatures extremes perjudiquen greument la salut. Cada any, cinc milions de persones moren al món pels efectes derivats de l’esgotament, la insolació, la hipertèrmia, la hipotèrmia o l’agreujament de malalties cardiovasculars, respiratòries i diabetis. Aquesta xifra representa gairebé el 10% de les morts a escala global i una despesa que es carrega damunt els pressionats sistemes de salut dels països.
Cada any, cinc milions de persones moren al món pels efectes derivats de l’esgotament, la insolació, la hipertèrmia, la hipotèrmia o l’agreujament de malalties cardiovasculars, respiratòries i diabetis
A Europa, en les darreres dues dècades, la calor estival ha provocat més de 70.000 morts, i altres 60.000 durant les onades de calor fora de temporada. La tempesta esdevé perfecta quan, segons l’Informe Anual sobre el Clima a Europa de National Geographic, la taxa d’escalfament del continent duplica la mitjana mundial. Des que hi ha registres, el 2024 ha estat el segon any més càlid, formant part d’una tendència clara i alarmant: els cinc últims anys han estat els més calorosos de la història recent.
Davant d’aquest panorama, l’estudi reclama inversions en infraestructures resilients, una gestió intel·ligent de l’aigua, reforestació i una transició energètica decidida. Cal adaptar-se tant al fred com a la calor, i millorar la qualitat de l’aire.
Les activitats a l’aire lliure i l’ús intensiu de sistemes de refrigeració i calefacció també necessiten una revisió profunda. Actualment, 20 dels 38 països europeus han implantat sistemes de detecció de temperatura, però només 17 controlen les substàncies químiques generades per la combustió incompleta del carbó, el petroli, el gas, la fusta o la brossa: els anomenats PAH (Hidrocarburs Aromàtics Policíclics). Els protocols han funcionat a l’episodi de la setmana passada al Garraf i Penedès, encara que cal esperar a les avaluacions finals.
Neutralitat climàtica
El reglament revisat per la UE el 2021 reforça els objectius de neutralitat climàtica i exigeix una major ambició en les accions estatals. L’objectiu és arribar al 2030 amb el compromís de l’Acord de París complert. Això implica establir diàlegs multinivell sobre el clima i l’energia, involucrant autoritats locals, inversors, parts interessades i ciutadania per assolir els objectius de neutralitat climàtica.
L’onada revisionista mundial, el negacionisme i les pressions de les grans empreses energètiques han alentit en els darrers mesos els esforços que Brussel·les liderava amb determinació des de fa una dècada
Però la realitat dista de la retòrica. Malauradament, l’entorn de 2025 no és el mateix que el de 2021. L’onada revisionista mundial, el negacionisme i les pressions de les grans empreses energètiques han alentit en els darrers mesos els esforços que Brussel·les liderava amb determinació des de feia una dècada. Encara que el fred sigui més benigne que la calor, no sembla que avancem en línia recta. El lideratge europeu, que havia estat referència global, s’estanca just quan constreny avançar per evitar el col·lapse climàtic. No és només una transició; és la imperiosa necessitat que la UE s’havia fixat per salvar el model de societat.