• Economia
  • "No sóc feliç" i el manual de supervivència entre boomers i zetes

"No sóc feliç" i el manual de supervivència entre boomers i zetes

Renovació a les oficines catalanes amb el predomini dels joves i el "xoc generacional" que provoca més d'un maldecap

Romandre a una empresa és crucial per al 46% dels baby-boomers, però només per al 21% de la generació Z | iStock
Romandre a una empresa és crucial per al 46% dels baby-boomers, però només per al 21% de la generació Z | iStock
Gemma Fontseca, cap de redacció de VIA Empresa | VIA Empresa
Cap de redacció
Barcelona
10 de Febrer de 2024

"Que no sóc feliç i plego". Aquesta és una de les frases més recurrents pronunciada per la generació Z als departaments de recursos humans. Els nascuts a partir del 1997 aterren en massa a les oficines catalanes després de graduar-se a la universitat i per primera vegada a la història superen en representació als seus progenitors, els boomers (nascuts entre el 1946-1964). Uns boomers a les portes de la jubilació que s'identifiquen amb l'estabilitat, la presencialitat, cert conservadorisme i la lleialtat a una companyia durant tota la carrera professional. Un “xoc generacional” a les oficines -que reconduït té molts punts a favor- però que també pot portar algun maldecap als empresaris: els joves que diuen el que pensen a la feina són la nova normalitat i estan canviant per sempre el dia a dia a les oficines.

 

Són els zetes antitreball i els boomers els “bons”? Per a la generació Z "la vida no pot ser treballar tota la setmana i anar al supermercat els dissabtes", expliquen molts d’ells a VIA Empresa. De fet, els joves ja no construeixen la seva identitat -ni amb ells mateixos, ni amb els altres- a través del treball, segons els últims estudis del sector. Molts d'ells utilitzen la primera persona del singular (“jo”), en comptes del plural (“nosaltres”) en referir-se a l’organització perquè tenen una cosa molt clara: les empreses que els contracten no són seves i la seva vida no depèn de cap companyia. Per tant, no són "pitjors treballadors", sinó que el seu nivell de fidelitat és menor que la resta. En aquests moments romandre a una empresa és crucial per al 46% dels baby-boomers, però només per al 21% de la generació Z, segons Betterfly.

Per a la generació Z "la vida no pot ser treballar tota la setmana i anar al supermercat els dissabtes"

El gran punt d'inflexió entre generacions té a veure amb la pandèmia de la covid-19 durant el 2020, la falta de mà d'obra i el fenomen de la Gran Renúncia en què durant un curt període de temps es van apujar sous, hi va haver més flexibilitat laboral i una política de prioritat al treballador. Pels acabats de graduar és l'única economia que han conegut. "I ni un pas enrere", confessen.

 

Les sinergies són possibles?

"A les oficines hi ha treballadors que estan al final de la seva trajectòria professional i d'altres que estan començant", apunta Fernando Calvo, director de people&culture de Hays Espanya. "Els veterans tenen interès pel contacte personal, l’estabilitat, pocs canvis i utilitzen la trucada de telèfon, mentre els joves busquen la immediatesa, l'aprenentatge constant, el missatge de text i tot és a curt termini”, continua l’expert en recursos humans.

Romandre a una empresa és crucial per al 46% dels baby-boomers, però només per al 21% de la generació Z

Per tant, com es poden aprofitar les sinergies entre generacions? Calvo té clar que "no és fàcil" i que és important que el boomer sigui capaç d'"empapar-se de la joventut”, de la seva força i que tingui capacitat d'adaptació al canvi i als entorns digitals. Mentre que és interessant que els joves aprenguin "del pragmatisme i l'experiència d'una persona madura", destaca el membre de Hays.

Quan el teu cap té trenta anys menys

Renovació a les oficines catalanes amb el predomini dels joves i el "xoc generacional" | iStock
Renovació a les oficines catalanes amb el predomini dels joves i el "xoc generacional" | iStock

Un aspecte interessant té a veure en com alguns zetes i sobretot els millennials assumeixen posicions de lideratge i gestió d'equip. D'aquí que hi hagi casos de caps amb 20, 30 i fins i tot 40 anys menys que algú que està a les portes de la jubilació. La convivència de persones de diferents generacions en un mateix equip de treball no és nova. Però fins fa poc la regla era a “més edat, més experiència i més probabilitat d'assumir responsabilitats i ser cap”.

Persones de 30 anys estan liderant a membres que sovint porten treballant tants anys com els que tenen de vida

Ara, la irrupció de les noves tecnologies, els canvis productius que comporten i la joventut dels fundadors de les empreses emergents i capdavanteres fa que moltes companyies apostin per a joves talents per als seus càrrecs directius. Persones entorn de la trentena estan liderant a membres que sovint porten treballant tants anys com els que els seus caps tenen de vida.

“No sempre és fàcil perquè les expectatives són diferents”, continua Calvo. Els responsables de recursos humans també creuen que la convivència de generacions planteja més oportunitats que no pas problemes. Les claus per millorar les relacions tenen a veure en no emetre prejudicis d’entrada, conèixer-se a fons, identificar les fortaleses, crear complicitats i llimar les resistències al canvi.

Tècniques de seducció pels més joves (i no acabar amb renúncies al despatx)

Per a la generació Z "la vida no pot ser treballar tota la setmana i anar al supermercat els dissabtes" | iStock
Per a la generació Z "la vida no pot ser treballar tota la setmana i anar al supermercat els dissabtes" | iStock

La generació Z no té un arrelament fort amb l'empresa ni pensen que serà per tota la vida. "Busquen projectes, no volen avorrir-se, necessiten flexibilitat a tots els nivells i volen estar alineats amb els valors de l'empresa", explica Alejandro Sánchez, Country Manager Betterfly España. "I, sincerament, hi ha un gran drama a les companyies per aquest motiu". En primer lloc, cal que des dels departaments de recursos humans entenguin que els treballadors "no són un número o salari, sinó que busquen molt més", precisa Sánchez.

Sánchez (Betterfly): “Hi ha un gran drama a les empreses pel poc arrelament dels zetes”

Sovint es qualifica els més joves de "generació de cristall", mentre que Sánchez no ho comparteix i prefereix definir-ho com "una nova forma de veure la vida personal i la vida professional". "Si es trenca el vincle amb l'empresa, tenen clar que no han d'aguantar res i tenen facilitat per construir-ne un de nou". En canvi, els boomers han tendit a suportar moments difícils per raons de permanència i volen continuar perquè els fa "por el que hi ha a fora".

"Quan era jove -fa més de 25 anys- buscava ofertes de feina als especials de La Vanguardia i El País i en algunes ocasions necessitava dies per portar la meva candidatura físicament i en poques ocasions es podia enviar el currículum per correu electrònic", explica Fernando Calvo, membre de Hays. “En canvi, avui a les 3 h de la matinada pots estar buscant feina des de casa perquè ho estàs passant malament i necessites un canvi". La necessitat d'explorar i conèixer forma part del moment vital dels zetes. A més, últimament destaca la importància de la marca personal i els poden fitxar a través de Linkedin, les seves xarxes personals o el networking presencial i virtual.

Calvo (Hays): “A les 3 h de la matinada pots estar buscant feina des de casa perquè ho estàs passant malament i necessites un canvi”

"Abans no hi havia forma de comparar el teu salari i ara, en canvi, pots saber el que cobren els membres del teu equip o d'una nova posició". I l’última puntualització de Calvo: "Si un zeta es troba que un boomer li diu que aquí es fan les coses com s'han fet sempre i els canvis no són benvinguts", és normal que xoquin. Perquè pels més joves hi ha alternativa: “Que no sóc feliç i plego”.