Es declara una enamorada de l’empresa i l'emprenedoria, i no tem que la IA pugui endur-se l’essència de la seva professió. Clara Brull Sardaña, economista i presidenta de CBS Unlimited Holdings, no ha dubtat a celebrar els avenços tecnològics del nostre temps com “un regal” que permet “fer anàlisis multivariables i obtenir segones opinions”. Ho ha defensat en una taula rodona titulada El paper de l’economista a l’economia del futur, celebrada aquest divendres a la Sala Rossini de l’Hotel Intercontinental Barcelona, en el marc de la 31a edició de la Jornada dels Economistes.
Moderada pel membre de la junta de govern i president de la Comissió de Joves del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Ferran Piqué Anguera, la sessió ha reunit tres veus complementàries per analitzar com es transforma l'ofici sota l'impacte de la IA, les transicions demogràfiques i la incertesa geopolítica. Per mesurar l’abast real d’aquesta metamorfosi, Carme Pagès, professora, investigadora i directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estat l'encarregada de desgranar amb tot luxe de detalls una presentació "elaborada en només dos minuts amb IA". Així, ha arrencat la seva intervenció amb una pregunta per als assistents: "Quin percentatge de la feina d’aquesta setmana heu fet o podríeu haver fet servir la IA?".
Pagès: "Si fins ara l'economista es dedicava a observar, predir i contrastar, ara que la IA ja té gairebé totes les respostes, ha de saber formular les preguntes adequades”
Les respostes a mà alçada s'han mogut en una mitjana d’entre el 30% i el 60%. En aquesta línia, la professora de la UOC també ha volgut desmuntar la negativitat que impera entre la capacitat tecnològica i la destrucció dels llocs de treball. Ho ha fet amb algunes cites a estudis sobre l'impacte laboral de la IA, un dels quals situa l’exposició dels economistes en la posició 250 de 920 ocupacions analitzades. “És una franja alta, tot i que inferior a la dels perfils administratius”, ha valorat, abans de matisar que “exposició no és substitució. Hi ha un camí molt llarg entre allò que la IA pot fer i allò que acaba fent". Alhora, ha recordat que qualsevol automatització ha de ser “rendible i socialment assumible”.
La investigadora també ha volgut recórrer a un toc de filosofia clàssica per definir el futur de la professió: “Hem de passar del Galileu al Sòcrates. Si fins ara l'economista es dedicava a observar, predir i contrastar, ara que la IA ja té gairebé totes les respostes, ha de saber formular les preguntes adequades”, ha sentenciat Pagès.
Segons la investigadora, en el seu àmbit educatiu s'ha passat del "saber fer" al "saber avaluar", una tasca “molt més complexa”. “La professió es complexificarà: les feines feixugues i repetitives s’automatitzaran i hi haurà molta més concentració en les funcions prèmium”. Quan Pagès parla de prèmium fa referència a les formulacions d’hipòtesis, el disseny de polítiques, la validació de resultats i la capacitat de convèncer, fet que exigirà “més qualificació i salaris més alts”, però amb una tendència cada vegada més allunyada de l’especialització.
Un altre dels aspectes que ha plantejat Pagès apel·la al repte de la validació en l'era de la IA. D'acord amb les seves darreres observacions, la "saturació" de les revistes de recerca amb models i articles automatitzats obliga a buscar noves vies de contrast, atès que els indicadors tradicionals perden força davant del volum de "soroll informatiu". Per això, ha defensat la màxima de more inspiration and less transpiration ("Més inspiració i menys transpiració").
La desaparició de l'analista clàssic i l'imperatiu de "jugar-se la pell"
Tot plegat ja és una realitat tangible als mercats financers. Miquel Cantenys, gestor d’inversions de Ginvest Asset Management, ha assegurat sense embuts que la figura tradicional de l’analista financer, encarregat de filtrar dades del Banc Central Europeu (BCE) o a elaborar informes diaris sobre l’Ibex-35, "ha desaparegut per complet". “Si abans un gestor dedicava el 60% del temps a recopilar informació i només un 20% a decidir, avui l'equació s'ha invertit”, ha subratllat. Tanmateix, Cantenys ha advertit que l’accés universal al coneixement i a la IA “iguala la informació disponible per a tothom”, la qual cosa obliga els professionals a haver de diferenciar-se pel “criteri i el compromís”.
A partir de la tesi del matemàtic Nassim Nicholas Taleb i la seva obra Skin in the Game (“Jugar-se la pell”), Cantenys ha asseverat que "la IA et pot recomanar què comprar, però mai es jugarà la pell amb les teves decisions". En aquest sentit, ha alertat del perill de l’"efecte ramat" si tots els actors del mercat prenen decisions basades en els mateixos algoritmes, i ha reivindicat la conversió de l'assessor financer en una mena de coach que evita que el client prengui la pitjor decisió en el pitjor moment de l'any.
Cantenys: “Si abans un gestor dedicava el 60% del temps a recopilar informació i només un 20% a decidir, avui l'equació s'ha invertit”
Per la seva banda, Brull ha resseguit els seus pronòstics amb una cita al futuròleg estatunidenc Ray Kurzweil, que situa la intel·ligència artificial a l’altura dels humans cap al 2030. “Ha encertat el 80% de les seves prediccions”, ha constatat l’economista. Davant d'aquest horitzó, ha situat els riscos i oportunitats que presenta la IA: "El món canvia ultraràpid; l’oportunitat és aprendre a adaptar-nos, i el risc és no fer-ho. Qui esperi la mateixa feina per a tota la vida, està venut", ha avisat. Ara bé, Brull no ha volgut oblidar-se d'assenyalar la bretxa entre les grans corporacions que ja integren “la cultura del canvi” i les petites i microempreses catalanes, que “encara ho veuen com una moda” o manquen de recursos per aplicar-ho.
Júniors, sèniors i la "gran transferència de capital"
Més enllà de la tecnologia, el debat ha virat cap a dues grans onades demogràfiques que s'albiren "condicionants" per al futur més immediat de l’economia catalana. La primera és la jubilació de la generació del baby boom en els pròxims cinc anys, que ha revalorat el coneixement sènior, però deixa una pregunta a l'aire: "Si contractem IA en lloc de joves per fer les tasques bàsiques, com formarem els sèniors de demà?", ha qüestionat Pagès. “La caiguda ja es comença a detectar en la contractació de perfils júnior i en la demanda de competències tècniques en favor de les habilitats com l'autogestió i l'adaptació”, ha apuntat.
La segona onada és de caràcter patrimonial. Cantenys ha parlat de tres paraules que l’inquieten força: "Gran transferència de capital". A l'Estat, aquest volum s'eleva fins als 1,6 bilions d'euros, dels quals Catalunya aplega al voltant d'un 17%, la qual cosa es tradueix en prop de 300.000 milions destinats a moure's d'una generació a l'altra, principalment a través de béns immobles i actius financers. El gestor de Ginvest també ha lamentat la pèrdua de pes del sector financer a Barcelona des de la crisi del 2008 en favor de Madrid, “on s'han concentrat bona part de les gestores”.
Com a colofó, els ponents han traçat el perfil del nou economista amb una aposta per l'evolució natural de l'ofici. En paraules de Brull, l'empresari i professional del demà haurà de ser un "materialitzador de somnis". "Abans que rigueu, vull dir que ha de ser algú capaç d’estirar del carro i connectar emocionalment amb les persones, perquè, per sort, això la IA encara no ho sap fer", ha conclòs.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat