La intel·ligència artificial ja està transformant el mercat laboral. De moment, no estem assistint a una destrucció massiva de llocs de treball. El que sí que s’observa és una reducció significativa de la contractació dels professionals més joves i una modificació profunda dels requisits que les empreses exigeixen als nous candidats.
Les primeres evidències són prou contundents. Segons l'informe State of Tech Talent 2025 de SignalFire, la contractació de nous graduats a les grans empreses tecnològiques ha caigut més d'un 50% en els darrers cinc anys. Paral·lelament, en països com els Estats Units, la taxa d'atur dels titulats universitaris recents ha augmentat un 30% des de 2022. En canvi, les empreses estan incrementant la demanda de professionals amb experiència intermèdia i sènior. En la mateixa línia, l'AI Jobs Barometer 2026 de PwC, conclou que les organitzacions estan reduint la incorporació de perfils d'entrada i, al mateix temps, exigeixen als nous professionals competències que fins fa poc es reservaven a persones amb més experiència, com ara la capacitat de judici, el lideratge, la intel·ligència emocional o la presa de decisions en entorns complexos.
En països com els Estats Units, la taxa d'atur dels titulats universitaris recents ha augmentat un 30% des de 2022
Aquesta mateixa setmana, responsables d'una gran consultora explicaven que la seva contractació anual de professionals júniors a Catalunya passarà de les 120 incorporacions habituals a només una desena aquest any. Això afecta al sector tecnològic i també a les consultories, despatxos professionals, serveis financers, departaments administratius i moltes altres activitats intensives en coneixement.
Què està passant? Durant dècades, les empreses han desenvolupat el seu talent a través d'un procés gradual d'aprenentatge. Els professionals que s'incorporaven començaven fent tasques relativament senzilles -buscar informació, elaborar esborranys, analitzar dades bàsiques, revisar informes o preparar presentacions- i, a mesura que acumulaven experiència, anaven assumint responsabilitats cada vegada més rellevants.
Recordo que, un cop acabada la carrera, quan vaig començar a treballar en una firma d'auditoria, un informe podia passar per les mans d'una vintena de professionals júniors abans de considerar-se definitiu. Tots revisaven càlculs i possibles errades. I no era estrany que la vintena persona encara trobés algun error que els dinou anteriors no havien detectat. Aquelles hores de revisió no només milloraven la qualitat del treball; eren també una extraordinària escola d'aprenentatge. Aquest model està canviant ràpidament.
Moltes de les tasques que tradicionalment servien perquè els professionals aprenguessin l'ofici avui poden ser realitzades per eines d'intel·ligència artificial en qüestió de segons. Com a conseqüència, les empreses necessiten menys persones per executar aquestes funcions i tendeixen a concentrar les noves contractacions en perfils amb més experiència o amb capacitats de més valor afegit. En certa manera, la IA està reduint alguns dels primers esglaons de l'escala professional. Des del punt de vista empresarial, és una evolució perfectament comprensible. Les organitzacions sempre han incorporat les innovacions que permeten augmentar la productivitat, millorar la qualitat i fer més amb els mateixos recursos. Va passar amb la informàtica, va passar amb internet i ara està passant amb la intel·ligència artificial.
Aquesta transformació planteja alguns interrogants importants. El primer és l'accés dels joves al mercat laboral. Si les empreses redueixen les oportunitats d'entrada, molts titulats poden trobar més dificultats per adquirir l'experiència que després se'ls exigirà. Es corre el risc d'entrar en un cercle paradoxal: per aconseguir una feina cal experiència, però per obtenir experiència cal una primera oportunitat laboral.
El segon és el risc d'una major desigualtat entre professionals. Les persones capaces d'utilitzar la intel·ligència artificial per augmentar la seva productivitat i aportar més valor seran cada vegada més sol·licitades. En canvi, aquells que no disposin de les competències adequades o tinguin més dificultats per adaptar-se als nous entorns de treball poden veure reduïdes les seves oportunitats professionals. Però probablement el repte més important és un altre, i afecta directament la capacitat de les empreses per disposar del talent que necessitaran en el futur.
Si avui es contracten menys júniors, d'on sortiran els sèniors de demà? Aquesta és una de les grans paradoxes que planteja la IA al mercat laboral. Des dels gremis medievals fins a les grans empreses actuals, tots els oficis han tingut aprenents. L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol n'és un bon exemple, on l'aprenent entra a la botiga per conèixer l'ofici abans d'assumir responsabilitats més grans. La intel·ligència artificial pot transformar aquest procés, però difícilment en podrà substituir l'essència.
Des dels gremis medievals fins a les grans empreses actuals, tots els oficis han tingut aprenents
Les empreses necessiten directius, responsables de projectes, consultors, auditors, advocats, enginyers i molts altres professionals amb experiència i criteri. Però aquests perfils es construeixen al llarg dels anys, a través de la pràctica, els encerts, els errors i l'acumulació de coneixement. La història de qualsevol organització està plena de persones que van començar en posicions modestes i que, gràcies a l'experiència adquirida, van acabar assumint responsabilitats clau. Per això, la reducció sostinguda de la contractació de perfils d'entrada podria generar una conseqüència inesperada: una menor disponibilitat de talent experimentat d'aquí a deu o quinze anys.
El mateix procés que avui permet guanyar eficiència podria acabar debilitant la pedrera de professionals sobre la qual es fonamenta el creixement futur de moltes organitzacions. Aquesta reflexió és especialment rellevant en un context marcat per l'envelliment de la població, la baixa natalitat i les dificultats creixents per trobar professionals qualificats en nombrosos sectors. Si, a més, es redueixen excessivament les oportunitats perquè els joves adquireixin experiència professional, el problema podria accentuar-se en els anys vinents.
La solució no és frenar la intel·ligència artificial. El repte és aprofitar-la. Els centres educatius hauran d'integrar-la plenament en la formació, les empreses hauran de redissenyar els itineraris professionals perquè els joves aprenguin més ràpidament i assumeixin responsabilitats de més valor afegit, i els professionals hauran d'incorporar aquestes eines al seu dia a dia. Al mateix temps, caldrà reforçar aquelles capacitats que la tecnologia no pot substituir fàcilment: el pensament crític, el judici professional, la creativitat, el lideratge, la capacitat de treballar en equip, l'empatia, la responsabilitat de la feina feta o la presa de decisions en entorns d'incertesa.
La bona notícia és que la IA no elimina la necessitat de talent. Continuarem necessitant persones capaces de prendre decisions, generar confiança, innovar, liderar equips i interpretar situacions complexes. El que canvia no és la importància del talent, sinó la manera de formar-lo. La qüestió ja no és si la IA substituirà professionals, sinó si serem capaços d'adaptar els sistemes educatius i empresarials per formar el talent que necessitarem.
La IA ja està canviant moltes coses. Però hi ha una realitat que no canviarà: Les empreses del futur necessitaran professionals amb experiència, i aquests professionals només existiran si algú els dona una primera oportunitat.