Des que convivim amb una tecnologia cada vegada més avançada, podem afirmar que vivim en ciutats més intel·ligents. Tant és així que ha sorgit una etiqueta per a totes aquelles que, mitjançant iniciatives sostenibles, inclusives, transparents i participatives faciliten una gestió urbana eficient fent ús de la tecnologia i de la innovació: les smart cities. Segons l’informe L'àmbit de les smart cities a Catalunya d’ACCIÓ, aquest sector disposa de 471 empreses que facturen 10.445 milions d’euros i, malgrat la gran varietat de factors que s’han de tenir en compte a l’hora de valorar una ciutat intel·ligent, la capital catalana se situava en la primera posició a Europa el 2022 i en la tercera a escala mundial al rànquing elaborat per Juniper Research.
Així, Catalunya se situa com un dels territoris amb més projecció en aquest sector i, per aquest motiu, avui es converteix en el major aparador mundial de solucions i projectes urbans innovadors amb el tret de sortida de l’Smart City Expo World Congress (SCEWC). Sota el lema La nova era urbana, la cita celebra una nova edició rècord a la Fira de Barcelona que preveu reunir més de 1.000 expositors i representants de 800 ciutats per compartir els seus últims projectes i solucions orientades a utilitzar les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, per fer el salt cap a ciutats més sostenibles i aconseguir que les smart cities siguin encara més intel·ligents.
El sector de les 'smart cities' a Catalunya disposa de 471 empreses que facturen 10.445 milions d’euros
El ciutadà per sobre de la tecnologia
“L’objectiu d’una ciutat intel·ligent és millorar la nostra qualitat de vida, i per assolir-ho hi ha diferents eixos: es parla de mobilitat, d’energia, de medi ambient, d'infraestructures i edificis, però també de governança, d’economia, d'inclusió, de seguretat, de resiliència i, per descomptat, de tecnologia” apunta a VIA Empresa Ugo Valenti, director de l’Smart City Expo World Congress, qui assenyala que, en pensar en una ciutat intel·ligent, “s’ha de tenir una visió comprensiva i holística”.
⌛Countdown to #SCEWC23! Less than 24 hours left! 🚀
— Smart City Expo World Congress (@SmartCityexpo) November 6, 2023
Ready?
💬Speakers & agenda - https://t.co/fSzUb8a5TJ
📍Exhibitors - https://t.co/1yDnViIJxL
🤝Other participants - https://t.co/XWfrecYQps
🎟️Get your pass! https://t.co/bwL3ioaz65
Share your excitement !💡 pic.twitter.com/ka00OmIRLT
Així i tot, hi ha qui assegura que la definició de smart city està “una mica desactualitzada”: “Malgrat que la tecnologia jugui un paper important, no és cert que ha de definir una ciutat, s’ha de posar sempre en el centre al ciutadà”, afirma per la seva banda Daniel Serra, director d’Ecosistemes a EIT Urban Mobility, qui apunta que a inicis de segle van sorgir certes solucions tecnològiques que l’usuari no era capaç d’assimilar, com ara contenidors amb wifi. “Hi ha solucions que al ciutadà no li serveixen perquè aquest no les acaba adoptant”, afegeix. En aquest sentit, hi ha altres factors com la governança o la mobilitat que tenen un pes “molt superior respecte a la tecnologia”.
Les superilles, la inspiració de Times Square
Valenti assenyala que Barcelona, malgrat no ser la número u en cap aspecte concret, és un referent en aquest àmbit arreu del món. “Disposa de moltíssimes accions que estan interrelacionades entre si, que suposen un exemple per a altres ciutats i que, a més, són molt traslladables a tota mena de territoris”, apunta. En aquest sentit, ciutats nòrdiques com ara Oslo, Hèlsinki o Estocolm són referents en solucions d’eficiència energètica, però aquestes es troben molt lligades a la seva orografia i cultura, fet que dificulta el seu trasllat a territoris que no disposin d’unes característiques similars.
“Malgrat que hagin comportat molta polèmica, les superilles ens estan permetent regular els fluxos de trànsit en alguns indrets i, ciutats com Nova York s’han inspirat en aquestes per transformar urbanísticament la zona de Times Square, que ara és molt més passejable”, afegeix el director de l’Smart City Expo World Congress, qui recorda que, així i tot, “cada indret té la seva idiosincràsia, no hi ha dos territoris iguals i el punt de partida mai és el mateix”.
Exemple d’això és Neom, el megaprojecte urbà que es pretén desenvolupar a la província de Tabuk, situada al nord-oest d’Aràbia Saudita. Aquest proposa donar lloc a The Line, una ciutat lineal, sostenible, futurista i intel·ligent ubicada en mig del desert, que en els seus 170 quilòmetres de llargària, 500 metres d’alçada i 200 d’amplada acollirà entorn de nou milions d’habitants. “Evidentment, això a Catalunya no té sentit, aquí hem de transformar les ciutats ja existents”, comenta Valenti, destacant que el 65% de les ciutats més importants al món són ciutats costaneres.
L’expert destaca també ciutats com Medellín, referent pel que fa a innovació urbana, o Shanghai, una ciutat “tecnològicament avançadíssima” on es troben implementades solucions de connectivitat i intel·ligència artificial que permeten als habitants tenir una vida “molt més segura en comparació amb la que tenien abans”. “A escala estatal disposem de la Red Española de Ciudades Inteligentes, una xarxa de ciutats que comparteixen els aprenentatges, i aquesta organització a escala global és també un exemple de col·laboració de ciutats”.
La teva vida en 15 minuts
Malgrat tots els avenços que suposen les ciutats intel·ligents pel que fa a la qualitat de vida dels habitants, hi ha qui assegura que ni la intel·ligència artificial ni el metavers definiran les ciutats del futur, sinó la proximitat dels serveis. Aquest fet fa que les smart cities evolucionin automàticament a les anomenades ciutats de 15 minuts, aquelles que aposten per àrees urbanes on, en un quart d'hora a peu o en bici, una persona es pugui traslladar al seu domicili, feina, escola, centre sanitari, comerç i espai d’oci.
“A Barcelona és bastant possible que amb una bici o el transport públic et puguis desplaçar en aquest temps a la feina, anar al cine o a sopar, i això et dona molta qualitat de vida”, apunta Valenti, recordant la seva etapa a Los Angeles on el trajecte fins a l’oficina s'enfilava a l’hora i mitja. “Les ciutats tendiran a reconvertir-se en ciutats de 15 minuts perquè, al cap i a la fi, suposa millorar la qualitat de vida”.
Valenti: “Les ciutats tendiran a reconvertir-se en ciutats de 15 minuts perquè, al cap i a la fi, suposa millorar la qualitat de vida”
En aquest sentit, Serra afirma que “el nostre model urbà, el mediterrani, és de 15 minuts, hi ha molts baixos comercials que afavoreixen aquest model d’ordenació urbana generant serveis i aquestes ciutats generalment aposten per replantejar qüestions de l’àmbit de la mobilitat, com els desplaçaments en bicicleta, que són més sostenibles”. D’altra banda, però, Serra apunta que existeixen grans ciutats que han perdut aquest concepte i molt possiblement es veuran obligades a replantejar-se’l.
Així i tot, aquesta evolució no comporta que la intel·ligència artificial passi a un segon pla. Les noves tecnologies generen una quantitat de dades que són “inabastables per als humans”, però, mitjançant la intel·ligència artificial, “és molt més senzill tenir sentit d’aquesta informació i que t’ajudi a prendre decisions molt millors”, apunta Valenti, qui explica que un dels grans avantatges d’aquesta tecnologia és que permet crear simulacions per preveure com una determinada acció pot influir en el trànsit o el preu del lloguer, entre altres factors: “Així es pot preveure amb força exactitud què passarà, i prendre decisions molt més exactes o corregir les que siguin necessàries. La intel·ligència artificial ens ajudarà moltíssim”.