Núria Rodríguez-Planas és economista i investigadora especialitzada en l’avaluació de polítiques públiques i en economia de gènere. És professora a la City University of New York i forma part del programa de doctorat del Graduate Center. Des del 2024, també és Investigadora a l’Institut d’Economia de Barcelona, on dirigeix un programa que estudia com el gènere, les institucions i la cultura influeixen en la societat. El seu treball ha mostrat amb dades que les normes de gènere afecten tant dones com homes, especialment quan les societats canvien i els rols tradicionals es transformen.
Rep VIA Empresa abans de la seva intervenció a la taula rodona Europa… la igualtat de gènere, en l’acte de cloenda de la temporada 2025 del Cornellà Creació Fòrum, celebrat a l’Auditori de Cornellà. La seva mirada experta sobre la bretxa de gènere ofereix una perspectiva rigorosa i alhora innovadora, capaç de qüestionar molts dels supòsits que sovint donem per fets.
Què li va portar a dedicar-te a l’estudi de la desigualtat de gènere en l’economia?
El que m’interessa és utilitzar eines quantitatives d’economia per entendre millor com actuen els diferents agents econòmics: com prenen decisions i com reaccionen davant incentius institucionals, polítics, legals o culturals, amb l’objectiu de millorar el seu benestar. A partir d’aquí, vaig començar estudiant l’economia del mercat de treball, després l’economia de l’educació, i amb el temps vaig incorporar l’anàlisi de gènere i normes socials. Al final, com que el meu interès sempre ha estat en les poblacions més vulnerables, vaig acabar centrant-me en dones, joves i immigrants.
Com ha evolucionat la igualtat de gènere i quines bretxes encara persisteixen?
En els últims 100 anys s’han aconseguit grans avenços en igualtat de gènere. Espanya ha estat pionera en aquest àmbit, i Catalunya també ho ha estat des de fa més de vint anys. Això ha permès reduir les bretxes de gènere, no només en el mercat laboral i els salaris, sinó també en altres àmbits de la societat. Tot i això, encara existeix una bretxa significativa que no s’acaba d’eliminar, especialment en l’àmbit laboral i salarial. Cal destacar que aquesta situació no es dona només a Espanya, sinó també a Europa i als països desenvolupats en general.
Com influeix el fet de ser mare en les oportunitats laborals i salarials de les dones?
Des del 2013 hem estudiat aquesta qüestió utilitzant dades de la Seguretat Social, que permeten analitzar els salaris anuals de les dones abans i després de tenir fills. Els nostres estudis mostren que abans de ser mares, la trajectòria salarial de dones i homes és molt similar. Però quan les dones es converteixen en mares, es produeix una caiguda significativa del salari. Aquesta reducció es va recuperant gradualment a mesura que els fills creixen, però marca clarament l’inici de desigualtats salarials que no existien abans de la maternitat.
"Moltes dones opten per feines més flexibles que s’ajustin millor a les seves noves responsabilitats com a mares"
Quins factors expliquen la caiguda salarial que pateixen les dones després de ser mares?
El que vam observar és que fins a un 75% d’aquesta caiguda es pot explicar per què les mares redueixen la seva participació laboral, sigui treballant menys hores o adaptant-se a ocupacions que facilitin la conciliació entre vida professional i familiar. En altres paraules, moltes opten per feines més flexibles que s’ajustin millor a les seves noves responsabilitats com a mares.
Quins àmbits professionals haurien d’actuar amb més urgència per reduir la bretxa de gènere?
Crec que és important actuar principalment en els sectors vinculats a les noves tecnologies i les ciències STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Les tendències globals com el canvi climàtic, les crisis energètiques, la geopolítica i l’avenç de la intel·ligència artificial estan transformant l’economia, i Catalunya i Espanya necessita un capital humà molt ben preparat per adaptar-s’hi.
El problema és que, tot i que les dones solen tenir un rendiment acadèmic alt, encara estan poc representades en les carreres STEM. Això suposa una oportunitat perduda: si aconseguíssim atreure més dones a aquests estudis, podríem formar el talent necessari per a la nova revolució tecnològica. A vegades, el que cal és senzill: per exemple, canviar el nom d’algunes carreres pot marcar la diferència. Als anys 80, la informàtica tenia un 40% de dones; avui, amb la mateixa carrera convertida en enginyeria, aquest percentatge cau al voltant del 10%. Per tant, és fonamental identificar els obstacles i incentivar la participació femenina en aquests sectors clau per al futur de l’economia.
En l’àmbit financer, per què les dones acumulen menys patrimoni i tenen menys capacitat d’inversió al llarg de la vida?
En tots els països desenvolupats, la població no està ben educada financerament, i això és un problema molt important. Una de les polítiques que caldria implementar és incorporar l’educació financera a l’escola des de molt aviat. A més, existeix una bretxa de gènere significativa: normalment, les dones tenen menys coneixements financers que els homes, tot i que sovint gestionen molt bé l’economia domèstica.
També cal tenir en compte que, històricament, moltes dones han tingut trajectòries professionals interrompudes, cosa que afecta les seves pensions i les fa més vulnerables econòmicament. Els estudis mostren que la cultura i les normes de gènere juguen un paper clau en aquesta bretxa. Això no impedeix que les institucions també siguin importants, i que cal pensar en polítiques que, a mitjà i llarg termini, puguin modificar aquestes normes i redueixin les desigualtats. Alhora, és fonamental continuar treballant en mesures concretes que disminueixin les bretxes de gènere.
Quines polítiques i mesures creu que són clau per promoure l’equitat de gènere?
Cal implementar polítiques equitatives tant al mercat laboral com en les pensions i els incentius fiscals. No es pot penalitzar el segon contribuent dins de la família, perquè llavors s’està donant un incentiu perquè aquesta persona no treballi tant. Crec que és clau treballar en polítiques educatives que permetin “reeducar” nens i nenes, perquè quan es converteixin en adults distribueixin equitativament les tasques dins de casa seva.
"És clau treballar en polítiques educatives que permetin “reeducar” nens i nenes, perquè quan es converteixin en adults distribueixin equitativament les tasques"
Això té dues implicacions importants. D’una banda, canvia les normes i promou que tant dones com homes siguin més progressistes i disposats a compartir responsabilitats. De l’altra, contribueix a formar capital humà. De petita, per exemple, a l’escola m’ensenyaven a cosir, però els nens no feien res perquè era considerat una activitat femenina. És important incorporar assignatures que ens facin responsables com a individus, amb una corresponsabilitat que no només sigui professional, sinó també en la criança, la cura de les persones grans i altres etapes de la vida.
Per què és important que tinguem aquesta redistribució?
Per aconseguir creixement econòmic, per anticipar els canvis que venen i per trobar solucions a les noves tendències, necessitem tenir una força de treball diversa. Un equip que pugui pensar de maneres diferents outside the box (fora de la capsa). I això és molt més fàcil d’aconseguir quan hi ha diversitat.
La seva recerca mostra que les normes de gènere condicionen el comportament tant de dones com d’homes. Com poden aquests comportaments influir en l’economia?
El que trobem és que les normes de gènere condicionen diferents tipus de comportament i decisions econòmiques, com per exemple si estudiar o no matemàtiques, o si fer una carrera STEM o no. Aquestes decisions acaben determinant el salari i la trajectòria professional de cada persona, però també tenen efectes a nivell agregat: si, per exemple, a la societat catalana la majoria d’individus prefereix treballar en serveis en lloc de tecnologia, això afectarà el desenvolupament econòmic a mitjà i llarg termini. Per tant, les normes influeixen en el comportament individual, però la societat la formem tots. Per tant, tots tenim un paper important en el resultat global.
Quin hauria de ser el full de ruta si es vol reduir de manera accelerada la bretxa de gènere?
La desigualtat comença dins de la família des de ben petits, per això és fonamental ensenyar que les tasques domèstiques han de ser equitatives. Un altre aspecte clau és l’adolescència: sovint les noies, que acostumen a treure millors notes i a esforçar-se més, deixen de dedicar temps a les matemàtiques i a les ciències. Això no només és un tema institucional —per exemple, la percepció que serà difícil arribar a ser enginyera o ocupar càrrecs directius pot fer que desviïn el seu esforç cap a altres habilitats— sinó també un tema de normes de gènere. Si a casa o a la societat se’ls diu que el més important és ser guapa més que intel·ligent, poden prioritzar habilitats que s’ajusten a aquests missatges normatius.
"La desigualtat comença dins de la família des de ben petits, per això és fonamental ensenyar que les tasques domèstiques han de ser equitatives"
En quins països considera que es pot fixar Catalunya?
Un exemple inspirador és el Japó: una política educativa iniciada fa dècades va aconseguir que, generació rere generació, els homes contribuïssin més a les tasques domèstiques, reduint la bretxa domèstica, i alhora augmentant la participació de les dones en el mercat laboral i en bones feines. Per tant, les polítiques de paritat permeten dues coses: augmentar el creixement econòmic i beneficiar no només les dones, sinó també els homes. És un veritable win-win (guanyar-guanyar).