• Economia
  • L’oli d’oliva: de l’adeu a la sequera a la reivindicació territorial

L’oli d’oliva: de l’adeu a la sequera a la reivindicació territorial

Amb una collita que duplica l’anterior, el sector afronta optimista la Fira de l’Oli Les Borges Blanques, que tindrà lloc entre el 14 i el 18 de gener

Les oliveres han superat la sequera
Les oliveres han superat la sequera
David Rodríguez | VIA Empresa
Periodista
Les Borges Blanques
15 de Gener de 2026 - 04:55

Després de dues campanyes marcades de forma dramàtica per les conseqüències de la sequera, el sector de l’oli d’oliva a Catalunya ha tornat a aixecar el cap amb una collita que ha duplicat la producció, amb què ha recuperat les xifres de la campanya 2022. A més, aquesta ha estat superior a la producció mitjana històrica. Davant d’aquesta situació, el responsable d’oli d’oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Antoni Galceran, destaca que “les pluges de la passada tardor van afavorir la floració i el quallat dels arbres, i van millorar les perspectives, especialment als oliverars de secà”.

 

En el cas de Lleida, la collita s’ha incrementat al voltant del 20%. El territori s’ha beneficiat del reg de suport, que ha estabilitzat la producció, de forma que, per primera vegada, la collita a Lleida ha fet el sorpasso i ja és més alta que la de Tarragona. Una vegada que s’han deixat abandonat els problemes climàtics, els ajuts a la sequera i la proposta de regulació de l’oferta són dos temes cabdals que preocupen els agricultors.

En aquest context, el sector oleícola afronta la cita de referència, la Fira de l’Oli de Les Borges Blanques. La 29a edició, que tindrà lloc entre el 14 i el 18 de gener, reunirà per primer cop les cinc denominacions d’origen de Catalunya. El certamen referma la seva voluntat de ser el punt de referència del món de l'oli i per aquest motiu acull les cinc Denominacions d’Origen Protegides (DOP) de Catalunya: Les Garrigues, Siurana, Terra Alta, Baix Ebre-Montsià i Empordà. Recull d’aquesta manera la pluralitat de models de producció, d'emprenedoria i certificació de qualitat del sector, en la línia d’obertura iniciada en aquest sentit ja fa dos anys. 

 

La Fira de l’Oli de Les Borges Blanques reunirà per primer cop les cinc denominacions d’origen de Catalunya

Tal com assenyala l’alcalde de les Borges Blanques, Josep Farran, la Fira consolida “un camí iniciat fa dues edicions per construir una referencialitat al servei del món de l’oli, oberta a la pluralitat de models productius, capaç de generar sinergies i d’obrir debats necessaris amb una programació que combina rigor professional, divulgació, cultura i participació popular”. El certamen també esdevé el punt de trobada dels olis guanyadors dels Premis Nacionals de Catalunya 2025, que tindran un paper central en la programació i protagonitzaran col·loquis amb petits i grans productors, amb què es generaran espais de reflexió compartida sobre la qualitat, l’escala productiva i el futur del sector oleícola català. 

Territori i gastronomia

La Fira de l’Oli reforça la seva dimensió gastronòmica, demostrant la versatilitat i el potencial de l’Oli d’Oliva Verge Extra (OOVE) de la mà de xefs de primer nivell com Xavier Benet, Ada Parellada, Pep Moreno, Gonçal Ferreruela, Moha Quasch i els germans Torres, entre d’altres. Showcookings, demostracions i degustacions situen l’OOVE com a ingredient central de la cuina contemporània i del producte de qualitat, amb la implicació també dels restaurants distingits amb el segell Restaurant Verge Extra.

La fira suposa la cloenda d’un any marcat per la reflexió al voltant del paisatge de la cultura de l’oli, entès com una construcció cultural, ecològica, econòmica i social. En aquest context, s’emmarca la segona edició del Fòrum de l’Oli d’Oliva Verge Extra (Foove), que ha abordat aquesta mirada integral a través de quatre taules de debat centrades en la identitat i la memòria, la governança del paisatge, el paisatge viscut i els agroecosistemes en transició.

La implantació d’un sistema d’IA permet detectar automàticament la qualitat de les olives que entren al molí a partir d’un sistema de monitoratge

Paral·lelament, la trobada recollirà el paper de l’olivera en els àmbits de l’emergència climàtica i la prevenció dels incendis. Aquest relat es personificarà amb la xerrada prevista de Marc Castellnou, cap del GRAF dels Bombers de la Generalitat, que se centrarà en l’emergència climàtica i en el paper del conreu de l’olivera en la prevenció dels grans incendis forestals. A més, valorarà els serveis ecosistèmics que aporta aquest cultiu i connecten també amb els debats iniciats al Foove.

La IA i la qualitat

L’omnipresent Intel·ligència Artificial (IA) també ha arribat al sector oleícola. Una de les grans novetats d’aquesta campanya és la implantació d’un sistema d’IA per detectar automàticament la qualitat de les olives que entren al molí a partir d’un sistema de monitoratge. El mètode l’ha posat en marxa la cooperativa empordanesa Empordàlia. El seu gerent i expert en el sector oleícola, Simon Casanovas, explica que aquesta tecnologia, anomenada Etria, utilitza visió per ordinador i anàlisi d’imatges en temps real per identificar defectes, impureses i altres paràmetres de qualitat de manera objectiva. El sistema millora tant la traçabilitat com la qualitat del producte final i reforça l’aposta del sector per combinar tradició amb innovació.

Arran de la caiguda de producció de les darreres campanyes, les cooperatives oleícoles han aconseguit el compromís del Departament d’Agricultura d’establir ajuts per les entitats afectades per la sequera persistent. Aquest suport és imprescindible per garantir la continuïtat de les empreses i no es limitaria a cooperatives d’oli, sinó que també aplicarà a altres sectors afectats per la sequera. Aquestes són algunes de les reivindicacions dels productors perquè l’activitat continuï endavant. Així mateix, les cooperatives defensen la necessitat d’establir mesures per evitar la caiguda descontrolada dels preus en origen en cas d’excés d’oferta. Tanmateix, reclamen que es tinguin en compte les necessitats del mercat a l’hora de limitar el percentatge de retirada i plantejar excepcions per almàsseres segons la producció obtinguda.