El preu de l’or va assolir els seus màxims històrics el passat dijous, 29 de gener, quan va enfilar-se als 5.405 dòlars l’unça. Dos dies de mercat després, el dilluns 2 de febrer, havia caigut un 13,1% i cotitzava a 4.714,75 dòlars. Tot seguit, el dimarts 3 de febrer, va tornar a repuntar un +7,2%. Què està succeint amb aquesta volatilitat tan alta com poc habitual?
Anem a pams. L’any 2023, el preu de l’or va pujar un +13,1%; l’any 2024, un +27,2% i l’any 2025, un +64,6%. L’or, doncs, ha experimentat pujades de preu fortes aquests darrers anys. No seria en si mateix un fet destacable, si no fos perquè ha coincidit amb tres grans anys borsaris. No és una convergència gens habitual, atès que el normal és que les grans pujades de l’or coincideixin amb grans descensos a borsa. L’or, que no és cap bona inversió a llarg termini especialment, té el gran avantatge que diversifica molt bé les inversions borsàries, i sol representar un bon actiu per a protegir-se tant de riscs de caràcter geopolítics com de crisis econòmiques i borsàries. Ara, en canvi, estan evolucionant tots positivament alhora. Un altre fet gens habitual és el que va passar l’any 2024, quan la forta pujada de l’or va coincidir amb un gran repunt del dòlar nord-americà. Habitualment, el preu de l’or i el del dòlar estan negativament correlacionats, i no pas positivament, com fou el cas.
A ningú no se li escapa que alguna cosa diferent està passant amb l’or perquè estigui trencant la seva pauta habitual de comportament. El cas és que en els darrers anys ha aparegut un tipus de comprador molt fort, anomenem-lo comprador A. Com és prou conegut, la Xina i molts països afins han estat els grans compradors d’or d’aquests darrers anys. És un episodi més de la lluita pel lideratge econòmic mundial. La Xina, la segona economia mundial, es va adonar que si vol que la seva divisa sigui forta i d’ús comú en el comerç internacional -si més no dins del món asiàtic-, no pot basar el gruix de les seves reserves en la divisa del rival nord-americà, la primera economia mundial.
La Xina, doncs, aplica, des de fa temps, la política de vendre dòlars i compra d’or. Està bescanviant dòlars per or, en un intent d’enfortir les seves reserves monetàries i fer-les més independents. Més encara, quan les reserves d’or nord-americanes superen en molt a les reserves d’or xineses, de l’ordre de 3,7 vegades superiors. És evident que amb la nova producció mundial d’or, d’unes 3.000 tones anuals, la Xina trigaria molt a acostar-se als Estats Units, ja que la producció anual d’or de cadascun dels dos països és bastant semblant. Tanmateix, fins aquí es pot comprendre el tema estructural de la pujada del preu de l’or, però no pas la volatilitat dels darrers dies.
El comprador A, la Xina i països afins, està bescanviant dòlars per or, en un intent d’enfortir les seves reserves monetàries i fer-les més independents
Aquí és on apareix una altra tipologia de comprador, anomenem-la comprador B. Es tracta dels CTA, altrament coneguts com a Commodity Trading Advisors. Són uns inversors que tenen com a objectiu proporcionar uns rendiments poc correlacionats amb els mercats tradicionals. Solen operar en mercats de derivats, emprant tant futurs com opcions, en diverses classes d’actius, que inclouen també les matèries primeres. Alguns s’especialitzen en les denominades “hard commodities” o matèries primeres irreemplaçables una vegada extretes, mentre que altres operen més en les denominades “soft commodities”, o matèries primeres que es tornen a regenerar cada any, com per exemple el blat o l’ordi.
Són una tipologia d’inversors regulats per la Commodity Futures Trading Commission (CFTC), als Estats Units. Utilitzen estratègies d’inversió diferents, com ara algunes de volatilitat i unes altres d’arbitratge. La gran majoria d’estratègies que utilitzen, però, són les de caràcter tendencial. És a dir, que quan el preu d’un actiu puja, tendiran a comprar-ne més, i quan cau, tendiran a vendre’n més. De fet, el que solen fer és que prologuen les tendències i contribueixen a crear el que se’n diu “cues llargues”, o moviments de preus extrems. Això vol dir que si, per exemple, el preu d’un actiu com ara l’or està pla o es belluga poc, aquests inversors de tipus B no actuaran. Si, en canvi, comencen a detectar una tendència, s’hi afegiran, bé sigui a l’alça o a la baixa.
Els seus models fan servir sensibilitats diferents, de forma que alguns d’ells comencen a comprar o a vendre quan la tendència tot just arrenca, mentre que altres entren més tard, amb la tendència més consolidada. El mateix passa a la sortida: alguns es retiren molt aviat, quan la tendència tot just comença a girar de positiva a negativa o viceversa, mentre que altres surten quan el gir de la tendència ha fet un recorregut més llarg. Sigui com sigui, per una banda, es tracta d’inversors que mouen molts diners, de forma que el seu pes en les operacions de compravenda d’un dia pot arribar a ser molt important; i, per l’altra, molts d’ells inverteixen de forma palanquejada, que els derivats permeten fer, la qual cosa genera que els moviments siguin més extrems encara.
El comprador B són uns inversors que utilitzen majoritàriament estratègies de caràcter tendencial: quan el preu d’un actiu puja, tendiran a comprar-ne més, i quan cau, tendiran a vendre’n més
El comprador de tipus A va comprant a poc a poc, en el que és un compra molt més de tipus estructural i genera poca volatilitat, mentre que el comprador de tipus B té una operativa molt més conjuntural, i genera molta volatilitat, tant a l’alça com a la baixa.
Els forts moviments d’aquests darrers dies s’expliquen, sobretot, per l’operativa dels compradors de tipus B. Són típics. Sé prou bé que es tendeix a cercar motivacions fonamentals per a tot moviment, com ara la nova designació del que serà el futur president de la Reserva Federal (Fed) a partir del pròxim mes de maig. En realitat, però, aquests moviments responen molt poc a fets fonamentals, que moltes vegades no són sinó una mera espurna que tot just enceta el moviment.
Hi ha una altra tipologia de compradors, la que podríem anomenar de tipus C. Aquests serien la munió de petits inversors que actuen a remolc tant dels de tipus A i dels de tipus B. Això, però, donaria sens dubte per un altre article.