Fa uns pocs dies estava fent una presentació presencial sobre l'estratègia d’inversió de l’any 2026 per a una nombrosa audiència, d’unes 500 persones. És un acte que es fa cada any a principis del mes de gener. En acabar, l’organitzador de l’acte em va fer una observació molt interessant. “T’adones que cada any hi ha més persones joves a l’acte?”, va dir-me. Efectivament tenia raó.
Aquesta generació de joves actual promet, té un esperit inversor superior al de la generació precedent. Podria molt ben ser que el percentatge d’inversors sobre el número d’estalviadors fos el més gran que hi hagi hagut mai. Sé prou bé que la gent jove està molt interessada per tenir un cert aprenentatge financer, vol entendre’n els conceptes. Els pòdcasts de divulgació financera tenen una gran audiència, i fins i tot cançons actuals tan populars com la de Coti x Coti, tracten el tema. Fragments de la seva lletra com “el mercat està palmant i tu estàs hòlding” en són prou indicatius.
Aquesta generació de joves actual promet, té un esperit inversor superior al de la generació precedent
El fet que la gent jove s’aproximi als mercats és molt positiu en si mateix, però no està exempta de riscs. En tota activitat hi ha una part molt positiva, que cal conèixer i potenciar, però també un costat fosc, que cal evitar. Hi ha molts aspectes que podríem tractar aquí, però em limitaré a tres que considero molt rellevants.
En primer lloc, invertir en actius financers que tinguin esperança matemàtica positiva. En altres paraules, cal conèixer bé la rendibilitat potencial que cada actiu financer pot proporcionar amb el temps. Per això, cal disposar de sèries de preus de moltes dècades, i entendre bé el fonament financer que hi ha darrere de tot retorn. Per exemple, és prou conegut que les borses de tot el món proporcionen, amb el temps, una rendibilitat mitjana del voltant del 10% anual. Aquest retorn inclou tant la pujada de preu de les cotitzacions com les rendibilitats per dividend que les accions proporcionen. Sabem prou bé per què tots els mercats borsaris convergeixen, amb el temps, cap aquesta xifra. S’explica per les taxes mitjanes d’inflació històriques; pels necessaris tipus reals positius que ha d’haver-hi a curt termini; per la prima de risc temporal que ha d’existir entre els tipus d’interès de curt termini i els de llarg termini; i finalment, per la igualment imprescindible prima de risc que cal aplicar als menys previsibles fluxos monetaris empresarials respecte als fluxos de la renda fixa governamental. Quan parlem d’altres mercats, com per exemple, el de les criptodivises, no es disposa ni de prou evidència temporal, ni de prou argumentari fonamental, per poder assegurar que la seva esperança matemàtica sigui positiva. No tot allò que té un mercat i té un preu, obté rendibilitats positives amb el temps.
En segon lloc, saber molt bé la diferència entre inversió i trading. Si un inversor coneix la rendibilitat que proporciona un mercat al llarg del temps, no sabrà quina serà la seva rendibilitat cada any, però sí que sabrà que, si manté la inversió prou temps i diversifica d’una forma mínimament òptima, la seva rendibilitat final s’acostarà molt a la prèviament planificada. Un trader, en canvi, que es caracteritza per fer inversions molt concentrades, i fins i tot palanquejades, i que utilitzi a més molt el denominat market timing o entrades i sortides continuades del mercat, mai sabrà el resultat final de la seva inversió en el decurs del temps. Podria, fins i tot, ser negativa o molt negativa. La seva dispersió temporal amb el temps serà extrema. No gaudirà ni del principal benefici de la diversificació, la reducció del risc, ni tampoc disposarà de la garantia de guany que el temps proporciona a l’actiu on inverteix. En altres paraules, malgrat invertir en un actiu financer que tingui una esperança matemàtica positiva, el trader no la té. L’inversor sí.
En tercer lloc, cal estar molt alerta amb els spreads o diferencial entre el preu de compra i el preu de venda, percebuts per l’emissor. Les diferents cases d’inversió de tot el món saben prou bé que la gent jove li té pànic a les comissions explícites, les que es quantifiquen. Justament per això, molts mercats i moltes cases apliquen ja, des de fa molt temps, un altre tipus de comissions, molt més importants en import, però que molta gent jove arriba fins i tot a no computar, tot i estar-la pagant continuadament. Es tracta dels spreads o diferencials entre els preus de venda i els preus de compra. Són molts els emissors que han introduït la política dels dos preus, de manera que qui compra un actiu paga un preu més alt que qui el ven. Qui es queda la diferència, cada vegada que hi ha una transacció, és l’emissor de l’actiu, que se’n beneficia íntegrament. Mercats sencers s’han edificat sobre aquesta premissa dels spreads, com ara els dels ETF en particular i ETP en general; els de criptodivises, en particular i criptoactius en general, o darrerament els denominats “mercats predictius”, altrament conegudes com a cases d’apostes. Si abans se cenyien a temes esportius, en l’actualitat es pot fer apostes pràcticament sobretot. Es tracta, doncs, de ser ben coneixedors dels costos reals que s’estan suportant, siguin o no explícits.
L’èxit inversor d’aquesta generació de gent jove dependrà, en molta mesura, de l’enfocament que adoptin. Ja no estem parlant de l’èxit d’un inversor o l'altre, sinó de tota una generació sencera que, si no es perd en el costat fosc, gaudirà d’un patrimoni financer com mai cap altra generació haurà vist.