Ens situem al mes de març de 2022, en un entorn d’una alta inflació postpandèmica, amb una guerra russo-ucraïnesa que tot just acabava de començar. El dia 16 d'aquell mes, la Reserva Federal (Fed) nord-americana augmentava els tipus d’interès, per primera vegada des de 2018. En els mesos que seguiren, entre abril i juny, nombrosos economistes, bancs d’inversió i mitjans de comunicació alimentaren un gran temor: el fort augment dels riscos d’una recessió. Vindria el llop. La concentració de notícies i titulars al respecte era esfereïdora. Les hemeroteques n’estan plenes. El corrent del moment era molt fort: tot conduïa cap a una recessió.
En aquest context, com en qualsevol altre que pugui semblar crític, l’inversor havia d’analitzar la situació. Per una banda, es podria deixar arrossegar per la massa, el que sol ser sempre molt còmode. Per l’altra, podria tenir un pensament autònom. No tenia cap sentit que succeís una nova crisi just després d’una altra, la de la covid. Era del tot il·lògic. Tot i que no hi ha un interval temporal exacte, les crisis econòmiques necessiten que succeeixin una sèrie de fets i dinàmiques entre crisi i crisi. Tot plegat sol necessitar al voltant d’una dècada. Una recessió l’any 2020, per la covid, i una altra d’econòmica, només dos anys més tard, el 2022? Si almenys haguéssim estat al 2030... Hi havia, a més, el precedent que després de la darrera pandèmia, la de 1918, s’havia desfermat el consum.
Són molts els inversors que els costa abstreure’s de l’opinió general, tot i ser coneixedors del fet que hi ha molts més descensos borsaris temporals que crisis econòmiques reals. Davant les notícies i l’espantada general, molts inversors cercaren protecció. Com? Hi ha diverses maneres de fer-ho, des de no comprar podent-ho fer, fins a vendre accions o traspassar diners de fons d’inversió de renda variable cap a fons d’inversió més conservadors, com ara del mercat monetari.
El resultat d’aquesta estratègia de protecció cap a la hipotètica recessió que venia fou nefast. En els tres anys i mig que han transcorregut des del juny del 2022 fins ara les borses han tingut fortes pujades. L’Ibex-35 ha pujat un 144,2% (amb dividends inclosos); l’índex japonès Nikkei-225, un 98,7%, amb la mateixa mètrica; l'S&P500 nord-americà un 88,3%; l’Eurostoxx-50 un 84,8%; el MSCI World Index un 84,3%, i el MSCI Emerging Markets Index un +50,3%. Tot això en la seva pròpia divisa de càlcul.
Si ens ho mirem des de l’òptica d’un inversor d’aquí, i ho convertim tot a euros, les pujades són més moderades però igualment molt intenses. En euros, i per ordre, l’Ibex-35 ha pujat un 144,2% amb dividends inclosos com ja hem vist, l’Eurostoxx-50 un 84,8%, el S&P500 un 68,4%, el MSCI World Index un 64,8%, l’índex japonès Nikkei-225, un 54,9%, i l’MSCI Emerging Markets Index un +34,4%.
La teoria del 'full invested' sosté que atesa la tendència innata a pujar de la borsa, fruit del creixement econòmic existent a llarg termini, cal sempre estar invertit per maximitzar el capital final
Tot plegat, pujades massa fortes per a no ser aprofitades. Certament, deixar-se arrossegar per la massa pot ser tan alliberador com extremadament car. La teoria del full invested, segons la qual s’ha d’estar sempre invertit, es basa justament en això. Donat que les borses tenen allò que s’anomena “esperança matemàtica positiva”, és a dir, que tenen una tendència innata a pujar, fruit del creixement econòmic existent a llarg termini, cal sempre estar invertit per maximitzar el capital final. Es coneix la rendibilitat anualitzada que proporcionen les borses, al voltant d’un 10%, fruit de la seva estreta relació amb els beneficis empresarials. La rendibilitat, en canvi, d’un inversor que entra i surt del mercat és del tot desconeguda, depenent dels seus temps.
En Peter Lynch, el conegut gestor del fons Fidelity Magellan entre 1977 i 1990, que fou el fons d’inversió més rendible del món a la seva època, és reconegut, a part de pels seus bons resultats obtinguts, pel seu esperit pràctic, lògic i contrari a deixar-se endur pel “pànic del mercat”. El cas és que l’inversor mitjà que va invertir en el seu fons, el Magellan, perdé diners. Com es pot perdre diners invertint en el fons més rendible? Doncs comprant en moments d’eufòria, després de pujades, i venent en correccions del mercat. La mala conducta de l’inversor pot més que l’excel·lència del producte. Una frase cèlebre seva és que “s’han perdut molts més diners intentant anticipar correccions que no pas en les correccions en si mateixes”.
Lynch defensava que “s’han perdut molts més diners intentant anticipar correccions que no pas en les correccions en si mateixes”
A Anglaterra, i a altres països europeus, hi ha un conte famós, una faula popular, la del Chicken little. Es tracta d’un pollastre que està al camp quan una gla li cau al cap. S’espanta i creu que el cel s’està ensorrant. Sense verificar res, corre a avisar al rei, i pel camí convenç altres animals que el segueixin. Tots entren en pànic, convençuts que s’acosta una gran catàstrofe. En algunes versions del conte una guineu aprofita el caos per enganyar-los i menjar-se’ls. El missatge és clar: cal no deixar-se portar mai per la por, ni tampoc creure tot el que es diu sense comprovar-ho.
Algun any vindrà una recessió econòmica, per descomptat, i molt abans, ben segur, hi haurà correccions borsàries temporals. El realment important no és tant el que acabi succeint, com la nostra reacció davant el que passi en cada moment.