Som a les portes del I Congrés Dones del Món Rural, el qual se celebrarà el pròxim 16 de novembre. El congrés porta per subtítol El motor del canvi del sector primari. Federico Mayor Zaragoza en un discurs parlava que la llavor del canvi la portaven les dones. Ell observava la tasca de les dones al tercer món, elles aguanten el pes d'allò que és essencial en entorns de dificultat. Els homes fàcilment s’aboquen a l’enfrontament, les dones tendeixen cap a la pau, tenen molt més per conservar i molt més a defensar. Les dones són més gregàries, formen comunitat amb més facilitat i aquí rau la seva energia. Elles són el motor del canvi.
La dona no existeix, diuen
L’antropòloga Dolors Reguant, feminista de sempre, va escriure un llibre titulat La mujer no existe. Allí ens parlava del “desgavell d’una civilització que ha eliminat el passat, que no és justa amb les singularitats que l’habiten i que potencia la destrucció del futur”. Paraules contundents en representació d’unes dones indignades per un passat injust d’exclusió. La dona sí que existia, però l’home havia imposat un discurs de domini. La dona no existia en la realitat imaginada. Tanmateix, la força de les noves generacions de dones estan aconseguint contradir aquest argument.
Però, si mirem d’on venim ens quedem esgarrifats. Vaig tenir a les mans un llibre d’economia agrària de finals del segle XIX. Un dels capítols parlava de la dona pagesa. L’entrada era impactant o, millor dit, aberrant: “La dona és menys intel·ligent que l’home”. L’autor expressava una barbaritat científica i ètica i ho deia com una obvietat. Llavors explicava els valors “essencials” de la dona (mare, cuidadora, companya sotmesa al marit, etcètera). A continuació explicava que la dona “també col·laborava” en les tasques de l’explotació agrària: portava l’hort, la granja, la logística de mercat, etc. És a dir, quasi tot. Finalment, rematava amb una frase digna d’anàlisi freudiana: “Tanmateix, en situacions complexes cal consultar a la dona, ja que elles tenen un especial enginy per les qüestions difícils”.
Però, les dones pageses existeixen
Negar la realitat havia estat possible fins ara. A partir d’ara impossible. Les dones pageses s’han agrupat per guanyar força, per acompanyar-se, per ajudar-se, per compartir, cosa que saben fer perquè porten tota la vida fent-ho. Jo les vaig conèixer pocs dies abans del confinament. Em van demanar que els fes un curs tot dient-me: “Volem que ens donis arguments per defensar-nos”. Aquest va ser el títol del curs: Arguments per defensar el món rural, trenquem mites. Vàrem parlar de moltes coses, de l’agricultura com a sector singular i estratègic, dels mercats agraris, de l’agricultura catalana, dels vectors de canvi, de la ramaderia, d’opcions de futur i de fake news. Aquelles pageses estaven cansades de viure el rebuig a la seva activitat i necessitaven contradir-ho. Ara celebren el seu primer congrés.
Negar la realitat havia estat possible fins ara. A partir d’ara impossible
Parlant amb elles
Aprofitant l’avinentesa, des del Col·legi d’Economistes vàrem fer-los algunes entrevistes. Faig esment a quatre d’elles. Les pageses entrevistades tenen produccions agràries diferents, però totes elles complementen la seva activitat agrària amb agroturisme, transformació i, fins i tot, venda directa de productes treballats amb la mirada a la qualitat.
Montse Cardona, és una ramadera d’Olius, activitat que complementa amb el turisme rural. Ens comentava com encara avui la gent se sorprenia de veure una dona sobre un tractor. La mentalitat urbana encara veu el món de la pagesia com un món esclau, que fa pudor i que sempre es queixa, ens deia. Però mirava al futur: “Cal fer pedagogia a les escoles. Tant de bo algun dia quan li preguntin a un nen que vol ser de gran digui que vol ser pagès.”.
Raquel Serrat, ramadera ecològica a Pardines i vinculada a la Unió de Pagesos. Opinava que el que havia faltat al sector primari era autoestima. Però... ”De mica en mica ens vam anar adonant que érem importants, si el camp no produeix, la ciutat no menja. Tanmateix, hi ha una gran desconnexió, cada vegada més gran, entre tota la societat i la pagesia, es desconeix la nostra feina, l’origen dels aliments, el sistema de producció, les normatives que complim, la importància de la nostra aportació”.
Raquel Serrat, ramadera ecològica a Pardines i vinculada a la Unió de Pagesos: "Si el camp no produeix, la ciutat no menja"
Maria Grau, produeix agricultura ecològica, amb fruita, verdura i oli. També cria gall del Penedès. Fa venda directa a casa i al mercat. Ella ens parlava des de la satisfacció en observar un canvi, ja que s’està produint. Els joves han descobert que el producte fresc és molt més bo. Ho han descobert tard, però més val tard que mai.
Maria Àngels Capdevila, pagesa de bestiar oví, de formació economista, ens detallava els camins per la viabilitat de la seva empresa que en aquest cas hi sumava el turisme rural a la producció de carn de xai (xai de Ferreres), fent tot el cicle de la cadena de valor des de la producció de l’aliment pel bestiar, el pasturatge, la producció de carn i venda directa. Això li permet sostenir uns preus competitius i obtenir una rendibilitat adequada.
El reconeixement
Les dones pageses avui són conegudes i reconegudes, les veiem o escoltem sovint a televisions i ràdio. Tanmateix, la Montse Cardona em va expressar la seva insatisfacció, ens volen a la televisió per la “curiositat” que siguem dones, però nosaltres voldríem parlar dels problemes del sector agrari, voldríem parlar de la nostra feina.
Estan sortint al mercat llibres que parlen d’elles. La Maria Rosa Ferré, Premi Talent Femení de l’Associació Empresarial del Penedès-Garraf, ha reunit en el seu llibre Converses a peu de vinya a 50 viticultores del Penedès. Al llibre parla, tal com diu amb les seves paraules, de “dones valentes, que porten el tractor i tota mena de maquinària, que llauren, emparren filferros, esporguen i cullen; dones que surten de casa quan encara és fosc per anar a la vinya, al mercat o a l’hort i que, a més, cuiden fills, pares, avis i encara tenen temps per formar-se, per gaudir, per compartir i per ser felices”. Heroïnes anònimes a qui Ferré els hi ha posat foto i paraules.
Hi ha diverses associacions de dones pageses. Les principals organitzacions a Catalunya són les Dones del Món Rural, les Ramaderes de Catalunya i l’Associació de Dones del Mar. Dones que sí que existeixen. Elles són empresàries que estan defensant la viabilitat de les seves empreses. A més, són dones.