El Pallars Sobirà vol 'enterrar' l'estigma de reserva turística

La comarca amb més zones protegides de Catalunya és la segona on més ha crescut el PIB del sector serveis, però encara no ha superat els efectes de la crisi

El ràfting és una de les activitats més de moda a Lleida
El ràfting és una de les activitats més de moda a Lleida

“Una pèrdua terrible”. Així defineixen des del territori la recent notícia que el festival Doctor Music no se celebri als prats d’Escalarre (Pallars Sobirà) i hagi acabat recalant a Montmeló. A hores d’ara, els establiments de la zona tenien un 80% de les places hoteleres reservades. Si hagués tingut lloc l’esdeveniment, la Diputació de Lleida havia garantit una partida econòmica de 200.000 euros, que vol mantenir en millores per la comarca. Amb una Setmana Santa a mitjans d'abril, on el motor econòmic i turístic de l'esquí ja està força apagat i amb la pèrdua del festival, la comarca del Pallars Sobirà s'ha de plantejar noves alternatives per atraure turisme i més riquesa al territori.

Més enllà d’aquest cop dur, ja fa anys que l’economia de la comarca del Pallars Sobirà, ubicada al Pirineu lleidatà, està molt centrada en el sector serveis, especialment en el turisme d’esquí. Les 11 estacions de muntanya del Pirineu de Lleida donen feina a gairebé 10.000 persones (2.500 ocupacions directes i 7.500 indirectes). L’esquí s’ha erigit en un dels motors econòmics i laborals de la zona.

L’impacte de negoci de l’esquí

L’impacte en volum de negoci de l’activitat de l’esquí l’ha comptabilitzat l’Associació Catalana d’Estacions de Muntanya (ACEM). “Per cada euro que el visitant es gasta en la compra d’un forfet, hi ha una despesa directa de sis euros. Si li sumem l’impacte indirecte, l’economia que genera cada euro d’un forfet, supera els 12”, indiquen des de l’associació. Durant la passada campanya de neu, les 11 estacions de muntanya van generar un impacte superior als 400 milions d’euros.

Més info: El negoci de la neu

El Pallars Sobirà, tot i ser una de les comarques més grans de Catalunya, és una de les menys poblades. De fet, Sort, la seva capital, compta amb poc més de 2.000 habitants. El component natural té un pes important en la configuració del territori: al Pallars Sobirà hi ha el poble habitat més alt de Catalunya i l’estany més gran del Pirineu.

La riquesa dels serveis

La comarca va ser la segona de Catalunya on més va créixer el Producte Interior Brut (PIB) del sector serveis. Segons l’Anuari Comarcal del BBVA, la riquesa d’aquest àmbit l’any 2017 va augmentar un 4,7%, només superada pel 4,9% del Vallès Occidental. Aquesta dada certifica la importància dels serveis en l’estructura econòmica del Pallars Sobirà, però l’estudi treu a la llum una altra realitat més preocupant. La zona no ha superat encara els registres econòmics previs a la crisi. L’informe de l’entitat financera indica que “tot i aquesta millora, la forta dependència del sector primari, la producció d’energia i els serveis més directament vinculats a les llars, així com de la construcció, han fet que la recessió en el període 2007-2013 hagi sigut més severa que a la resta de Catalunya”. En ocupació i afiliació, la davallada ha estat similar.

El bon moment de l'hostaleria i el comerç no ha pogut ser compensat per la caiguda de la producció elèctrica i l'atonia en la construcció residencial

A finals de 2017, el PIB del Pallars Sobirà estava un 11,5% per sota del registrat una dècada abans. El mateix fenomen succeeix amb l’ocupació. El 2007 hi havia 2.500 afiliats a la Seguretat Social a la comarca, 100 més que l’any 2017.

En els darrers anys, el bon moment de l’hostaleria i el comerç no ha pogut ser compensat per la caiguda de la producció elèctrica pels cicles de sequera i l’atonia en la construcció residencial. Fa dos anys, només es van iniciar tres habitatges nous al Pallars Sobirà.

El turisme d’aventura

Per aquesta nova campanya d’esports i turisme d’aventura, les empreses del sector preveuen comercialitzar 750.000 serveis. L’activitat més demandada segueix sent el ràfting. El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isús, valora que la recent iniciativa engegada pel territori, permetre la pràctica del ràfting a un tram de 50 quilòmetres del riu Noguera Pallaresa, és un projecte que demostra que la comarca “té capacitat i atractius suficients per superar els entrebancs que ens ha portat la renúncia del Doctor Music”.

Isús defensa que el futur de la zona passa pel “manteniment del sector agrari i el disseny de polítiques específiques pel territori”

Malgrat totes les dificultats, Isús veu el futur amb optimisme. Per avançar, demana “una aposta decidida pel sector agrari i el ramader, la possibilitat de gestionar el territori des del territori i polítiques i estratègies específiques per les nostres necessitats”. L’objectiu és que l’Alt Pirineu, i especialment la comarca del Pallars Sobirà, no esdevingui només un destí o una reserva turística planificada des de l’àmbit metropolità.

Més Informació
El pistatxo 'treu pit' en els dominis de la fruita dolça
Les concessions de les centrals elèctriques al Pirineu s'eternitzen
Setge a les cooperatives del sector carni
Avui et destaquem
Comentaris