Segur que almenys alguna vegada us haureu trobat a la disjuntiva de dissenyar un pla d'innovació. Per on començo? Què faig? Faig innovació radical o incremental? Aquestes i moltes altres són les preguntes que ens assalten!
La temptació és acabar dissenyant un projecte, com els d'enginyeria, lineal, amb etapes i avaluacions en cada etapa, amb resultats esperats, etc… Mai no han fet fora ningú per dissenyar un pla així oi? Si, probablement és cert, però pocs han tingut grans resultats, més aviat ens instal·larem a la mediocritat. És cert que en moltes organitzacions aquesta és la garantia de supervivència i fins i tot d'ascens, però hi ha gent a qui agrada el perill i l'emoció. A ells va dirigit aquest article, als que no es conformen amb la mediocritat!
Si no estàs alineat amb la teva organització no només fracassaràs, sinó que perdràs el més valuós que tens, el teu temps
Primer, l’absolutament primer, és entendre l'organització on ets. Has de gestionar innovacions que siguin assimilables per l'organització on ets, si no estàs alineat amb la teva organització no només fracassaràs, sinó que perdràs el més valuós que tens, el teu temps. Com es fa això? Hi ha una pregunta la resposta de la qual et traurà de dubtes.
- Com competeix la meva organització? Competeix fent el mateix, millor, més barat, de més qualitat o competeix fent coses diferents, noves que li proporcionen un monopoli temporal. Si respons aquesta pregunta honestament, i no és difícil, sabràs si has de fer innovació incremental o radical i t'asseguraràs que allò que facis sigui acceptat i assimilat per la teva organització perquè estaràs alineat.
Un cop tenim clar la classe d'innovació que la nostra empresa, el nostre grup, la nostra ciutat, la nostra comunitat… acceptarà i assimilarà, hem de conèixer el tipus de problema a resoldre. Vegem-ho.
Hi ha dos grans problemes que resol la innovació. Uns són els de la invenció. Per exemple, vèncer el càncer, fer possible la fusió nuclear que ens promet energia il·limitada i sense residus... però també coses menors com trobar la manera de millorar un procés tecnològic de manera substancial a un cost acceptable. Aquest tipus de problemes, si es resolen, seran acceptats pel mercat immediatament, no caldrà convèncer ningú. Cal fer màrqueting per promocionar una cura contra el càncer? Probablement no, si la trobes enderrocaran la porta de casa teva per aconseguir-la. L'èxit passa per poder resoldre el problema en qüestió.
Problemes de mercat o d'innovació? De la resposta a aquesta pregunta sorgirà el focus de l'activitat empresarial
Per contra, hi ha un altre tipus de problemes, més nombrosos, que no es tracta de si és possible o no, com ara la distribució de menjar a domicili, les càpsules de Nespresso (fa dècades que tenim la tecnologia per fer-les) o l'exercici des de casa (ja ho feia JaneFonda). Aquí el problema és si el mercat, una societat en concret, ho acceptarà, en quin format, a quin preu i si és factible.
Són dos problemes molt diferents i hem d'entendre bé a què ens enfrontem, ja que requereixen metodologies d'innovació molt diferents. Per a uns calen científics i enginyers, per als altres creatius, estudis de mercat i design thinking.
És cert que bona part de les innovacions se situen a mig camí, però en moltes predomina la solució de la “invenció” o necessiten solucionar el mercat.
- Quin tipus de problemes resoldrem? Segons sigui mercat o invenció, necessitaré formes molt diferents d'innovar, equips molt diferents i metodologies molt diferents. La bona notícia és que aquesta pregunta està normalment molt relacionada amb l'anterior, si tenim clar la zero, probablement aquesta també ho està.
El pas següent és: a què apostar? Fa més de quinze anys quan l'Open Innovation va aparèixer, que aquesta pregunta està resposta. Cal apostar d'igual manera al que està fora de l'empresa i als projectes de dins de l'empresa. No totes les persones intel·ligents treballen per a tu o estan al teu grup, les ignoraràs?
Com es fa això està també força clar. Necessites scouts que et connectin amb el que passa fora, necessites acords amb els grups o projectes més prometedors de fora i necessites projectes dins originals. Finalment, necessites connectar allò de dins amb allò de fora, la teva organització ha de ser capaç d'absorbir allò de fora i incorporar-ho.
No hi ha innovació sense risc, has de tenir molt clar quin risc està la teva organització disposada a assumir i procurar en tant que sigui possible tenir encerts
Com es fa això?
- Un portafoli de projectes dinnovació. Has de disposar d'un portafoli de projectes d'innovació amb alguns dins i alguns fora, amb diferents graus de maduresa i amb temps i expectatives d'èxit. L'èxit de la teva gestió és la gestió del teu portafoli. I aquest ha d'estar viu amb scouts que et mantinguin informat d'allò interessant que passa a fora i a dins i de com treure'n partit, creant un nou projecte o incorporant-lo als existents.
Finalment ve la gestió. Hom pensarà que això de la innovació són idees brillants, bé… potser per als innovadors, però els que gestionen innovació el que hi ha al darrere és una bona gestió d'aquest portafoli.
El model és l'embut d'innovació (innovation funnel). Però l'embut té forats!
Cal gestionar l'embut, cosa que significa introduir-hi projectes, externalitzar projectes i, sobretot, matar projectes!
Els projectes es cancel·len d'acord amb avaluacions, KPIs, resultats, objectives and key results (OKRs), … hi ha moltes metodologies, però quins mates és clau!
Pensa que si és un comitè qui decideix estaràs a nivells de risc baix i partint del consens, és a dir, el mínim comú denominador de totes les opinions. Molt probablement t'instal·laràs a la mediocritat. Si en aquest comitè qui té la responsabilitat no té la decisió, bé… durarà poc.
Hi ha una decisió clau. Optimitzo per minimitzar Falsos Positius, és a dir, només deixo passar aquells projectes dels quals estic molt segur del seu èxit. O optimitzo per minimitzar Falsos Negatius, és a dir intento que no s'escapi cap projecte que si tingués èxit seria revolucionari. La majoria de les empreses grans optimitzen minimitzant Falsos Positius, perquè a ningú li agrada fracassar, per això mai no tenen grans èxits. Per contra, moltes grans empreses busquen minimitzar Falsos Negatius i apareix l'iPhone en un moment amb greus dificultats econòmiques per a Apple, quan BillGates els va prestar diners i va salvar Apple de la fallida.
- Gestionar l'innovation funnel. Qui mata els projectes? Per què els matem? Optimitzem per a Falsos Positius o per a Falsos negatius? Quins projectes de fora entrem? Quins projectes de dins traiem?
Bé, això és bàsic, però hi ha una cosa més. No hi ha innovació sense risc, has de tenir molt clar quin risc està la teva organització disposada a assumir i procurar en tant que sigui possible tenir encerts, almenys al principi, encara que no canviïn el món… per poder innovar, primer cal sobreviure.