A mig acabar i amb incomoditats, però sembla que durant el pròxim mes de juliol hi haurà una prova amb uns quants voluntaris que entraran al nou Camp Nou per comprovar què passa a la instal·lació quan el públic hi accedeix. Serà una prova pilot per estudiar el flux d’entrada i sortida d’espectadors, abans de disputar-se un primer partit oficial: el Gamper 2025, els dies 9 o 10 d’agost. Així ho va anunciar recentment el president Laporta, “si tot va bé”. Sembla que, a poc a poc, anem arribant al principi del final d’aquesta obra. Un projecte que feia anys que se’n parlava, però que mai acabava d’arrencar. És un bon moment per mirar enrere i analitzar com s’ha gestionat el cas des del moment que va entrar a la fase definitiva.
El 9 de març de 2016, el FC Barcelona, presidit llavors per Josep Maria Bartomeu, feia saber que un jurat format per cinc membres del Club (el mateix Josep Maria Bartomeu, Susana Monje, Jordi Moix, Emili Rousaud i l’arquitecte Juan Pablo Mitjans), tres membres del Col·legi d'Arquitectes (el degà Lluís Comeron, i els arquitectes Arcadi Pla i Joan Forgasi) i un membre de l'Ajuntament de Barcelona (Aurora López, gerent adjunta d’Urbanisme), havien escollit per unanimitat la proposta de l'equip Nikken Sekkei + Pascual i Ausió Arquitectes com a guanyadora del concurs arquitectònic del nou Camp Nou. Al concurs internacional s’hi havien presentat 26 projectes. El guanyador va ser escollit per presentar una proposta “oberta, elegant, serena, intemporal, mediterrània i democràtica. Descompon i tracta amb enginy la gran alçada i amplitud fruit de la necessària ampliació de la instal·lació. Destaca per la seva relació amb l'entorn, donant profunditat, generant ombres i fent que els socis siguin els protagonistes de la façana i participin de l'espai lliure en tot moment. La proposta presenta una subtil i molt estudiada intervenció en l'entorn per facilitar la circulació i aconseguir diversitat d'usos urbans al Campus Barça, i garanteix una construcció clara i segura”.
El projecte ja era triat i agradava a tothom que el descobria. Ara calia buscar el finançament de la construcció. Bartomeu va dimitir el 27 d’octubre del 2020, en plena pandèmia, declarada el 14 de març d’aquell any, sense haver avançat gaire en el projecte. En més de quatre anys, Bartomeu i la seva Junta havien decidit canviar misteriosament a Pascual i Ausió com a socis de Nikken Sekkei, i hi havien posat l’arquitecte barceloní Fermí Vázquez, del despatx b720, per substituir-los. El directiu del FC Barcelona Jordi Moix, comissionat de la Junta per l’Espai Barça, havia treballat amb les diferents constructores de l’Ibex per redactar les bases del concurs que adjudicaria les obres a alguna d’elles. Enlloc estava explicitat que seria així, però tothom ho donava per entès. ACS, de la qual n’és un accionista principal el president del Real Madrid, Florentino Pérez, quedaria voluntàriament al marge del concurs per raons òbvies, però, òbviament també, estava al corrent de tot.
FCC, constructora de la remodelació del Bernabéu i del Wanda Metropolitano, i una UTE formada per Acciona i Ferrovial tenien coll avall que una de les dues opcions seria la guanyadora.
Matrimoni de conveniència
Quan Joan Laporta decideix presentar-se a les eleccions a la presidència del FC Barcelona el 7 de març del 2021, fa un matrimoni de conveniència amb les empreses constructores de l’Ibex. Incorpora a la seva candidatura al constructor Jordi Llauradó Conejero, fill del mític Jaume Llauradó, fundador del Fòrum Samitier i directiu de la Junta de Joan Gaspart, com a garantia que “tot anirà bé”. A canvi, aquestes constructores es miren amb bons ulls la candidatura de Laporta, amb tot el que això suposa. Oli en un llum.
Tan bon punt guanya les eleccions, Laporta nomena Llauradó com a màxim responsable de l’espai Barça. Tot en ordre. Laporta amb prou feines ha tingut temps d’atendre aquest front, amb tants com en té d’oberts. Però quan s’hi posa ja no frena i pitja el gas a fons.
El 17 de març del 2022, el Barça juga a Turquia, contra el Galatasaray, el partit de tornada dels vuitens de final de l’Europa League. A l’anada havien empatat a zero gols, però a la tornada el Barça guanya per 1-2 (Pedri i Aubameyang) i es classifica per als quarts de final de la competició. Iñaki Peña, cedit pel Barça fins a finals d’aquella temporada, és el porter dels turcs en aquell partit.
A banda de la victòria esportiva, Laporta s'endú de Turquia un trofeu encara més valuós: amb l'empresari Nihat Özdemir acorden que la seva empresa construirà el nou Camp Nou
A banda de la victòria esportiva, Laporta s’endú de Turquia un trofeu encara més valuós: amb l'empresari Nihat Özdemir, molt proper al president turc, Recep Tayyip Erdoğan, acorden que la seva empresa construirà el nou Camp Nou. L’empresa d’Özdemir es diu Limak, un gegant del sector a Europa que va del ciment a l'energia, passant per la construcció, els hotels i les infraestructures, i que com a grup factura més de 4.000 milions d'euros anuals. Malgrat les seves grans xifres, Limak mai havia operat a Espanya, sinó bàsicament a Turquia, Rússia i a les antigues repúbliques de l'URSS i també a Orient Mitjà. L’acord és ferm, però inclou un pacte de silenci i de discreció.
A les empreses constructores espanyoles els comença a pujar la mosca al nas quan el dia 1 de setembre del 2022, Laporta els comunica fredament que fa desaparèixer les dues condicions que hi ha al plec de condicions del concurs que no només impedirien que Limak el guanyés, sinó que ni tan sols s’hi podria presentar. Però només els notifica el canvi, res més. Desapareix l'obligació que acreditin haver construït un estadi de més de 40.000 espectadors durant els últims 10 anys i tampoc no cal que presentin dues referències d'edificis construïts a Espanya el PEM (pressupost en execució material) dels quals hagi estat superior a 150 milions d'euros durant els últims 10 anys. Limak mai havia construït un edifici a Espanya. I l'últim estadi que va construir, a Turquia, va ser el Mersin Arena d'Ankara, executat el 2013 amb capacitat per a 25.000 espectadors. Molt lluny de les 40.000 places exigides.
La gran decisió
El cop definitiu arriba quan la junta directiva del FC Barcelona, el 9 de gener del 2023, decideix adjudicar la construcció del nou Camp Nou a Limak. Les constructores espanyoles es queden de pasta de moniato. Primer no s’ho creuen, després mouen fils perquè fins i tot la diplomàcia europea demani explicacions a l’espanyola per concedir a una empresa de fora de la Unió una obra tan emblemàtica i de tants diners. El primer pressupost era de 950 milions d’euros. Ara ja se sap que no baixarà dels 1.500.
El primer pressupost de Limak per a les obres del Camp Nou era de 950 milions d’euros. Ara ja se sap que no baixarà dels 1.500
Jordi Llauradó no participa en la sessió de la junta que pren la decisió i dimiteix immediatament del seu càrrec de responsable de l’Espai Barça. El dia 1 de juny del 2023, es converteix en el primer directiu que plega a la segona etapa de Joan Laporta com a president del FC Barcelona.
Maria Elena Fort i el mateix Laporta argumenten que Limak dona les garanties per complir els terminis establerts i que si no els complia seria penalitzada amb un milió d’euros per cada dia de retard. Però com el projecte que va guanyar el concurs arquitectònic l’any 2016 es modifica substancialment, les penalitzacions no s’apliquen mai i queda clar que els terminis inicials mai s’han complert (“pel 125 aniversari ja tornarem a ser al Camp Nou”, asseguraven).
És clar que la potència del govern turc empara Laporta davant la majoria de revenges que es poguessin perpetrar. La decisió ja estava presa i no hi havia marxa enrere, i més, quan a finals d’aquell any els socis del FC Barcelona van donar llum verda perquè la junta del Club s’endeutés fins a 1.500 milions d’euros per construir l’espai Barça, amb un crèdit de Goldman Sachs.
Quina casualitat
Els que no creuen en les casualitats vinculen la concessió de Limak a l’aparició del cas Negreira. L’escàndol esclata el dia 15 de febrer de 2023, poc més d’un mes després de l’adjudicació. Diverses fonts fiables consultades sobre el cas, però que exigeixen l’anonimat, asseguren que el que tenia tota la informació del cas Negreira va calcular que si es feia pública, l’escàndol seria tan gros que crearia una pressió insuportable, que faria dimitir Laporta i que tot tornaria a començar. És evident que va calcular malament, que tenim el nou estadi a punt i a Laporta llest per inaugurar-lo.
Però com que una cosa no treu l’altra, potser es fa imprescindible que algú contesti amb claredat algunes preguntes: triar Limak només va ser per fugir del control i de la informació que podrien obtenir del Club, tant Florentino com el govern espanyol, o hi ha hagut més raons molt poderoses per prendre la decisió? On han anat a parar els diners que el Barça ha pagat, com està demostrat, pel cas Negreira? Com és que els expresidents del Barça, que costa tant reunir-los a tots per alguns actes institucionals de Club, van anar tan ràpids a organitzar una reunió-sopar quan va esclatar el cas Negreira? Si els socis són els propietaris del Club tenen dret a saber-ho amb claredat. No són les preguntes les que ofenen, són algunes respostes.
Ens retrobem el 14 de juny si vostès ho volen.