CA | ES

El patrimoni cultural, el recurs turístic pendent de Lleida

La Càtedra de Turisme de Muntanya de la Universitat de Lleida recomana treballar el concepte d'identitat per captar més visites d'un sector que representa el 12% del PIB de la demarcació

Ràfting a la Noguera pallaresa | Cedida Ràfting a la Noguera pallaresa | Cedida

En algunes localitats i comarques de la demarcació de Lleida, el turisme s'ha erigit en la base sobre la qual pivoten altres sectors de l'economia i de l'ocupació. De fet, amb dades de 2018, Lleida ofereix 252.360 places turístiques, el que representa el 6,4% del global de Catalunya. En aquest àmbit, el territori lleidatà concentra una de cada quatre places d'allotjaments rurals. Malgrat les xifres, "Lleida necessita treballar el concepte d'identitat turística". Aquesta diagnosi es realitza des de la Càtedra de Turisme de Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL), que en el seu darrer estudi subratlla que "convertir el patrimoni cultural en un recurs turístic encara és una assignatura pendent per a aquestes terres". L'informe, dirigit pel vicerector de Docència de la UdL, Paco Garcia, destaca la presència de recursos naturals turistificats, però troba a faltar visites als equipaments culturals.

Les estacions d'esquí, els parcs nacionals o els espais monumentals, com el romànic de la Vall de Boí, són alguns dels potencials que proporciona Lleida al mercat turístic. Aquesta realitat es complementa amb una xarxa de 48 espais naturals protegits, que sumen gairebé 130.000 hectàrees. En aquest aspecte, sobresurt el Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, que el 2018 va rebre 552.000 visitants.

La Diputació vol convertir el territori en una destinació sostenible, escoltant les demandes de les empreses que reclamen abandonar el 'monocultiu'

Un exemple de l'estancament del patrimoni cultural lleidatà es troba en les esglésies romàniques de la Vall de Boí, que des de l'any 2000 són Patrimoni Mundial de la Unesco. L'any 2018 van rebre 131.721 visitants, la xifra més baixa des de 2015.

Superar el monocultiu

Analitzant les dades de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni, es constata que durant l'any 2017, tots els enclavaments turístics de Lleida van rebre 576.786 visitants, un 6,3% més que en l'exercici anterior. Tot i això, la xifra només suposa captar el 2,3% dels visitants al patrimoni català. Davant d'aquest escenari, Paco Garcia assegura que "un dels principals reptes de les institucions lleidatanes ha de ser incrementar aquest volum de visites turístiques al nostre equipament patrimonial".

El turisme a la demarcació presenta una doble cara: per un costat està present a tota la província, però per l'altra té un grau alt de concentració espacial i temàtica, especialment a les zones de muntanya amb estacions d'esquí i els espais naturals protegits. D'aquesta manera, es configura un monocultiu turístic, basat en l'esquí. Per aquest motiu, des de la Càtedra de la UdL s'aposta per "la desestacionalització i per la incorporació de nous productes i destinacions que actuïn de complement, facilitant que l'atractiu turístic estigui actiu durant tot l'any, el que acabarà beneficiant l'ocupació".

sant climent de taull

Sant Climent de Taüll

Amb aquesta idea, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida vol convertir-la en una destinació sostenible amb el Pla Estratègic 2019-2022, presentat el passat mes de desembre. L'objectiu, segons destaca el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juli Alegre, "és aconseguir ser líders en turisme interior i de muntanya". Per fer-ho possible, el pla potencia quatre eixos: excel·lència, responsabilitat, ecologia i innovació.

Certificat Biosphere Destination

A curt termini, un dels reptes de la marca turística de Lleida és assolir la certificació Biosphere Destination, el que permetria donar resposta a una de les demandes de les empreses del sector: qualitat i desestacionalització per augmentar els ingressos. Juli Alegre comenta que aquesta estratègia derivaria en "la diversificació del producte i l'equilibri territorial". El Pla Estratègic s'ha donat a conèixer com una eina a llarg termini, que estableix França, el Regne Unit i Alemanya com els mercats prioritaris per captar visitants.

Un recorregut navegable ininterromput de 50 quilòmetres entre Llavorsí i La Pobla de Segur. Aquesta és una de les novetats que va presentar el Patronat de Turisme durant la campanya d'esports d'aventura de l'any passat. L'augment del trajecte, des dels 15 fins als 50 quilòmetres, és un exemple de l'aposta de l'entitat pels descensos d'aigües braves al voltant del riu Noguera Pallaresa. La iniciativa permet consolidar i segmentar un públic vinculat als esports d'aventura.

El president de l'Associació d'Esports d'Aventura de Lleida, Florido Dolcet, recorda que la mesura és "una reivindicació històrica del sector turístic i que convertirà el Noguera Pallaresa en un dels millors rius d'Europa per practicar el caiac o el ràfting en aigües braves, juntament amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i el Llac de Sant Maurici i el Parc Natural de l'Alt Pirineu".

La temporada d'esports d'aventura de l'any passat, que va finalitzar el mes d'octubre, es va tancar amb 700.000 serveis a Catalunya, 340.000 dels quals van ser al Pallars Sobirà. Aquestes dades representen un creixement d'entre el 3 i el 5%, reforçant la comarca com a líder de l'Estat espanyol en l'àmbit d'activitats i serveis d'esports d'aventura.

En la recent fira de Fitur 2020, celebrada a Madrid, la delegació de Lleida va promocionar un turisme basat en l'ofert de neu, turisme actiu, esports d'aventura, natura i gastronomia. Aquest còctel és el primer pas per configurar el patrimoni cultural com un recurs turístic.

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici registra 560.723 visitants el 2019

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha registrat el 2019 un total de 560.723 visitants. La xifra representa un augment de l'1,6% respecte l'any anterior i trenca la tendència a la baixa produïda l'any 2018. D'aquesta manera, el parc se situa per sobre del mig milió de visitants anuals per cinquè any, i es configura com un dels espais naturals protegits representatius dels Pirineus. Per sectors, Espot i la Vall de Boí són els municipis que concentren el gruix principal de visitants (72%). La resta es reparteixen per altres zones del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, així com el Pallars Jussà i la Val d'Aran. Pels accessos de l'Aran hi van anar 64.489 persones i per la Vall Fosca 28.623.

El senderisme, en qualsevol de les seves vessants (com ara travesses de l'estil de la Carros de Foc o Camins Vius) i l'alpinisme, són les activitats principals, a més del gaudi del paisatge i del patrimoni cultural del territori. Durant l'any passat, els guies-interpretadors han acompanyat prop de 2.000 persones en itineraris de natura i educació ambiental de descoberta del parc a través d'activitats amb particulars i escoles del territori. Més de 400 persones han participat també en cursos, jornades i conferències que s'han organitzat als centres d'informació. Prenen molta importància les cases del parc com a centres de recepció, gestió de visites i educació ambiental: casa del Parc d'Espot (22.478 persones) i Boí (14.572 persones). Així mateix, l'Ecomuseu Els Pastors de la Vall d'Àssua, situat a la localitat de Llessui, que acull una exposició sobre la ramaderia dels Pirineus, ha assolit les 5.106 visites.

Més informació
El turisme estatal eleva un 3,5% les pernoctacions hoteleres a Catalunya
Les pistes d'esquí omplen els hotels del Pirineu lleidetà pel pont
Un 6% més d'esquiadors gaudeixen del Pirineu de Lleida
Avui et destaquem
El més llegit