Les parets del Círculo Ecuestre han respirat complicitat i "coherència" aquest dilluns, en el col·loqui dedicat a analitzar La nova Fira de Barcelona a l’horitzó 2029. “Els que em coneixen saben que hi ha una paraula que m’obsessiona, que és 'coherència'”, ha recordat Pau Relat, president de Fira de Barcelona. “Coherència vol dir actuar d’acord amb allò que dius”, ha afegit, i ha utilitzat aquest principi per reclamar que Barcelona disposi d’unes infraestructures alineades amb l’ambició firal que fa temps que desplega.
El cert és que no se n’ha estat de destacar el moment dolç que viu la institució. Relat ha assegurat que Fira de Barcelona travessa "el millor moment de la seva història” i està a punt d’engegar la transformació més ambiciosa de les darreres dècades. “Fa uns anys no hauríem somiat aquestes xifres”, ha admès, en referència als últims resultats econòmics. Més de 350 milions d’euros de facturació i un ebitda superior als 60 milions situen el recinte en un cicle expansiu que no és casualitat, sinó “conseqüència del treball ben fet i d’una mirada llarga”. Justament aquest dilluns s'ha anunciat la continuïtat de la Fórmula 1 a Montmeló.
El futur Hall Zero -60.000 metres quadrats, dues plantes i una gran sala diàfana capaç d’encabir “més d’un Palau Sant Jordi”- és la peça clau per situar Barcelona “a la Champions League del món firal”
Aquest creixement sostingut és el que dona sentit a l’ampliació del recinte de Gran Via, el primer gran vector de transformació que Relat ha detallat durant el col·loqui. El futur Hall Zero -60.000 metres quadrats addicionals, dues plantes i una gran sala diàfana capaç d’encabir “més d’un Palau Sant Jordi”- ha esdevingut la peça clau per situar Barcelona “a la Champions League del món firal”. Amb aquesta ampliació, el recinte superarà els 300.000 metres quadrats, la dimensió mínima que, segons Relat, exigeixen els grans esdeveniments internacionals.
“Quan es va construir el recinte Gran Via, tothom deia que no s’ompliria mai, i avui se’ns ha quedat petit”, ha recordat. El Mobile World Congress (MWC) i l'ISE, dos dels salons més potents del calendari global, “esperen amb els braços oberts” aquest nou espai per continuar creixent. I no són els únics: els salons propis de Fira -com Alimentaria- també requereixen més capacitat per expandir-se.
La inversió prevista és de 360 milions d’euros i el calendari és clar: obres finalitzades el 2027 i plena operativitat el 2028, després dels tràmits tècnics i certificacions que, com ha ironitzat Relat, “ja coneix tothom, sobretot per qüestions futbolístiques”.
La transformació de Montjuïc és l’altre gran front que Fira de Barcelona té obert, i Relat no ha dubtat a ubicar-lo en una escala que va molt més enllà de l’àmbit firal. El projecte s’emmarca en la celebració del centenari de l’Exposició Internacional del 1929, una efemèride que, segons el president, ha de servir “com la gran excusa perquè Barcelona afronti la seva transformació pendent”. No es tracta només de modernitzar un recinte, sinó d’aprofitar l’oportunitat per reconnectar la muntanya amb la ciutat i redefinir-ne els usos.
Des de la perspectiva estrictament firal, la reforma es desplegarà en dues fases. La primera -que ha d’estar enllestida el 2029- inclou tres actuacions principals: la construcció d’un gran auditori al Palau Alfonso XIII; la conversió dels palaus quatre i cinc en un pavelló multifuncional de dues plantes; i la transformació de l’antic edifici Iberia, el Palau del Vestit, en el futur Fira Innovation Hub, un espai pensat per acollir startups i empreses vinculades als sectors que impulsen els salons de la Fira.
Relat: “Quan es va construir el recinte Gran Via, tothom deia que no s’ompliria mai, i avui se’ns ha quedat petit”
Aquesta primera fase té un pressupost d’uns 250 milions d’euros i començarà entre maig i juliol d’aquest any. La segona fase completarà la renovació dels pavellons que no s’hagin abordat inicialment. Relat ha volgut subratllar que aquest projecte només és possible gràcies a la confiança institucional i al model de governança de Fira, que ha qualificat “d’exemple de col·laboració publicoprivada”.
La connectivitat, un pilar imprescindible per al model firal
En aquest punt del col·loqui, Relat ha posat el focus en una infraestructura que considera imprescindible per sostenir l’ambició firal: l’aeroport. Ha defensat que si les administracions han invertit entre 600 i 700 milions d’euros en l’ampliació dels recintes firals, “té tot el sentit que la ciutat disposi d’unes infraestructures dimensionades per acollir el públic internacional que volem atraure”.
Segons Relat, l’ampliació de l’aeroport és “absolutament necessària” per reforçar la connectivitat intercontinental de Barcelona, un factor que considera clau perquè els grans salons continuïn apostant per la ciutat. També ha volgut fer una reivindicació poc habitual: “Sovint no valorem prou el que tenim”, ha dit abans de trencar una llança a favor de Vueling, “una companyia que ha apostat per fer de Barcelona el seu hub i la seva plataforma de creixement”.
Segons el president, sense aquesta aposta “moltes de les coses que estan passant a Barcelona no passarien”. Per això ha insistit que cal “fer valdre” aquells actors que, des de fa anys, contribueixen a reforçar la posició internacional de la ciutat.
Rodalies, el punt feble que exigeix un “pacte de país”
I si l’aeroport és una peça clau, Rodalies és el gran punt feble que plana sobre el país. La crisi del servei ferroviari és, segons Relat, una de les principals inquietuds de la societat catalana i, especialment, del teixit empresarial. Per això, el president de Fira ha reclamat “un pacte de país” per afrontar de manera realista i sostinguda els problemes estructurals de la xarxa.
Relat ha recordat que les infraestructures “no es resolen en quatre, cinc o sis mesos”, i que es dissenyen a quinze o vint anys vista, mentre que els mandats polítics acostumen a ser molt més curts. Aquesta desconnexió entre els temps de la política i els temps de les infraestructures, ha dit, és part del problema. “El ciutadà vol solucions”, ha remarcat, i això exigeix “un debat honest sobre quin model d’infraestructures volem”.
En plena reflexió sobre Rodalies, Relat ha remarcat que “el ciutadà vol solucions”, i això exigeix “un debat honest sobre quin model d’infraestructures volem”
El president ha insistit que només amb una estratègia compartida que superi els cicles electorals i les lògiques partidistes, es podrà garantir una xarxa ferroviària fiable i competitiva. També ha advertit que, sense aquest consens, Catalunya corre el risc de continuar arrossegant un dèficit que condiciona la mobilitat, la productivitat i la capacitat d’atraure talent i inversió.
El llegat dels salons, turisme i la competència amb Madrid
Però la competitivitat d’un país no depèn només de les seves infraestructures, també del llegat que és capaç de generar. Relat també ha fet menció al paper que juguen els grans salons en la transformació econòmica de Barcelona. El MWC, ha dit, és “la joia de la corona”, però el seu valor real no es limita a la setmana de congrés: “El més important és el llegat que deixa”, ha assenyalat. "Barcelona s’ha convertit en un espai de neutralitat on es produeixen reunions d’altíssim nivell entre empreses i governs que, en altres contextos, no es trobarien", ha afegit.
D'altra banda, Relat ha defensat que l’activitat firal és clau per avançar cap a un model turístic "que necessita la ciutat". "El visitant que arriba per motius professionals té un poder adquisitiu més alt, genera més despesa i contribueix a equilibrar el mix turístic i escollir el perfil que volem", ha explicat. “El turisme de negocis és una oportunitat per a Barcelona”, ha insistit, i ha subratllat que els grans esdeveniments són una palanca per transformar la ciutat de manera sostenible i impulsar els visitants a tornar per oci.
Relat, sobre l'adeu de The District: “Qualsevol marxa ens preocupa, però més que preocupar-nos, ens ocupa, i estem treballant en alguna iniciativa en aquest sentit”
En aquest context, ha aparegut inevitablement la comparació amb Madrid, especialment arran de la disputa per salons com The District. Relat, però, ha volgut desactivar qualsevol lectura en clau de rivalitat directa. “A mi m’agraden els projectes en positiu”, ha afirmat, i ha recordat que cada ciutat juga les seves cartes i que la competició no ha de convertir-se en un joc de suma zero. Ara bé, tampoc no ha amagat que la sortida del congrés és un moviment que segueixen de prop.
“Qualsevol marxa ens preocupa, però més que preocupar-nos, ens ocupa”, ha matisat, i ha fet referència al deure de pensar com omplir el buit que deixa el congrés en un moment en què Fira té pràcticament tot l’espai compromès. “Estem treballant en alguna iniciativa en aquest sentit”, ha avançat.