Un trencadís digital presideix l'entrada a l'oasi català de l'ISE. Pertany a l'alemanya Lang, que si bé ha volgut lluir-se amb la representació de la silueta urbana de Barcelona -Sagrada Família, Casa Batlló i Torre Glòries incloses-, difícilment hauria imaginat que la seva ubicació al fons del tercer pavelló de Fira de Barcelona seria la millor benvinguda als estands d'empreses del territori. És una coincidència agradable que confirma allò que s'augurava a la prèvia: Catalunya té veu pròpia dins de la fira audiovisual més important del planeta i no es veu limitada a un racó més.
Tanmateix, hi ha un altre indicador que hi contrasta. Entre els passadissos no se sent gaire el català. A priori, aquesta no hauria de ser una bona notícia, però si més no certifica l'interès internacional creixent per tot el que es fa a casa nostra i, de retruc, també ratifica la previsió d'una gran presència d'executius estrangers. En part, aquesta última dada explica el repunt d'inscripcions del 10% que va anunciar Mike Blackman, director general del congrés. "L'ISE ens posiciona mundialment d'una manera cada cop més transversal. És el nou Mobile", expliquen a VIA Empresa des de l'estand d'unitat d'inversió estrangera d'Acció. Entre els "països prioritaris" destaquen França, Alemanya i Regne Unit d'entre els europeus i els Estats Units, el Japó i la Xina de fora. Tots ells ja suposen el 90% de la inversió estrangera que hi ha a Catalunya.
Precisament, l'últim informe El sector audiovisual de Catalunya de l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa catalana constata que l'interès pel Principat s'ha traslladat a les xifres macroeconòmiques. El sector va augmentar un 6% i va superar per primera vegada els 9.000 milions d’euros de volum de negoci. Ja hi ha 4.457 empreses, un 7% més que fa un any, les quals donen feina a 44.986 persones (+8%). Tot plegat corrobora l'impacte de l'ISE. Al mateix temps, el saló també creix en nombre de visitants, però també hi ha "millors empreses".
Part d'aquest èxit s'explica per la figura de Blackman. Des d'Acció destaquen la "bona comunicació" del dirigent de la fira, però també ho fan les firmes expositores. "Al llarg de l'any, es dedica a conèixer tot el teixit audiovisual de Catalunya", revela Xavi Cánovas, mànager general i soci fundador de Driving Studios, que presumeix que Blackman va venir a saludar-lo personalment el primer dia. La companyia que dirigeix és de Seva, a més de 85 quilòmetres de la Fira de Barcelona. Fins allà s'estén l'interès del director general de l'ISE pel territori que l'acull. "Només una persona amb aquesta inquietud pot fer que aquest congrés hagi passat d'un sol pavelló a ocupar-ne vuit, i que fins i tot reclami també el nou Hall 0", afegeix Cánovas.
Driving Studios, per cert, és un dels estands que més mirades atrau, tant dels executius amb vestit i corbata com dels estudiants joves -aquests sí, locals- que transiten encuriosits. Studios és la pota audiovisual d'un grup empresarial amb tres àmbits: els esdeveniments (Events), amb una facturació de prop del 95% provinent de l'estranger, i la logística (Logistics), que es dedica a moure vehicles per terra, mar i aire, com ara els 800 vehicles que han lliurat procedents del Dakar. A l'ISE, però, promocionen la seva instal·lació de 16.000 metres quadrats amb tres platós: un virtual, que és el ciclorama més gran de Catalunya; un de decorats i un tercer a l'exterior que permet simular accidents de cotxes. A la seva cartera de clients es troben Rayban, Meta, Bosch o Adobe.
Cànovas (Driving Studios): "Durant l'any, Blackman es dedica a conèixer tot el teixit audiovisual de Catalunya"
"L'ISE potser no ens serveix per fer clients nous, però sí com a altaveu potent per a la companyia", conclou Cánovas. És una frase que es repeteix contínuament en preguntar a les companyies catalanes pels efectes comercials que genera la fira. David Arànega, desenvolupador de negoci de Cactus Engineering, hi coincideix: "Es tracta d'una feina de sembrar per després collir. Nosaltres venim a fer networking per projectes concrets, i un congrés com aquest dona visibilitat als serveis d'enginyeria que oferim". Cactus és una consultoria amb gran expertesa en els àmbits de desenvolupament de maquinari i programari, de forma que també assisteix al MWC, i cada any nota menys el salt de dimensió entre un esdeveniment i l'altre, malgrat que concedeix que "encara li falta una mica" per igualar-lo.
Al costat del gran estand de la Catalunya Media City s'ubica un lloc més modest per a estudis de creativitat digital. Onionlab és un d'ells. "En dos anys hem notat molt el creixement del sector audiovisual. Internacionalment, hem vist un repunt comercial, en part gràcies a aquest saló", apunta Eric Rubio, mànager de projecte. En el seu cas, la firma es dedica a combinar art i tecnologia per generar "experiències amplificades d'indrets com museus o botigues". Dit d'una altra manera, el client pot reimaginar el disseny artístic del seu espai, i les eines digitals d'Onionlab fan la resta.
Les experiències regnen entre els estímuls
La part experiencial és una de les grans atraccions del recinte català de l'ISE. En aquest sentit, les ulleres de realitat virtual d'Estudio Gurugú, situat a la part de Barcelona Activa, apunten a un dels grans descobriments de l'any. No per la tecnologia en si mateixa, sinó per l'ús que se'n fa. A través de MusikaliVR -el nom del producte-, busca pal·liar el tràngol de quedar-se sense entrades pels concerts més reclamats. La idea és poder ser-hi en directe (virtualment) gràcies a les ulleres. Tot plegat, per un cost aproximat del 15-20% del preu de l'entrada presencial.
El projecte es va posar en pràctica el setembre de 2025 i els resultats van ser "molt bons", segons Javier Acosta, director d'Estudio Gurugú. "Busquem empreses que ens ajudin a gestionar aquestes produccions", comenta a VIA Empresa. "Les més interessades són les plataformes de venda d'entrades, mentre que els artistes ho aproven, però prefereixen que l'actuació no es quedi enregistrada", agrega. No és el primer cop que l'empresa s'exposa a l'espai de Barcelona Activa a l'ISE; de fet, Acosta destaca que ja han participat amb esdeveniments esportius populars a l'audiovisual com l'Open d'Austràlia o Wimbledon, malgrat que les noves ulleres estan pensades especialment per actuacions musicals.
En sortir de l'escenari de Catalunya, hi ha coses que no canvien. Es manté la predominança de l'anglès, el trànsit agitat i una remor menys nerviosa. Tornen els cartells de les empreses més conegudes a l'audiovisual mundial i sembla que la presència catalana mori a partir d'aquell punt. Però la realitat és ben diferent. Tot just abans d'arribar al passadís que connecta els pavellons 6 i 7 amb el 8, apareix una petita parada amb la paraula Breathe (Respira). No és el nom de cap empresa, sinó d'un projecte. El d'Instronic, una companyia catalana que treballa amb clients retail com Mango o Stradivarius, però també amb discoteques o, fins i tot, en la renovació del cinema Phenomena a Barcelona.
La primera setmana de l'any van rebre un encàrrec especial: l'ISE els va encomanar el disseny d'aquell passadís. Amb menys d'un mes per treballar-hi, van pensar en aquella paraula com a concepte del corredor. "Aquest és un congrés sobreestimulant, i el passadís és ideal per fer una desconnexió", explica a aquest mitjà Elisa Martínez, cap d'estudi de contingut. El so tranquil, el policarbonat i els llums LED conviden a descansar abans de reprendre la marxa. Instronic és la prova fefaent que l'empremta de Catalunya ja ha traspassat el seu espai i que el futur de l'audiovisual pot parlar en català.