Hi ha coses a les quals donem menys importància del que sembla. Però quan ens toquen de ben prop, ens converteixen en gairebé activistes de causes en les quals amb prou feines hi havíem pensat.
Si hi ha dos aspectes que es demanden en els nous dissenys dels centres urbans espanyols, aquests tenen a veure amb l'espai per als vianants (recordem la fórmula de les urbs dels 15 minuts) i amb el que es concedeix a les terrasses dels bars.
Perquè, quan la pandèmia va començar lleugerament a esvair-se, ningú es va queixar pel fet que els bars ocupessin més lloc del que havien convingut. No només es va comprendre que eren negocis que havien perdut diners, sinó que també van influir les enormes ganes de tornar a ajuntar-nos prenent alguna cosa de manera desenfadada.
Recuperació de la mobilitat
No obstant això, amb la recuperació d'una mobilitat gairebé total ja ens sembla menys lògica aquesta mesura. Fins que ens asseiem en un lloc a l'aire lliure creient que per allí no va a passar ni un vehicle i aquests no deixen d'aparèixer.
Als qui els ha tocat estar en un carrer estret del centre històric ja sabien a què s'exposaven. És evident que es perd l'experiència del consumidor. I, per molt que t'agradi el lloc, et planteges si val la pena tornar-hi amb assiduïtat.
Encara que, malgrat el trànsit constant de cotxes i motos, en realitat deixes de percebre'ls quan estàs menjant alguna cosa. Però no pots escapar dels camions, siguin els de les escombraries o els de la neteja, que amb moltes dificultats accedeixen a espais estrets i, en moltes ocasions, obliguen els comensals a aixecar-se.
I heus aquí, malgrat tot, que això és (o hauria de ser) evitable. Perquè són els ajuntaments els que decideixen els horaris de pas. I encara sorprent que aquests tinguin lloc quan més gent sol aplegar-se a les terrasses.
Això planteja diverses preguntes, que formen un tot indissoluble i que, per tant, han de resoldre's d'una tacada per trobar una solució. Perquè, en cas contrari, sempre hi haurà un col·lectiu afectat.
Si es decideix que les feines de neteja es realitzin molt ràpid al matí o molt tard a la nit, s'afavoreix el consum, però es molesta als veïns
Si es decideix que les feines de neteja es realitzin molt ràpid al matí o molt tard a la nit, s'afavoreix el consum, la comoditat i la vida social, però es perjudica els qui se n'han d'encarregar amb horaris que fomenten el burnout.
A més, en cas de decantar-se per aquesta opció, segurament les molèsties serien per als veïns, que patirien, en hores poc tempestives, sorolls que la mateixa ordenança de moltes ciutats prohibeix.
Una altra de les opcions és mirar cap a contractes diferents, amb vehicles més petits i preferiblement elèctrics. Això obligaria, amb tot, a alguns consistoris i companyies adjudicatàries a renovar la seva flota, amb el consegüent cost que això suposa.
Malgrat tot, s'està ja penalitzant l'entrada en les zones cèntriques de gran part del territori de la Comunitat Valenciana dels cotxes i motos que no siguin elèctrics. I, una vegada més, el que se li demana al ciutadà no es realitza immediatament i de manera exemplar pels seus mandataris.
Així que, si volem ser verds, a favor dels vianants, sostenibles, nets i, a més, gaudir de l'estil de vida actual i que això fomenti el consum i la supervivència d'una part de l'hostaleria, caldrà prendre ja alguna decisió.
Pots gastar-te 80 euros en un sopar meravellós, amb un vi formidable, tot i que has de girar la teva cadira perquè passi el camió de les escombraries
Perquè, mentrestant, pots gastar-te 80 euros en un sopar meravellós amb un vi formidable mentre has de girar la teva cadira perquè passi el camió de les escombraries. O alçar la veu a la teva parella perquè no l'escoltes per culpa de la constant presència de cotxes.
És un problema menor, amb la recessió a la porta i la necessitat d'aconseguir al més aviat possible els Objectius de Desenvolupament Sostenible? Sens dubte. Però, o s'actua de manera transversal en tots els ordres o els desequilibris creats seran molt difícils de revertir en el futur pròxim.