En què inverteixen els fons d'inversió a la Comunitat Valenciana

El covid-19 ha impulsat indústries que seran estratègiques durant les properes dècades

Vista panoràmica de les teulades de València | iStock Vista panoràmica de les teulades de València | iStock

Dues certeses solen tenir-se clares quan parlem de fons d'inversió: que el sector de la construcció i els valors refugi solen generar percentatges alts de recepció de diners. Si bé hi ha molts aspectes que estan canviant. I que fins i tot ho feien ja abans de la pandèmia.

Ja hem comentat en alguna ocasió que València ha estat escollida per la Unió Europea com una de les 100 ciutats continentals que aspiren a ser climàticament neutres en 2030. El que suposa una deriva comunitària cap a inversions basades en la sostenibilitat, que a més solen tenir un nivell de seguretat alguna cosa en garantir que qui les rebi no canviarà de política o visió en els propers anys.

A això s'uneixen sectors clàssics, on la Comunitat Valenciana és forta històricament, que segueixen rebent diners nacionals i internacionals per generar un creixement davant demandes exponencials. Un dels casos més longeus en aquest sentit és el de les rajoles, per exemple.

Cert és que la covid-19 ha accelerat alguns processos i alentit uns altres. Però, sobretot, ha impulsat indústries que van a ser estratègiques durant les properes dècades. La logística és possiblement la de major impacte, tant per l'augment exponencial del comerç electrònic com de les dificultats derivades de la globalització amb Xina deixant de ser fiable com a proveïdor mundial.

Però, en general, s'uneixen a la regió opcions de clara proximitat. O fins i tot grups que ja havien invertit en ciutats com Madrid o Barcelona però que no trobaven les mateixes oportunitats a València.

Canvi de tornes

Amb més de la meitat d'inversors sent avui dia menors de 40 anys, segons l'estudi Partícips: visió sobre els fons d'inversió i els seus gestors realitzat per Front Query, les tornes estan canviant.

La majoria de fons miren al camp valencià per generar fusions i adquisicions i crear grups capdavanters

El sector hortofrutícola, els grups de restauració, els hotels i les residències d'estudiants copen les apostes en l'últim lustre, com pot apreciar-se en el seu enorme creixement fins i tot en temps on el turisme o els restaurants tenien problemes de supervivència. En el primer cas, la majoria dels fons miren al camp valencià per generar fusions i adquisicions i crear grups capdavanters, assegurant que una major concentració aconseguiria pal·liar molts dels problemes del sector. En el segon, grups com Saona o El Gros i El Flac han passat en tres anys de 15 a 50 restaurants a Espanya o a gestionar 24 locals. Mentre, uns altres com la cadena d'hamburgueseries The Fitzgerald van vendre el 49% de la societat i The Black Turtle va ser adquirida per Atitlan.

Si alguna cosa s'ha incrementat han estat les places hoteleres, la majoria d'elles de luxe, a la capital del Turia. Les obertures dels últims temps inclouen el pas de l'Astoria a l'Only You, el Yours Boutique Hotel, el Palacio Vallier o el Marqués House, a les quals s'uneixen el Ritual de Terra a Xàbia o La Nucía Palms.

I el colofó el posen les residències d'estudiants, amb sis projectes nous en marxa a la ciutat a causa de l'enorme augment de la demanda i més de mig miler de llits en desenvolupament en localitzacions com els carrers Guillem de Castro o Abastos.

Més informació
Per què hi ha tants taxis Tesla a la ciutat de València
Hi ha realment empresaris locals que vulguin comprar el Valencia Club de Futbol?
L'oportunitat rebutjada: com València perd en cinc aspectes sense la Copa Amèrica
Avui et destaquem
El més llegit