La promesa de Mariano Rajoy d'augmentar les pensions mínimes al mateix nivell de creixement de l'IPC no ha agradat als jubilats que han sortit aquests dies al carrer demanant unes pensions dignes. "A la gent li han explicat tota la vida que, el dia en què es jubilin, tindran una pensió i ho han planificat tot en funció d'això", explica el professor del departament d'Iniciativa Emprenedora de l'IESE i president del CEIBS, Pedro Nueno. "Jo mai m'ho he cregut; si veus com es malgasta els diners en aquest país en coses inútils no et pots sorprendre que no hi hagi fons".
El professor acaba de publicar Jubilado. ¿Y ahora qué? (Plataforma Editorial), un llibre en què planteja les alternatives a la jubilació que tenen davant seu les persones que no volen retirar-se un cop completa la seva vida laboral i que, en el context actual, pren més vigència que mai. "Hem confiat molt en l'Estat, però l'Estat ja fa temps que ens va dient que espavilem", apunta Nueno, que planteja com a opció mantenir-se actiu i generar recursos propis.
De fet, el 45% dels jubilats catalans disposa d'altres fonts d'ingressos a més de la pensió pública, segons es desprèn del baròmetre VidaCaixa, de l'Obra Social La Caixa. El mateix professor és un exemple de professional que es manté en plena activitat més enllà de l'edat de jubilació. Als seus 73 anys, Nueno viatja dos cops al mes a la Xina on, a més de presidir l'escola de negocis CEIBS, es reuneix amb tot tipus d'empresaris. I la seva motivació per fer-ho no és diferent de la que tenia als inicis de la seva carrera. "A la meva vida sempre he volgut aprendre, i cada estança a la Xina és un aprenentatge increïble".
El professor de l’IESE, Pedro Nueno, publica el llibre ‘Jubilado ¿Y ahora qué?’, en el que analitza com enfocar la post-jubilació sense retirar-se
El jubilat 'oldpreneur'
Per Nueno, hi ha raons sobrades per continuar lligat al món laboral un cop passada l'edat de la jubilació. Entre elles l'augment de l'esperança de vida i la qualitat de vida en edats avançades. "Hem de començar a pensar que viurem 100 anys, que estarem en bona forma i que necessitem algun tipus d'activitat que ens permeti estar ocupats i estimulats", afirma.
No es tracta de convertir-se en un emprenedor en sèrie a partir dels 65 anys. Després d'una vida treballant un mínim de 40 hores setmanals, el rol laboral de la postjubilació pot ser molt diferent, sigui com a mentor empresarial o inversor en nous projectes. "Amb una mica de preparació, habilitat i petites inversions pots ser per exemple un business angel d'empreses tecnològiques de gran valor per l'experiència acumulada", indica el professor.
Amb una bona selecció dels projectes en els quals invertir es poden generar bons ingressos, ja sigui pels dividends generats per les empreses, possibles vendes, etc. Però, més enllà d'això, aquest paper d'inversor i mentor de noves companyies suposa un estímul pel jubilat. "Posar els teus diners a una start-up és una gran oportunitat per estar al dia en temes digitals i ens obliga a saber què passa en altres països per generar negocis globals. En definitiva, ens manté actius, interessats i fomenta l'aprenentatge".
“Hem de pensar que viurem 100 anys, que estarem en bona forma i que necessitem algun tipus d’activitat que ens permeti estar ocupats i estimulats”
El professor ofereix alguns consells per encarar aquesta nova etapa com a inversor-mentor per la postjubilació. El primer, crear un equip amb el qual fer petites inversions i, així, diversificar el risc. El segon, invertir part dels estalvis en camps com l'immobiliari, que mantenen el valor dels calers a llarg termini, i així garantir un nivell d'ingressos mínim, de manera que els beneficis de les apostes empresarials siguin per millorar les entrades. I, finalment, començar amb les inversions abans d'entrar a la jubilació.
"Si entrem en el món dels business angels amb 40 anys és probable que als 60 hàgim fet inversions en 30 empreses. Així és com adquireixes pràctica, et poses al dia, convius amb els joves i fas contactes, que seran molt útils per a centrar els projectes, fer recomanacions i obrir portes", apunta Nueno, que assegura que, per començar, "ens hi podem dedicar unes poques hores durant la setmana o els caps de setmana".
El perfil del postjubilat actiu
Nueno, però, adverteix que la seva fórmula no és apta per a tothom. Mantenir-se actiu laboralment després de l'edat de la jubilació només és una opció per a aquelles persones que volen estar lligades al món de l'empresa, seguir amb el seu nivell d'ingressos habituals i que, per una simple qüestió numèrica, es veuen apartats. "El llibre va dirigit a aquelles persones que, més que jubilar-se, han estat jubilades o, fins i tot, treballadors que esperaven amb ganes el moment de retirar-se i que, un any després, no saben què fer".
Malgrat l'indissimulat rebuig del mercat laboral als perfils de més edat, el professor reivindica la valuosíssima experiència d'aquests treballadors. "Ho vivim cada dia a l'escola de negocis, on tenim professors de més de 65 anys que estan al dia de les tendències del seu camp d'ensenyament i són plenament vigents, i el mateix està succeint en camps com la medicina, el dret o l'arquitectura, on persones de molt avançada edat estan fent grans aportacions per la barreja d'altíssim coneixement del seu sector i alt nivell de competència professional".