L’economia espanyola tanca l’any 2025 amb un augment interanual del Producte Interior Brut (PIB) del 2,8%, set dècimes menys que l’any passat, però a un ritme que duplica el conjunt de la zona euro, segons les dades que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE) aquest divendres. L’activitat ha estat impulsada durant l’any pel consum intern i la inversió.
El PIB estatal ha avançat un 0,8% durant l’últim trimestre de l’any, firmant el creixement trimestral més elevat de tot el 2025. L’augment de la despesa de les llars va créixer fins al 3,4% el 2025, refermat pel dinamisme del mercat laboral, mentre que la inversió va accelerar el creixement fins al 6,3%. Destaca l’augment de la inversió en construcció (+5,2%) i béns d’equip (+9%).
La demanda interna va ser el principal motor del creixement del PIB durant el 2025, amb una aportació de 3,6 punts, tres dècimes més que l’any anterior. En canvi, la demanda externa va tenir una contribució negativa de -0,8 punts, penalitzada per un creixement de les importacions superior al de les exportacions.
El valor total de l’economia espanyola amb inflació inclosa es va situar en 1.685.783 milions d’euros, un 5,7% superior al de 2024
El valor total de l’economia espanyola mesurat a preus corrents -és a dir, amb inflació inclosa- es va situar en 1.685.783 milions d’euros, un 5,7% superior al de 2024. Amb relació al quart trimestre, l’activitat econòmica va créixer a un ritme del 2,6%, una dècima menys que el trimestre anterior, amb un protagonisme també per la demanda interna i una contribució negativa del sector exterior.
El consum final va augmentar un 2,9%, amb una acceleració del consum de les llars fins al 3,3% i una millora del consum de les administracions públiques (1,7%). La inversió va mantenir un ritme elevat, amb un increment del 6,5%, tot i moderar-se respecte al trimestre anterior.
Des de la banda de l’activitat productiva, gairebé tots els grans sectors van mostrar una evolució positiva en el seu valor afegit brut menys les branques primàries (-1,3%). La indústria va créixer un 2,8%, amb un augment del 2% a la indústria manufacturera, mentre que la construcció va ser el sector més dinàmic, amb un fort increment del 7,2%. Els serveis van avançar un 2,8%.
Les exportacions van créixer un 3,5%, set dècimes més, però per sota de les importacions, que van incrementar-se un 6,9%, dues dècimes per sobre del trimestre anterior
Les exportacions van créixer un 3,5%, set dècimes més, però per sota de les importacions, que van incrementar-se un 6,9%, dues dècimes per sobre del trimestre anterior. El deflactor del PIB -que mesura l’evolució dels preus i serveis produïts- va incrementar-se un 3,8% interanual en el quart trimestre, un punt superior al trimestre anterior. Aquest punt està influït per l’augment del 2,5% sou dels empleats públics aprovat al desembre i registrat en la gran majoria en el quart trimestre.
D’altra banda, la remuneració dels treballadors assalariats va créixer un 7,9% en la taxa interanual, amb increments del 3,2% del nombre de llocs equivalents a temps complet i del 4,6% dels sous que perceben.
Els beneficis que genera l’activitat econòmica -l’excedent brut d’explotació- va augmentar-se un 4,3% interanual, un punt més que el tercer trimestre; mentre que els impostos sobre la producció i importacions com ara l’IVA, tributs especials o taxes van registrar un increment interanual del 9,3%, davant del 8,4% del trimestre anterior. Durant l’últim trimestre de l’any, el total d’hores efectivament treballades va incrementar-se un 2,2% interanual, quatre dècimes menys que el trimestre anterior.
La productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet va caure un 0,2% interanual aquest últim període de l’any mentre que la productivitat per hora treballada es va situar en un 0,4% més. En comparació amb el tercer trimestre, en canvi, la productivitat per hora treballada va caure un 0,4%.