Quina quantitat d'energia consumeix enviar un correu electrònic o desar una foto al núvol? Són gestos ràpids i molt habituals que, de manera aïllada consumeixen una quantitat d'energia insignificant, però que sumats a nivell mundial arriben als 200 terawatts per hora. Són dades de Masanet que ha recollit la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per tal de presentar un prototip creat per investigadors del centre perquè qualsevol persona pugui instal·lar plaques solars a casa seva per proveir d'energia la computació.
"És com les bateries que molts usuaris ja estan incorporant a les seves instal·lacions, és a dir, un element opcional del sistema fotovoltaic", expliquen Borja Martínez i Xavier Vilajosana, autors de l'estudi i investigadors del grup Wireless Networks (WiNe) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, del qual el catedràtic Vilajosana és investigador principal. El prototip ha estat publicat a la revista IEEE Transactions on Sustainable Computing i detalla que l'element central del sistema, el broker, és un component de programari que gestiona totes les funcions del sistema i pren les decisions per dur a terme les accions més beneficioses per a l'usuari en cada situació.
"Per exemple, el broker és capaç d'actuar sobre màquines que estan apagades i despertar-les per habilitar-hi la computació", detallen els científics. A banda, han dissenyat un model predictiu per determinar l'energia solar d'una zona geogràfica i una franja horària determinada. Així, el broker només desperta les màquines que tinguin assegurada l'energia necessària per funcionar.
La filosofia del projecte es basa en una economia col·laborativa de suma zero. Com assenyalen els autors, els participants que tenen els recursos físics —màquines alimentades per energia solar— els posen a disposició d'aquelles persones que necessiten computació però a les quals els falta la infraestructura. En aquest sentit, Martínez i Vilajosana plantegen que hi hagi una compensació per als usuaris que disposen dels recursos energètics, un sistema similar al dels serveis de cotxe compartit: el propietari posa l'espai lliure del seu vehicle a disposició de persones que volen desplaçar-se però que no tenen vehicle propi, i ell rep una compensació que l'ajuda a assumir les despeses del viatge.