PLATER, territori i producció d'aliments

El desplegament de les energies renovables a Catalunya és una prioritat estratègica de primer nivell. La lluita contra el canvi climàtic i el reequilibri dels ecosistemes naturals ho exigeixen. La planificació d’aquest procés i la dotació de seguretat jurídica són necessàries. Aquest tema, però, ha sofert un notable endarreriment en relació amb les previsions concertades i d’una manera clara en relació amb el desplegament a la resta de l’Estat. Les causes d’aquest endarreriment poden relacionar-se amb respostes socials tipus NIMBY (a casa meva no) però, sens dubte, indiquen certa debilitat dels diferents governs per mobilitzar voluntats i recursos. Finalment, la constatació d’aquest endarreriment ha creat frisança i ha impulsat la voluntat d’avançar terminis ràpidament. Però les presses no són mai bona consellera.

Planificació parcial i només des d’una part

La planificació del PLATER s’ha fet sense participació d’actors crítics i sense una suficient visió global del territori. No és, doncs, d’estranyar que el PLATER hagi tingut una contestació tan important.

S’ha fet comptant bàsicament només amb els actors de l’energia i de medi ambient. De fet, s’ha oblidat al sector que podia rebre els impactes més importants. S’ha oblidat l’agricultura. No es tracta d’un actor qualsevol sinó del sector que produeix els aliments que consumim i altres productes de la bioeconomia. Alhora, no s’ha estat prou atent a preocupacions d’àmbit territorial que requerien respostes igualment urgents, tal com la gestió de l’aigua, amb un record recent prou impactant de sequera o tal com els incendis forestals com a gran enemic latent que ens recorda cada estiu la seva capacitat destructora.

Quant a les responsabilitats cal tenir en compte que agroalimentació, energia i medi Ambient són tres pilars crítics del nostre benestar. És tasca, doncs, dels poders democràtics, del Govern de la Generalitat, garantir una atenció i proveïment adequat de cada un dels factors amb visió de país. L’opinió d’empresaris agraris, energètics o mediambientals poden ser d’utilitat, però els seus legítims interessos particulars mai poden prevaldre sobre els interessos i necessitats que afecten el conjunt del país.

Prioritat alimentària

Catalunya té un insuficient grau d’autosuficiència alimentària, per sota del 50% i aquest és un factor de debilitat estratègica. Sobretot en un moment de fortes tensions geoestratègiques i amb un canvi climàtic com a gran destructor de collites que, segons la FAO, ens apropen a una crisi alimentària global. Des d’anys, els països de l’OCDE amb més dificultats per l’agricultura a causa del fred o a l’orografia (Suïssa, Noruega, Islàndia, Corea i Japó) han optat per un suport extraordinari al sector agrari per poder fer front al mercat global, com a garantia de la seva estratègica seguretat alimentària.

Si vols saber-ne més

 

   

Francesc Reguant-Per un PLATER de tots

A vegades l'obvi ens passa desapercebut. En una situació crítica i enfront d’una sola opció una persona sempre prioritzaria alimentar-se enfront de l’energia. La Revolució Russa l’any 1917 va néixer al crit de “pa i pau”. Les guerres del nord d’Àfrica l’any 2011 varen començar al crit de “pa i llibertat”. Catalunya té alta dificultat per produir prou aliments (muntanyes i poca aigua mal repartida). En aquest sentit, no sembla bona estratègia pensar que ja ens ho solucionaran els altres.

Cal, doncs, donar especial valor i prioritat al proveïment alimentari, incorporant el realisme i frenant excessos estètics i mediambientals. És per això que els governs han d’atrevir-se a contradir propostes interessades, mediambientalment exagerades o, simplement, sense sentit. Cal tornar als equilibris del sentit comú.

Xuclant la nata del pastís

Com que no té el contrast del sector agrari, des del sector de l’energia i medi ambient s’ha actuat amb total impunitat i amb total insensibilitat sobre la necessària i crítica producció d’aliments. Sense fre s’ha optat per agafar la nata del pastís. És a dir, concentrant els objectius de l’ocupació de terres per a l’energia fotovoltaica en les terres planes agrícoles, és a dir, les millors i més productives terres agrícoles.

Incomprensiblement, s’ha exclòs la major part de la superfície del país no competitiva amb l’agricultura per criteris mediambientals, paisatgístics i, també, de costos. S’han exclòs els espais forestals (dos terços del territori), les àrees protegides i els sòls agraris amb pendent s’han considerat no prioritaris. Atès que s’ha ofert la possibilitat d’escollir s’han escollit aquelles terres amb algun avantatge de cost (terres planes i prop de connexions elèctriques). Segons una estimació aproximada aquestes millors terres, les que s’han escollit com a terres aptes de prioritat superior o màxima, ocupen aproximadament un 8% del territori. Es tracta d’una petita part del territori sobre el qual es carrega la major part de l’ocupació. Cal insistir, però, en què es tracta de les terres agrícolament més productives.

Des del sector de l’energia i medi ambient s’ha actuat amb total impunitat i amb total insensibilitat sobre la necessària i crítica producció d’aliments

Dit en altres paraules, l’esforç del desplegament fotovoltaic s’assenta sobre les millors terres agrícoles de secà o dels regadius, reals o potencials, inclosos en les àmplies excepcions definides pel decret llei 22/2025 de 28 d’octubre.

D’altra banda, incomprensiblement, s’ha programat una molt feble ocupació d’espais antropitzats (xarxa viària i ferroviària, embassaments, ports i aeroport, serveis tècnics, pedreres i abocadors, basses, canals, sòl urbà, etc.). Uns espais definits pel PLATER com a prioritaris, però sense que es vegi cap intenció d’aplicar aquesta prioritat, ni cap manifestació significativa en projectes concrets o provisió de recursos.

Tornar a començar

Les disfuncions i la gravetat dels impactes que ha de tenir el PLATER en l’equilibri del territori, el sosteniment de la pagesia i el proveïment alimentari exigeixen una seriosa reflexió en els estaments implicats i una reorientació radical del tema.

Cal refer el PLATER amb tots els actors, amb esperit de servei al país, amb menys arrogància des del món de l’energia i major realisme des de les exigències mediambientals.

Sens dubte, cal fer un trencament sobre la dinàmica actual. No es tracta d’una simple millora, es tracta de fer una altra cosa. No es pot orientar l’ocupació del sòl per criteris de cost per a les companyies elèctriques. A l’equació s’hi ha de considerar el valor econòmic i social dels impactes que malmeten el futur de sectors crítics del país. Cal buscar ocupacions equilibrades, evitar al màxim les terres agrícoles i, si calgués ocupar terrenys agrícoles, utilitzar només terrenys difícils i poc productius, just el contrari del que proposa el PLATER. Però principalment cal buscar les opcions en espais artificialitats o altres.

El desplegament de les energies renovables a Catalunya és una prioritat estratègica de primer nivell | Europa Press

Vers un PLATER de tot Catalunya

Cal començar de nou i fer-ho amb tots els actors. Refer és una nova oportunitat per fer bé les coses i per recuperar bones idees. El PLATER dona seguretat jurídica al desplegament de les renovables mentre segueix pendent, des d’anys, el desplegament necessari de la Llei d’espais agraris (Llei 3/2019, de 17 de juny) que tenia aquesta finalitat per als espais agraris. En set anys els governs de la Generalitat han estat incapaços de desplegar reglamentàriament aquesta llei; ara seria un bon moment per pensar en la totalitat del territori. Cal planificar el conjunt d’usos aportant seguretat jurídica a l’agricultura, a l’activitat forestal, al desplegament energètic i als espais naturals. No només a una part. Cal veure d’una sola mirada tot el territori.

Impactes inacceptables en la versió primera del PLATER

El PLATER, a la vista de la contestació ciutadana, està en revisió. Però si l’actual projecte es concretés seria altament desequilibrat. Suposaria una pèrdua molt significativa de sòl agrícola. Generaria una desfeta d’empreses agràries, amb pèrdua conseqüent de producció alimentària. El trencament d’estructures productives generaria efectes multiplicats de destrucció de producció. A més, generaria inseguretat jurídica al món agrari en quedar els terrenys agrícoles més productius pendents de la possible substitució per energia fotovoltaica.

Els governs han d’atrevir-se a contradir propostes interessades, mediambientalment exagerades o, simplement, sense sentit

Excloure el sòl agrícola, que és el que s’ha de fer, ens sembla estrany. Fins i tot ens sembla démodé. S’ha fet tan bé la publicitat a favor del PLATER que la imatge de destrucció de sòl agrícola per un mar de plaques solars, ens sembla normal i ja forma part del nostre espai mental. La sensació d’urgència com a gran justificador ens parla de quelcom inevitable. Alhora, no se’ns escapa que alguns propietaris de sòl agrari ho veuen com una oportunitat econòmica. Efectivament, darrere la gran transformació energètica hi ha possibles ingressos pel propietari. Però aquest desplegament fotovoltaic no té com a objectiu esdevenir una font de finançament per a propietaris rurals. Ans al contrari, el sòl agrari té per funció produir aliments i altres productes de la bioeconomia, absolutament i estratègicament imprescindibles per la nostra seguretat alimentària, sobretot en temps de canvi climàtic i guerres a tocar de casa.

Propostes per redefinir el PLATER

Tal com s’ha dit, per dissenyar el PLATER cal veure el país sencer, amb totes les particularitats, necessitats i oportunitats. Cal buscar la resultant de diferents vectors que no estan alineats. Per tant, cal buscar sinergies, complementarietats i un bon (i real) disseny de prioritats.

Tot seguit es detalla un decàleg de propostes:

1. Canviar el nom i refer el projecte. La denominació PLATER referida exclusivament a energies renovables hauria de ser substituïda per una altra denominació, per exemple PLAPAIS o altra. El nom ha de referir-se a la planificació d’usos del conjunt del país, incorporant el proveïment alimentari i els boscos a l’algoritme del projecte. És a dir, comptant amb tots els actors: Agroalimentació, Forest, Energia i Medi Ambient, amb perfecta equivalència entre ells.
    
2. Preservar els espais agraris. No té sentit que el desplegament de l’energia renovable destrueixi o debiliti un recurs crític i estratègic com és el sòl agrari destinat a produir aliments i productes de la bioeconomia. El sòl agrari és la base per a la nostra autosuficiència alimentària i una peça essencial del conjunt de la bioeconomia. Per tant, és un tresor a conservar amb una gestió adequada. Solament quan després d’haver definit i concretat l’ús de tots els espais artificialitats, amb criteris de màxima ocupació possible i compatible amb el conjunt de demandes i requisits tècnics, es podria donar pas a una ocupació de terrenys d’agrícoles. Per poder atendre aquest objectiu caldria ajornar la possible ocupació de sòl agrari durant un període suficient, tal com cinc anys. Un temps que permetria desplegar les altres ubicacions compatibles. Però, en qualsevol cas, caldria defugir de l’opció de situar l’energia fotovoltaica als terrenys agrícoles plans, els millors terrenys agrícoles, ja que tot i que requereixin menys costos a les companyies energètiques tenen costos d’oportunitat molt superiors per a la producció agrícola i estratègics per la seguretat alimentària del país. En aquest sentit, caldria:
   
   a. Prohibir absolutament la instal·lació destructiva de plaques solars sobre terrenys que tenen les infraestructures de regadiu o projectes per tenir-les. Sense excepcions més enllà de l’autoconsum i l’agrovoltàica.
   
   b. Prohibició, d’entrada, de la instal·lació destructiva de plaques solars en terrenys de secà durant cinc anys. Un cop transcorregut els cinc anys de desplegament fotovoltaic en altres espais es podrien instal·lar plaques solars sobre terrenys de secà de baixa productivitat. Però, en cap cas, sobre terrenys plans i productius. Dit en altres paraules, en terrenys de secà caldria optar pels terrenys en pendent i més àrids. La moratòria de cinc anys és imprescindible per evitar una mala interpretació del sentit de no prioritzar els sòls agraris.
   
   c. L’agrovoltàica pot ser una opció simbiòtica entre energia i producció d’aliments. Però, cal assegurar que sigui així, que permeti la continuïtat del conreu sense pèrdues significatives.
    
3. Prioritzar realment els edificis. Tal com diu el PLATER la instal·lació de plaques solars sobre edificis (residencials o industrials) en tant que espais artificialitats són prioritat màxima. Caldria, però, que s’establissin les mesures facilitadores escaients de caràcter legislatiu i de caràcter fiscal. L’objectiu d’omplir pràcticament el 100% d’aquest espai hauria de tenir terminis i estímuls suficients però un seguiment específic. La ciutat, la urbanització, ha de ser el gran contribuïdor al desplegament fotovoltaic.
    
4. Prioritzar realment els espais artificialitats. Segons el projecte PLATER la instal·lació fotovoltaica en aquests espais és prioritat màxima. Cal que això no sigui només una paraula buida. Les plaques solars sobre espais artificialitats tampoc generen cap impacte negatiu sobre espais agrícoles, compatibilitat que ha de ser vista com a oportunitat. Tanmateix, els percentatges previstos d’ús aquest tipus d’espais (xarxa viària i ferroviària, embassaments, ports i aeroport, serveis tècnics, pedreres i abocadors, basses, canals, sòl urbà, etc.) són mínims, un fet que caldria corregir radicalment.
   
   Cal començar per omplir de plaques solars els embassaments amb ocupacions percentualment importants sobre la seva superfície, els canals de regadiu i les basses de reg. Aquest desplegament té una funció afegida en la gestió de les estratègiques reserves d’aigua. Una Catalunya sovint assedegada i víctima de sequeres probablement cada cop més llargues i intenses pot tenir en plaques solars sobre l’aigua, flotants o no, un recurs per evitar clamoroses pèrdues per evaporació.
   
   Les vies de comunicació ocupen un espai immens que pot ser utilitzat amb instal·lacions relativament senzilles. Lògicament amb un cost, per més senzilles que siguin, però ningú va dir que això sortiria gratis. Així mateix, els abocadors i altres espais oberts es poden cobrir de plaques solars. A què esperem?
    
5. Considerar i optimitzar els potencials productius d’altres renovables sense incompatibilitats amb l’agricultura: biogàs, biomassa, eòlica marina, eòlica terrestre, hidroelèctrica. En aquest apartat cal destacar l’efecte simbiòtic de les plantes de biogàs amb un triple efecte contra el canvi climàtic: energètic en produir el biogàs o biometà que són combustibles renovables, en eliminar el metà de les granges i en produir fertilitzants orgànics de qualitat. Es tracta d’una interessant gestió circular que converteix un problema de país en unes bones solucions.
   
   També, cal assenyalar l’impuls de l’ús de biomassa que pot facilitar l’ús energètic de la producció dels nostres boscos. Ús aquest que aporta en l’objectiu de defensa de la riquesa forestal de Catalunya.
   
   Finalment, he d’expressar que no s’entenen els dubtes sobre el desplegament eòlic a l’Empordà. Quelcom que mereixeria una explicació i una possible revisió.
    
6. Els boscos, sovint amb pendent, han d’aportar espais per a la fotovoltaica. Sigui per tallafocs o per donar espais oberts dins d’un bosc mosaic més resilient. Aquest és un prec sostingut pels nostres bombers, del sector agrari i per un país ben endreçat. El PLAPAIS ha d’atendre i utilitzar en positiu tots els recursos del territori, recursos que sovint creen efectes simbiòtics que sumen en diferents direccions. En aquest cas, en energia fotovoltaica, defensa dels boscos i nou paisatge segle XXI.
    
7. Les àrees protegides també hi poden aportar espais. Des del punt de vista mediambiental no hi ha incompatibilitat tècnica per destinar espais protegits a instal·lar-hi plaques solars. Els ocells no xoquen contra una superfície plana i opaca i sota les plaques solars hi habita una rica biodiversitat. Caldria destinar-hi espais amb imaginació i harmonia.
    
8. Caldria preguntar-se si cal ser autosuficients energèticament, si el desplegament fotovoltaic afecta negativament altres objectius estratègics, tals com a la seguretat de proveïment alimentari. Sobretot, si poguéssim atendre el proveïment energètic renovable des d’opcions properes i assequibles.
    
9. Guanyar temps. Malgrat l’encert de l’objectiu de tancament de les centrals nuclears, si es prorrogués la vida de les centrals nuclears actives ens permetria guanyar temps per una transició energètica més eficient sense estar contaminada per les urgències i les presses.
    
10. Consum responsable i eficient. Finalment, caldria avançar en estratègies a llarg termini per reduir el consum energètic d’acord amb els potencials del país.

El PLAPAIS pot esdevenir una solució compartida i equilibrada capaç de sumar des de la realitat polièdrica de Catalunya. Caldria atrevir-s’hi.