Per un PLATER de tots

Víctor Cusí, president d’EolicCat, ha publicat un article titulat Energia, aliments i territori: planificar per no haver de triar (a partir d’ara, “l’article”), el contingut del qual respon al que vaig publicar prèviament sota el títol PLATER, quan les renovables amenacen la producció d’aliments.

Per enfocar el tema i reduir els punts de contrast, l’article assenyala la importància de les energies renovables. Coincideixo totalment. Fa molts anys que ho defenso. Alhora és conegut el meu activisme contra el canvi climàtic. Voldria recordar el llibre Cuits pel clima, del qual soc coautor amb Lorena Farràs.

Parla de l’endarreriment en el desplegament de les energies renovables. M’hi he referit en els articles publicats. Però, tal com assenyalo allí, les presses no poden ser la justificació per a la imposició i fer el que es vulgui sense millor criteri que els propis interessos.

Si vols saber-ne més

 

   

Víctor Cusí-Energia, aliments i territori: planificar per no haver de triar

Observo, així mateix, que l’article destina una part important del mateix a defensar l’energia eòlica. Coincideixo plenament amb la importància i necessitat d’aquesta classe d’energia renovable, altrament no competitiva i plenament compatible amb la producció agrícola. Fins i tot considero un desaprofitament seriós que no s’hagi avançat amb el potent projecte eòlic flotant al davant de la badia de Roses i s’hagi limitat el projecte a una prova pilot o quelcom semblant. L’energia eòlica necessita vent. Per tant, s’ha de situar on hi ha vent, tal com a l’Empordà. Per tant, més enllà de l'eòlica, em centraré en el que es refereix a l’energia fotovoltaica.

El PLATER a què es refereix el Sr. Cusí té un redactat enganyós, ja que en realitat fa i vol fer el contrari del que es predica. Els fets el contradiuen contundentment. Observem-ho:

1. Imposició des d’una part. L’article afirma: “La producció alimentària és estratègica. També ho és disposar d’energia pròpia, competitiva i sense emissions. Plantejar aquestes dues necessitats, com si Catalunya hagués d’escollir entre una i l’altra, porta a un debat equivocat”.

Estic d’acord amb aquest text, però és una afirmació enganyosa, ja que parteix d’una base falsa. El PLATER s’ha fet al marge i contra les opinions que provenien de l’agricultura. El PLATER, en relació amb els sòls agrícoles, és simplement una imposició des dels interessos de les empreses energètiques, alguns propietaris i radicalismes mediambientals.

"El PLATER s’ha fet al marge i contra les opinions que provenien de l’agricultura"

2. Selecció unilateral de les millors terres sense importar impactes. L’article afirma que el PLATER no és “per decidir que les renovables poden anar a qualsevol lloc, sinó justament pel contrari, per determinar com ho fem millor: generar més energia ocupant millor el territori”.

Aquest text és enganyós. El PLATER simplement ha escollit les millors terres, les que li suposaven menys costos, sense importar-li que eren les que feien més mal al sector agroalimentari i a les necessitats estratègiques del país. Ha volgut les terres de regadiu, malgrat tots els advertiments de la gravetat de pèrdua d’aquest potencial productiu, i, en segon lloc, les terres de secà planes, és a dir, les més productives.

El primer “gran èxit” del PLATER pregonat ostentosament ha estat la destrucció productiva de 600 ha de regadiu a Alcarràs. No, no s’està fent per ocupar millor el territori. S’està destruint, sense importar el potencial imprescindible per la producció d’aliments, sobretot en l’actual escenari climàtic i geoestratègic.

"El primer “gran èxit” del PLATER pregonat ostentosament ha estat la destrucció productiva de 600 ha de regadiu a Alcarràs"

3. No s’estan prioritzant els espais ja transformats. L’article diu que el PLATER “dona màxima prioritat als edificis i als espais artificialitzats. I és lògic aprofitar tant com sigui possibleles cobertes, aparcaments, infraestructures viàries i ferroviàries, canals, embassaments, espais degradats o zones industrials. Però convertir aquesta prioritat en la idea que tota la transició energètica es pot fer sobre espais ja transformats no respon a la realitat”.

Aquesta afirmació és enganyosa. No veiem cap esforç per, ja no prioritzar, sinó simplement fer quelcom per omplir de plaques solars les “cobertes, aparcaments, infraestructures viàries i ferroviàries, canals, embassaments, espais degradats o zones industrials”. Fins i tot s’han programat només unes minses ocupacions d’alguns d’aquests espais per criteris incomprensibles. Per exemple, dels pantans solament es pot ocupar amb plaques solars un 5% de la seva superfície. Per què aquesta limitació tan exagerada?

Al contrari, només veiem, salvant ridícules excepcions, com a únic objectiu situar les plaques solars sobre els millors terrenys agrícoles, inclús de regadiu, tal com expliquen les 600 ha d’Alcarràs.

4. No estem parlant de romanticismes. L’article diu: “Tampoc ens enganyem, no tota la producció del món agrari té com a objectiu cobrir la sobirania alimentària del país, per tant, no ho romantitzem ni ho instrumentalitzem”.

Aquest text no té sentit. Romanticismes? Instrumentalització? A vegades a l’entorn de l’energia els costa sortir de l’arrogància en format d’ironia o burla. Què vol significar aquest text? Que si exportem aliments ens sobren terres per posar plaques solars a terrenys agrícoles?

El text de l’article expressa ignorància i convé aclarir-ho per no confondre les coses. Parlant d’alimentació, un indicador estratègic clau és el grau d’autosuficiència alimentària. Aquest indicador ens indica la capacitat per respondre en una situació hipotètica en què l’entorn ens tanqués les fronteres comercials. En energia indica el mateix.

"Catalunya té alguns productes alimentaris més competitius que altres i seria ingenu renunciar a les millors condicions en aquest mercat global"

En el cas de Catalunya, el grau d’autosuficiència alimentària està una mica per sota del 50%. És a dir, no es disposa de prou recursos per proveir la nostra demanda alimentària. Lògicament, s’ha gestionat aquesta mancança amb una relació més intensa i diversificada amb el mercat global. Catalunya té alguns productes alimentaris més competitius que altres i seria ingenu renunciar a les millors condicions en aquest mercat global.

Però això no evita que Catalunya tingui una necessitat estratègica molt important de millorar el seu grau d’autosuficiència alimentària. Importa el potencial productiu, el que suma i aporta a l'autosuficiència alimentària. Aquest indicador ens informa de la capacitat per atendre una situació crítica. En una situació, no impossible, de tancament de fronteres diverses, el potencial productiu estratègic permetria modificar i redirigir les produccions vers les demandes del mercat local. El PLATER, tal com s’ha configurat, afecta greument el potencial productiu i al grau d’autosuficiència alimentària.

Estem parlant de temes molt seriosos sobre els quals s’ha actuat amb negligència, amagant la realitat i actuant com si la part més afectada (l’agricultura) no existís. Cal refer camins, cal retornar al sentit comú en resposta a les necessitats del país. Cal acabar amb l’arrogància del sector energètic i els excessos de sectors mediambientalistes radicals. Cal posar tots els actors sobre la taula i, si cal, tornar a començar per fer-ho bé.

Si vols saber-ne més

 

   

PLATER, quan les renovables amenacen la producció d’aliments

Tal com diu l’article del Sr. Victor Cusí: “La sobirania alimentària és important. La sobirania energètica també. Catalunya necessita crear les condicions perquè totes dues puguin conviure”.

Això és precisament el que es demana com base de treball, no com a frase bonica -a l’article- per confondre i amagar el que s’està fent.

S’ha de redissenyar un PLATER que incorpori els aliments i els boscos com a realitat amb sentit propi, no com a sols no urbanitzables, sense identitat, a l’abast de qualsevol “millor” destí. Cal acabar amb el menyspreu vers el món que ens alimenta abans que les conseqüències d’aquest oblit ens ho expliquin.