Poques setmanes abans de la temporada d'estiu, es preveu una allau turístic semblant o superior al del 2019 quan van arribar a Catalunya 19,38 milions de turistes internacionals, el màxim de la història. Les dades del primer trimestre i de la Setmana Santa permeten avançar-ho; de fet es percep dia a dia als nostres carrers que això ha tornat. Ens preguntem el mateix que fa cinc anys quan tothom celebrava l'èxit: de debò que hem d'acceptar aquesta quantitat de turistes al nostre territori? Són els que realment volem? Quin és el moment de tallar amb el passat i començar una obra nova?
Hi ha destinacions que van frenar fa anys i guanyen millors marges que abans; altres que s'ho continuen pensant; altres que creuen que un dia caldrà fer un pensament; i moltes més que diuen això és un bé de Déu i qui dia passa anys empeny. El primer grup creix massa a poc a poc i el segon i el tercer no surten de la dilatància. Som on érem i la bola continua fent-se grossa.
De debò que hem d'acceptar aquesta quantitat de turistes al nostre territori? Són els que realment volem?
La parametrització del sector turístic té una peculiaritat aquí i arreu. Quan es realitza una planificació, en la majoria absoluta dels casos no es demana quasi mai un mapa de capacitat de càrrega ni de les nostres platges ni dels monuments ni de les ciutats més atractives. No es fa perquè el sector públic mai ho demana. Ajuntaments, diputacions, consells comarcals o la mateixa Generalitat encarreguen plans estratègics o plans de màrqueting per destinacions, àdhuc per tota Catalunya, però mai exigeixen quants turistes suporta el territori quan volem que vinguin a la temporada alta. El desig secret és que vinguin els màxims possibles i més endavant ja farem neteja. Hi ha por en saber-ho. O millor, s'intueix i prefereixen desconèixer ben bé la realitat.
La qüestió és senzilla. Per una banda, a Catalunya hi ha unes 122.000 empreses relatives al transport turístic, a l'hostaleria i a altres serveis turístics, com delimita Idescat. Hi treballen 538.000 persones, que representa el 7,8% del global de l'ocupació. De fet, el sector continua liderant l'ocupació; arriben aquests mesos i creix enormement la població ocupada gràcies al turisme. A l'octubre minva, com l'any passat un 4%, conseqüència dels que van a l'atur o s'inscriuen a les llistes dels fixos discontinus. Per una altra banda, sabem que la fricció d'aquestes masses de turistes a l'estiu amb el territori genera un detriment de la qualitat ambiental, més encara quan l'acumulatiu històric de les visites ha convertit el nostre litoral i molts indrets atractius en llocs devaluats.
A Catalunya hi ha unes 122.000 empreses relatives al transport turístic, a l'hostaleria i a altres serveis turístics
Davant el dilema de mantenir els llocs de treball barats i el volum milionari de turistes o la cura definitiva del medi ambient, es deixa la decisió per a demà. Molts creuen encara que prendre mesures per frenar visites a l'estiu portarà a la misèria, a la reducció del nombre d'empreses i dels llocs de treballs, quan és el contrari: empreses i treballadors més qualificats. A mesura que passa el temps i no es prenen mesures dràstiques, costa més car netejar, redreçar les urpes dels efectes del canvi climàtic, aportar sorra allà on s'esmuny per efectes de l'erosió; algunes d'aquestes tasques ja s'abandonen i altres es continuen finançant sense massa convicció.
Eufòria
A Catalunya s'ha canviat de model. Segons el darrer pla estratègic basat en el Compromís Nacional per un Turisme Responsable el territori avança cap a més qualitat, més desconcentració territorial, més focalitzat en visitants slow tourism; hi ha un cert suport públic vers aquesta transformació digital i verda. Ara bé, l'estiu està aquí i tothom s'abona a l'eufòria esperant amb candeletes l'allau de turistes.
Arreu ens diuen que manquen treballadors. No és pas mentida, però val a dir als empresaris que molts d'ells van ser els causants de què fugissin; no cal enumerar les causes de l'abandó per conegudes, però sí recordar el tracte que van rebre molts d'ells durant la pandèmia, a partir del qual van fer decidir cercar treball en altres sectors. En trenta anys de dedicació al sector, he encapçalat i participat en nombrosos projectes de redreçament de la figura de l'empresari turístic i del treballador del sector, però no me n'he sortit mai. No hi ha menyspreu social, però poc interès; es passa de puntetes: millor no tocar-ho.
El territori avança cap a més qualitat, més desconcentració territorial, més focalitzat en visitants 'slow tourism'
Deixar de plantejar-se la qüestió urgent és perdre l'oportunitat de fer bé les coses per mantenir un territori i un patrimoni capaç de fer feliç a la gent que hi treballa i enriquieix el país. En aquest moment del cicle de vida madur i decadent del turisme de sol i platja, és dur repetir la pregunta de si cal acceptar aquesta quantitat de turistes al nostre territori, si són aquests els que realment volem i quin és el moment de tallar amb el passat i començar una obra nova. Es tracta d'escollir entre el volum o el marge i fer-ho ràpid, repetit per enèsima vegada; no hi ha un camí lent.