L’anunci de la construcció del gasoducte d’hidrogen verd entre Barcelona i Marsella, que rep la denominació d’H2Med, reforça la capital catalana com a punt estratègic del sud d’Europa. Fins que aquesta instal·lació no estigui operativa, a partir de l’any 2030, el Port de Barcelona treballa en altres projectes per aprofitar l’embranzida.
Des d’aquesta setmana, la terminal marítima de la capital catalana és l’única de tot l’Estat que acollirà, de forma permanent, un vaixell de proveïment de gas natural liquat. Aquesta iniciativa està impulsada per Enagás i l’armador noruec Knutsen.
El grup energètic i el Port de Barcelona també han signat un acord per desenvolupar accions que consolidin Barcelona com un enclavament estratègic en el futur corredor europeu d’hidrogen verd. “El vaixell de GNL ens posiciona com un port de subministrament de combustibles alternatius i ens permet assolir els nostres objectius de descarbonització”, apunta Lluís Salvadó, màxim dirigent del Port.
Moviment sostenible dels vaixells
Els impulsors del projecte vinculat al gas natural liquat asseguren que aquesta energia elimina el 100% de les emissions d’òxids de sofre i el 25% de les de CO2. “La construcció del vaixell i l’impuls del GNL és un exemple de combustible sostenible en el transport marítim”, descriu Arturo Gonzalo.
El conseller delegat d’Enagás afegeix que tots els moviments realitzats a Barcelona van lligats “amb la directiva europea de combustibles alternatius”. Per la seva banda, Salvadó no s’ha desmarcat del discurs sostenible i ha recalcat “el compromís” del Port de Barcelona per dur a terme una activitat “respectable amb l’entorn i això passa, entre altres, per garantir la qualitat de l’aire”.
Sota el nom d'Haugesund Knutsen, el vaixell de subministrament té uns 90 metres d’eslora. El seu radi d’acció serà el Port de Barcelona i el mar Mediterrani. En total, aquest mitjà de transport tindrà capacitat per emmagatzemar 5.000 metres cúbics de gas natural liquat. A tot el món, segons Enagás, existeixen 350 vaixells similars.
Reducció de la dependència del gas rus
Tot i que l’economia espanyola és una de les que ha patit, amb menor mesura, l’impacte de la guerra d’Ucraïna, Arturo Gonzalo ha definit Barcelona com un referent del hub de proveïment de gas natural. Un fet, que sota el criteri de l’executiu d’Enagás, “contribueix a reduir la dependència del gas rus.
Espanya té set plantes de regasificació, on ja s’han dut terme totes les actuacions necessàries per adaptar les instal·lacions al subministrament de GNL per vaixells. Més enllà d’aquesta energia, el Port de Barcelona espera que iniciatives d’aquestes característiques “millorin la nostra competitivitat”.
El tram del gasoducte entre Barcelona i la ciutat francesa de Marsella tindrà un cost de 2.500 milions d’euros i una extensió de 455 quilòmetres. L’equipament s’instal·larà a una profunditat màxima de 2.600 metres. L’objectiu dels països implicats (Espanya, França i Portugal) és que la Unió Europea assumeixi el 50% del finançament i la resta de la despesa vagi a càrrec d’inversors privats.