El Port de Barcelona tanca el primer semestre de l'any amb 36,3 milions de tones de mercaderies transportades, un increment interanual de l'11%. Amb aquestes dades, l'organisme presidit per Damià Calvet supera amb marge l'any anterior a la pandèmia, un 2019 que va ser el millor de la seva història, amb un 6% més de tràfic. El president de la infraestructura destaca que les dades són "una bona notícia que indica que les empreses del hinterland treballen bé i de valent per recuperar els nivells prepandèmia".
Segons les dades publicades pel mateix Port, entre el gener i el juny d'enguany han rebut fins a 1,8 milions de TEU, un nou creixement quant a contenidors moguts en termes interanuals, en aquest cas del 0,7%. Si bé les importacions superen amb marge les del 2019 –un 11% més que en el mateix període d'aquell exercici– el director general José Alberto Carbonell ha apuntat que les vendes a l'exterior encara no han assolit els nivells de moviment previs a la crisi sanitària, i es queden sis punts percentuals per sota.
Les empreses catalanes han marcat un bon ritme pel que fa al tràfic de mercaderies al port. L'exportació-importació per part dels negocis del hinterland del port tanca el primer semestre amb un augment proper al 8% en tones de mercaderies manipulades, fins als 17,7 milions. El transport de vehicles també supera les dades del 2021, amb una xifra de tràfic ro-ro un 12,5% superior a la d'ara fa un any, fins a les 215.000 UTIs. Com en les exportacions generals, la tendència positiva encara no s'ha consagrat, i no ha arribat als resultats anteriors a la pandèmia.
Per segments industrials, els líquids a granel, un dels motors històrics dels bons resultats del Port de Barcelona, registren un dels increments més importants, amb una alça del 42,8% si es compara amb el 2021, fins als 7,9 milions de tones. Les importacions de gas natural(+83%) enmig de la crisi energètica, així com les de gasolina (+178%) i biocombustibles (+94%), són el principal motor d'aquesta vertical, una tendència que "denota el fort dinamisme de les operacions de distribució d'aquests productes". El creixement dels sòlids ha estat més moderat, d'un 3,2% interanual, fins als 2,34 milions de tones. Les potasses, els cereals i les farines n'han estat motors.
El retorn del turisme i l'aixecament total de les restriccions per la pandèmia ha fet que el nombre de passatgers es dispari en prop d'un 400%, amb més d'1,2 milions de persones transitant per la infraestructura barcelonina, tot i que encara queden un 37% per sota del fluxe anterior a la pandèmia, quan el Port va assolir el seu rècord amb 1,87 milions de turistes. Els creuers han estat el principal llastre del Port, amb una caiguda en comparacó al 2019 del 47,5% –uns 670.000 passatgers– mentre que els ferris marquen el camí de la recuperació amb un passatge que només dista un 8,6% del d'ara fa tres anys.
Un Port sostenible
El president de l'organisme ha insistit en la rellevància de l'eficiència i la transició sostenible en el pla estratègic del port. Segons Calvet, el focus de la direcció es troba en el desenvolupament de "projectes que són exemple del compromís amb els ciutadans i amb el teixit productiu", continuant amb la tendència d'un Port "més verd, més humà i de referència internacional". L'electrificació dels molls o l'aposta per la intermodalitat amb una connexió ferroviària molt més sostenible que el transport de mercaderies per carretera són les principals banderes d'aquesta reconversió.
Quant a l'encaix amb les necessitats de la ciutadania, Calvet ha destacat la recollida de més de 462.000 quilos d'ajuda humanitària al Hub Logístic d'Ucraïna, a la ZAL del Port. L'obertura a la ciutat es concretarà amb la concessió de les obres de la Llotja de Pescadors, que s'ha atorgat a FCC per un valor de 9,6 milions d'euros; entre altres execucions que serviran per "potenciar la relació del Port amb l'entorn urbà en què es troben".