El pressupost de les vacances

El turisme sempre ha estat 'low cost'; els europeus hi destinaven menys diners que els seus ingressos mensuals

La platja de Benidorm, en una imatge d'arxiu | iStock La platja de Benidorm, en una imatge d'arxiu | iStock

Uns amics meus francesos em van demanar el contacte per llogar una casa per passar el mes d’agost. Eren cinc parelles, tres de les quals venien amb un fill cadascuna. Finalment, es van instal·lar a la meva urbanització, en una casa de cinc habitacions amb dos banys. Primera sorpresa: per a vuit persones, cinc habitacions i dos banys. El dia que vam celebrar la retrobada, a casa seva, ens van obsequiar amb una paella i ens van treure una garrafa de vi de batalla; aleshores ni el Terra Alta ni el Montsant eren ni de lluny tant refinats com ara. Segona sorpresa.

El nivell benestant de tot el grup es mostrava dual, dicotòmic. Per una banda, a França, vivien a uns apartaments amplis amb estàndards de 40 o 50 metres quadrats d’habitatge per a cada membre de la família, inclòs un bany per a cada dues persones; i, a la taula, bevien bons vins de collites seleccionades. I, en canvi, de vacances a Espanya, menys de 20 metres quadrats per cap i un bany per a quatre persones; i vi a granel.

Els turoperadors de primera època van dissenyar un nou producte per a un nou mercat. Era finals dels anys 50, començament dels 60. La millora de la competitivitat laboral de postguerra va permetre a l’Europa central i del nord que la majoria dels governs acceptessin de bon grat la recomanació de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) de donar un mes de vacances pagades als treballadors. Quin producte van crear? Ocupar unes setmanes d’aquest mes en activitats de lleure al costat de la platja, en un lloc climàticament càlid i amb tots els serveis de transport i lúdics inclosos. El gran encert dels turoperadors no va ser el paquet turístic en si mateix, sinó que fos barat. 15 o 20 dies, al començament, i una setmana, des del 2000, van permetre a les classes mitjanes europees que lluïssin la morenor mediterrània fins a l’octubre o novembre, al menys fins que els rajos UVA van causar furor... Aquest nou producte va canviar l’estil de vida dels europeus. A partir d’aleshores, les vacances d’estiu, viatjar al sud, es va consolidar com l’operació econòmica més brillant dels turoperadors; vatua l’olla, si ho va ser...

Low cost

El turisme va néixer low cost abans del low cost. Quan vaig començar a treballar en les estratègies de baix preu, els millors casos eren els turístics. M’ho va dir molt clar José Luis Zoreda, vicepresident executiu del lobby turístic Exceltur: “Som barats des del primer dia”. Els meus amics francesos, als anys 80 i 90, a l’hora de fer vacances a Espanya, ajustaven el pressupost familiar i adoptaven la posició general dels turistes: la despesa global de les vacances a la platja és menor que els ingressos mensuals. 

Per als europeus del centre i nord d'Europa, el viatge era un reconeixement; per a nosaltres, una recompensa

El pas del temps ha canviat moltes coses al sector, però el turisme, sobretot el de sol i platja, segueix sent barat respecte al valor que aporta: clima, entorn, serveis de tota mena, experiència, descobriment... Gran part de l’oferta de sol i platja manté aquests paràmetres. Els que han fet l’esforç d’innovar i de reduir la influència dels turoperadors per augmentar la comercialització directa, han pujat els preus i han vist com els clients els assumien si a canvi hi havia un valor afegit superior. Com que la majoria encara no s’ha animat, tenim els salaris més baixos de totes les escales salarials i una imatge mediocre d’aquesta excel·lent professió.

Els catalans i els espanyols, sortint de vacances, actuen de la mateixa manera que els meus amics francesos i la majoria dels turistes quan venen a la Mediterrània? L’actitud de despesa no té res a veure. Hi ha un factor diferencial. Les classes mitjanes europees portaven 20 anys estiuejant, quan els catalans i els espanyols, als anys 80, s’estrenaven. Aquesta incorporació tardana a les vacances fa que la despesa sigui superior en sortir de viatge, entre les més elevades d’Europa. Per als europeus del centre i nord d’Europa, el viatge era un reconeixement; per a nosaltres, una recompensa. L’estiu passat va caure força la despesa dels catalans i espanyols; no eren moments per sortir. Enguany, que potser tampoc ho són, s’està animant i tot sembla que s’incrementarà respecte el 2020, segons un estudi de BBVA Research del juny del 2021. Cal pensar ja en els turistes que vindran els propers anys i plantejar els canvis indispensables del model, sabent que si s’ofereix més valor es podran augmentar els preus i, per tant, obtenir més benefici per a l’empresari, per al treballador i per a l’entorn.

Més informació
La cultura i els festivals a l’agost
Hi ha vida a les urbanitzacions
Avui et destaquem
El més llegit