Escolta l'article ara…
En les últimes dues setmanes, els principals bancs espanyols van presentar els seus resultats dels nou primers mesos de 2026. Els comptes mostren que continuen guanyant diners i ampliant la seva activitat, però créixer no significa necessàriament millorar en la mateixa proporció. El crèdit, els dipòsits, les comissions, els costos, les provisions i el capital evolucionen a ritmes diferents. La clau és saber quina part del benefici procedeix d'una millora sostenible i quina respon a factors difícilment repetibles.
Darrere del benefici d'un banc hi ha decisions els efectes de les quals no sempre es perceben al mateix temps. Els préstecs concedits avui generaran ingressos durant anys; captar estalvi pot exigir pagar més per ell, i ampliar la relació amb els clients requereix inversions que tarden a donar resultat. Els comptes de Santander, BBVA, CaixaBank, Bankinter, Sabadell i Unicaja permeten examinar com resol cada entitat aquest equilibri i quines diferències marquen la seva capacitat de competir.
La qüestió central és quant costa créixer i quin benefici pot sostenir-se després d'assumir aquest cost
Al meu parer, la qüestió central és quant costa créixer i quin benefici pot sostenir-se després d'assumir aquest cost. Una major activitat comercial pot conviure amb ingressos que avancen lentament; una millora del resultat pot recolzar-se en menors pèrdues creditícies o en operacions que difícilment es repetiran. Comprendre aquestes relacions permet valorar la posició de cada banc i les seves conseqüències: quin finançament troben les empreses, com competeixen per l'estalvi familiar i quina capacitat conserven per a remunerar l'accionista sense comprometre el creixement.
Prestar més no assegura ingressar més
El creixement del crèdit s'ha de llegir juntament amb els ingressos que genera i el cost de finançar-lo. El marge d'interessos recull la diferència entre el que el banc ingressa pels seus actius financers i el que paga per finançar-se. Depèn del volum, dels preus i de quan es revisen: préstecs, dipòsits, cobertures i bons no s'ajusten al mateix ritme.
La comparació exigeix distingir també entre nova contractació i cartera existent, entre creixement comercial i adquisicions, i entre mercats. A més, un saldo al tancament de setembre i uns ingressos acumulats durant nou mesos mesuren coses diferents. Comparar les seves variacions ajuda a detectar tendències, però no permet deduir per si sol la rendibilitat dels nous préstecs.
A CaixaBank, la cartera de crèdit sa augmenta un 8% interanual, mentre el marge d'interessos acumulat avança un 2,9%. La distància obliga a examinar quant aporta el nou negoci i com evoluciona el rendiment del ja existent. Pel costat de l'estalvi, els dipòsits creixen un 2,7% i els actius sota gestió un 10,6%: captar dipòsits per finançar préstecs i gestionar inversions de clients són activitats diferents, amb ingressos i costos diferents.
Bankinter presenta una relació més compassada: la seva inversió creditícia augmenta un 5,6% interanual, fins a 87.134 milions d'euros, i el marge d'interessos acumulat creix un 5,7%. L'entitat atribueix aquesta evolució als majors volums i a la gestió dels diferencials entre el que cobra i el que paga. Aquesta proximitat no demostra que els nous préstecs siguin més rendibles, però sí que mostra que l'expansió conviu amb un avanç semblant del marge.
Unicaja permet entendre una altra diferència. El seu crèdit sa creix un 4,9% interanual, fins a 49.371 milions d'euros, però el ritme varia per segments. El finançament empresarial augmenta un 11,4%, el mateix percentatge que a CaixaBank. En hipoteques, les noves concessions d'Unicaja pugen un 30,5% durant els nou primers mesos, mentre la cartera de particulars només augmenta un 2,1% interanual. Les concessions sumen i les amortitzacions resten: una contractació intensa pot deixar un avanç modest del saldo.
Per a les empreses, l'augment del finançament és rellevant, però no revela per si sol quant respon a inversió i quant a circulant, ni acredita que totes les pimes accedeixin al crèdit en millors condicions
Sabadell afegeix el contrast temporal. El seu crèdit viu comparable creix un 4% interanual, fins a 124.913 milions. Sense TSB, el marge d'interessos augmenta un 2% enfront del segon trimestre, encara que l'acumulat encara queda un 0,6% per sota de gener-setembre de 2025. El benefici recurrent, exclosos TSB i els extraordinaris, assoleix 1.096 milions, un 5,3% menys segons la comparació publicada per l'entitat. La recuperació trimestral del marge encara no elimina la caiguda interanual acumulada.
A BBVA, la geografia resulta decisiva: el crèdit mundial augmenta un 20,4% a tipus de canvi constants, enfront del 7,3% a Espanya. En el negoci espanyol, el marge d'interessos creix un 3,4%. L'expansió internacional i la domèstica responen a mercats i composicions de cartera diferents; el creixement del grup no s'ha de traslladar automàticament a una conclusió sobre el finançament a Espanya.
Santander incorpora un altre factor: les adquisicions. El crèdit augmenta un 16% a tipus constants, però un 6% excloent les compres de TSB i Webster. Ambdues vies poden generar beneficis, encara que comprar una cartera no equival a ampliar-la mitjançant l'activitat comercial de la xarxa existent. Separar-les permet valorar l'origen del creixement.
Per a les empreses, l'augment del finançament és rellevant, però no revela per si sol quant respon a inversió i quant a circulant, ni acredita que totes les pimes accedeixin al crèdit en millors condicions. El volum és el començament de l'anàlisi; les seves condicions i la seva contribució al marge determinen què significa créixer.
Qui paga els costos i el risc?
Bankinter augmenta els seus ingressos un 6,5% i els seus costos operatius un 2,3%. Les comissions netes creixen un 12,9% i els recursos fora de balanç un 15,2%. Part de l'avanç de les comissions procedeix, no obstant això, d'ingressos extraordinaris d'inversió alternativa. L'eficiència, que relaciona despeses i ingressos, millora encara que les despeses pugin: no exigeix necessàriament retallar-les.
Unicaja presenta la relació inversa: les despeses administratives creixen un 4,9%, enfront del 3,5% del marge brut. Els fons d'inversió creixen un 13,9% i les seves comissions un 15,7%, encara que les comissions totals només avancen un 1,3%: el dinamisme de la gestió d'estalvi queda parcialment compensat per altres activitats. L'entitat vincula els costos a inversions del pla estratègic i al conveni col·lectiu. El seu retorn en productivitat encara s'ha de materialitzar.
A CaixaBank, el benefici puja un 12,9%, enfront del 4,4% dels ingressos totals. Hi ajuden les menors dotacions a altres provisions, la millora dels resultats per baixes d'actius i una menor càrrega per impost sobre beneficis, encara que augmenten els deterioraments financers. La millora del resultat final no procedeix únicament del creixement comercial.
El risc introdueix una altra diferència. Al BBVA, el marge d'interessos augmenta un 20,8% en euros corrents i el deteriorament d'actius financers un 25,8%; a tipus constants, aquest últim puja un 22%. La mora se situa en el 2,6%, amb una cobertura del 84%: les provisions cobreixen aquesta proporció dels crèdits dubtosos. El creixement exigeix valorar també les pèrdues esperades i la composició de la cartera.
No n'hi ha prou amb mirar la taxa de morositat: pot baixar perquè disminueixen els impagaments o perquè augmenta el crèdit total. CaixaBank redueix els seus saldos dubtosos, a més de la ràtio. A Unicaja també cau l'import de crèdits dubtosos. Hi ha, per tant, una millora del balanç que va més enllà de l'efecte del denominador.
El capital decideix quant es pot repartir
L'anàlisi no acaba en quant guanya un banc, sinó en quant d'aquest resultat pot repetir i què decideix fer-hi. Santander declara un benefici atribuït de 12.405 milions d'euros fins al setembre, enfront d'un resultat ordinari d'11.176 milions. La diferència recull, entre altres elements, la plusvàlua de Polònia i càrrecs extraordinaris. La fortalesa comercial del grup és evident, però un guany procedent d'una operació corporativa no pot projectar-se automàticament sobre els pròxims trimestres.
El benefici recurrent importa també perquè contribueix a generar capital per absorbir pèrdues i finançar nous préstecs. La ràtio CET1 relaciona el capital regulatori de major qualitat amb els actius ponderats per risc. La seva evolució depèn del benefici retingut, del creixement, de les adquisicions i dels repartiments. Per valorar la folgança disponible cal contrastar-la amb les exigències reguladores de cada entitat; una ràtio superior no implica automàticament major capacitat de distribució.
Un banc amb capital suficient pot competir per nous préstecs, sostenir el finançament empresarial i absorbir pèrdues sense tancar bruscament el crèdit
La mateixa relació apareix a Unicaja, que preveu distribuir el 95% del resultat de 2026 recolzant-se en el seu coixí de solvència. El repartiment pot retornar a l'accionista un capital que l'entitat no necessita immediatament, però redueix també el marge disponible per finançar una expansió futura o absorbir un deteriorament inesperat. Per a l'accionista, cobrar avui i conservar capacitat de generar beneficis demà formen part de la mateixa decisió.
Aquesta connexió té conseqüències fora del compte de resultats. Un banc amb capital suficient pot competir per nous préstecs, sostenir el finançament empresarial i absorbir pèrdues sense tancar bruscament el crèdit. Però una distribució molt intensa pot limitar aquesta capacitat si canvien les condicions. Per a empreses i famílies no n'hi ha prou amb comparar el tipus d'una hipoteca o l'absència de comissions: també importen la vinculació exigida, el cost dels productes associats i l'estabilitat de l'entitat.
Conclusions
Els comptes no ofereixen un guanyador únic. Bankinter destaca per combinar creixement d'ingressos i contenció de costos; CaixaBank i Unicaja mostren una expansió rellevant del crèdit empresarial; BBVA i Santander aporten diversificació internacional, encara que les seves xifres exigeixen distingir mercats, tipus de canvi i adquisicions; Sabadell acredita una recuperació encara incompleta. La posició més sòlida depèn de què es valori: rendibilitat immediata, creixement, diversificació o capacitat de sostenir el negoci quan canviï el cicle.
La diferència rau en el preu de créixer: quant costa captar estalvi, finançar préstecs, atendre el client, assumir risc i mantenir capital. Per a empreses i famílies, això determinarà les condicions de finançament. Per als accionistes, quant pot distribuir-se.
La pròxima decisió del Banc Central Europeu mereix especial atenció: una pujada al desembre podria millorar el rendiment del crèdit, però també encarir els dipòsits i tensionar els deutors, posant a prova quant del creixement es converteix en benefici sostenible.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat