El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, no veu amb bons ulls superar el 80% d'endeutament hipotecari com a norma general. L'executiu ho ha expressat amb contundència aquest divendres, durant la presentació de resultats trimestrals de l'entitat a València, en què el banc català ha exhibit un bon moment financer en augmentar el benefici un 12,9% interanual. Tant és així, que Gortázar ha comparat aquesta pràctica amb una irresponsabilitat de l'abast de la crisi del 2008. "Ningú amb dos dits de front vol posar el sistema financer en una situació semblant", ha etzibat.
El dirigent ha aclarit que els bancs no requereixen cap autorització dels governs per concedir préstecs hipotecaris per sobre del 80%, sinó que la norma obeeix més aviat a un "modus operandi" sectorial. "Sabem que un dels factors que correlaciona amb problemes de pagament són els loan to value", és a dir, la proporció del valor del préstec sobre el valor de l'actiu comprat. "A partir del 80% es produeix un empitjorament notable", ha avisat.
Amb tot, això no vol dir que els bancs no puguin concedir per sobre d'aquest percentatge; de fet, Gortázar ha recordat que hi ha "molts préstecs" que s'estan atorgant per sobre de la referència. Tanmateix, recomana que aquests casos siguin producte de l'"art i la ciència de saber a qui prestar i a qui no": "No li has de donar un préstec a algú que no el podrà pagar, perquè el posaràs en una situació difícil", ha afegit.
La crisi de l'habitatge ha protagonitzat la sessió, i ha estat l'única de les qüestions d'actualitat en què el primer executiu de CaixaBank s'ha volgut posicionar. Gortázar no ha respost a cap pregunta relacionada amb les eleccions generals del 29 de novembre: s'ha negat a valorar tant el futur de l'impost a la banca com la possible venda de la participació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que posseeix un 18,25% del banc i que està controlat pel govern espanyol.
De la mateixa manera, tampoc ha entrat en detalls sobre les possibilitats de Pablo Hernández de Cos de presidir el Banc Central Europeu (BCE) en substitució de Christine Lagarde —si bé ha avalat la seva hipotètica designació—, ni pel que fa a la possible compra de Cetelem per uns 1.000 milions d'euros, la qual cosa impulsaria el seu pla estratègic en l'àmbit de l'automòbil i punts de venda.
Amb l'habitatge, Gortázar ha demanat "entendre que no estem construint prou cases com a economia", circumstància que vincula al fet que els bancs no estiguin finançant prou habitatges. El dirigent s'ha desmarcat d'una altra hipòtesi tot asseverant que hi ha "finançament a cabassos", però ha avançat que la nova producció hipotecària descendirà a causa de l'increment de preus. Més tard, ha detallat que s'està produint una desacceleració del nombre de transaccions, si bé l'import d'aquestes ha augmentat a causa de l'escalada inflacionària.
Gortázar (CaixaBank): "Amb les hipoteques guanyem poqueta quota i no volem guanyar-ne 'molteta' perquè normalment vol dir que cometem errors"
Segons el conseller delegat de CaixaBank, tot plegat respon a la clàssica llei de l'oferta i la demanda. "Per a abaixar els preus hem de construir més, no hi ha cap més camí", ha reblat. Tot seguit, ha matisat que, en realitat, també hi ha espai per a més accions: "Hem de protegir persones vulnerables i que sigui una cooperació publicoprivada; el sector ha d'actuar amb una visió de mitjà-llarg termini, i al final del tot hi ha d'haver una intervenció del sector públic, perquè el privat no té determinades funcions d'assistència".
En el cas de CaixaBank, l'entitat ha guanyat un 0,17% de quota de mercat, que se suma al 25% amb què lidera el mercat hipotecari espanyol. "Guanyem poqueta quota i no volem guanyar-ne molteta perquè normalment vol dir que cometem errors", ha explicat. El seu lideratge en aquest àmbit roman indiscutible, malgrat que la composició de la seva cartera ha fet un gir de 180 graus en un lustre: el tipus fix ha passat de representar el 20% el 2021 al 60% del total que concentra avui.
En aquesta línia, el primer executiu ha recordat que el seu banc es troba en un mercat competitiu, amb el segon tipus més baix de l'eurozona (2,76%), després de Bulgària i set dècimes per sota de la mitjana (3,4%). "El que hem de fer és incentivar la construcció d'habitatges perquè això s'equilibri", ha reiterat.
No preocupen ni la IA ni la borsa
Enguany, la intel·ligència artificial ha impulsat la contractació de personal al grup, especialment arran dels 500 enginyers que es van incorporar a la divisió CaixaBank Tech a principis d'any. Al seu pla estratègic 2025-2027, CaixaBank va fixar-se assolir els 2.000 treballadors en aquesta filial; a més, durant la compareixença, Gortázar ha ressaltat que la seva entitat ha fitxat 800 professionals en l'últim any, contràriament a les expectatives que generava la irrupció de la IA.
"A CaixaBank no ens hem trobat que sobrin persones", ha apuntat el banquer, al temps que ha descartat prejubilacions. De fet, considera que aquesta disrupció ha obert "moltíssimes portes" i que ha ressignificat la idea de productivitat: "Estem veient que ser més productius no s'ha d'equiparar a reduir empleats, sinó que podem fer moltíssimes més coses amb la mateixa massa". D'acord amb els càlculs de la companyia, des de 2023 s'han contractat unes 5.200 persones, tot plegat enmig de la revolució de la IA.
L'altra nota discordant de la roda de premsa ha estat la reacció dels mercats als resultats de la gran banca estatal. Aquesta setmana, Santander i BBVA, els grans competidors de CaixaBank, acumulen pèrdues de l'ordre del 6% i el 4% respectivament, coincidint amb la publicació de sengles balanços, que han estat molt positius. CaixaBank ha estat l'excepció: els seus 4.962 milions d'euros de benefici han catapultat l'acció prop d'un 2% aquest divendres.
Com acostumen a fer els seus homòlegs, Gortázar ha optat per restar importància a les dinàmiques intradia. "Els resultats no es comparen segons si són bons o no, sinó amb les expectatives", ha opinat. Ara bé, l'executiu sí que ha admès que hi ha "cert grau de nerviosisme" a les borses a causa de la inestabilitat dels preus de l'energia i la guerra de l'Iran.
CaixaBank ha estat l'únic dels tres grans bancs que ha tingut una recepció positiva a l'Ibex-35
Precisament arran d'aquesta incertesa, el conseller delegat de CaixaBank ha previst entre dues i tres pujades més de tipus entre el desembre de 2026 i inicis del 2027, que portarien la taxa de referència entre el 3% i el 3,25%. A priori, a curt termini l'augment del preu del diner tindrà un impacte positiu al compte de resultats de les entitats financeres, que recullen l'efecte d'aquestes pujades a l'indicador del marge d'interessos. Segons Gortázar, és massa d'hora per fer una previsió de com provarà l'any vinent; tanmateix, no cal esperar un "canvi de to" en el cas de la banca.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat