El sector porcí a Catalunya compta 7,9 milions de caps de bestiar, gairebé el doble que fa 30 anys i un 15% més que fa una dècada. El creixement va unit a una reducció del nombre d’explotacions, que, en canvi, ara acullen més animals. Segons l’Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles, analitzada per l’ACN, entre 1993 i 2023 la relació caps de bestiar/explotació es va multiplicar per cinc: de 374 porcs a cada granja, de mitjana, fins a 1.901.
Vuit empreses gestionen un 30% de les més de 5.000 explotacions del país. El Grup Sanejament Porcí de Lleida, associació de ramaders que busca la millora sanitària de l’activitat, veu inevitable la concentració per la supervivència del sector, i creu que no en compromet la bioseguretat. La concentració empresarial i la reducció del nombre d’explotacions en detriment de finques més grans amb més capacitat han marcat el creixement del sector porcí pel que fa a la fase de cria i engreix, sacrifici i transformació (i en alguns casos, també la distribució).
El sector ha anat creixent les últimes dècades de forma bastant estable, quant als caps de bestiar existents, mentre el nombre d’explotacions es reduïa. Segons les dades de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental, del Departament de Cultura, només en l’última dècada el nombre de porcs ha passat de 6,8 milions a 7,9, un creixement d’un 15%, mentre el nombre d’explotacions s’ha reduït més d’un 5%, passant de 5.566 a 5.267.
Menys granges, doncs, i alhora un creixement del model empresarial en règim d’integració (de 4.072 a 4.365 explotacions) en detriment dels actors independents (de 1.456 fins a tan sols 902 explotacions actualment). I reculant una mica més en el temps, aquest procés paral·lel de creixement i concentració animal al sector encara és més gran i evident. Amb dades dels censos agraris de l’Idescat i l’INE, entre 1982 i l’any 2020 Catalunya ha passat de tenir 2,6 milions de porcs en més de 20.000 granges (124 caps per explotació), a 8,12 milions en tan sols 4.435 (és a dir, 1.847 caps per explotació).
L’augment dels caps de bestiar en conjunt i per explotació ha sigut gradual, però acusat, com reflecteixen aquestes dades. Sobre el primer dels dos fenòmens, des del Grup Sanejament Porcí de Lleida, recorden que fa només dues o tres generacions el porcí “era un complement a la renda del pagès” (amb el subproducte del camp s’alimentava animals), però la relació es va invertir ràpidament i el negoci va esdevenir criar animals. “Hi ha molta gent que segueix al camp perquè té porcs, perquè ajuden a pagar la lletra del tractor, el regadiu, etc. És una renda fixa”, explica a l’ACN, el coordinador d’aquest grup, Vicens Enrique-Tarancón.
L’expansió porcina ha anat acompanyat del model “d’integració”, una fórmula de negoci “per repartir costos i beneficis” entre propietaris dels animals, propietaris de les granges, proveïdors de serveis i recursos materials, i els cuidadors de les granges, que ha resultat una fórmula d’èxit i ha “repartit el risc” en moments de crisis cícliques de preus. Davant la crisi de la pesta porcina, Tarancón reconeix que en aquest cas no sap “com li anirà” al sector.