Va començar a popularitzar-se fa cosa de mig segle, als Estats Units, l’endemà del Dia d’Acció de Gràcies, com una mena de tret de sortida de la campanya de Nadal. La globalització l’ha externalitzat a la resta del món i, des de fa ja més d’una dècada, el moviment ha anat consolidant-se a Catalunya i a l’Estat. Primer, com un sol dia; després, sumant-hi el dilluns següent; més endavant, tota la setmana prèvia… I avui, ja pràcticament tot el mes de novembre és sinònim de Black Friday.
La jornada de rebaixes per excel·lència forma part ja de la rutina del calendari, i enguany torna a prometre un creixement d’afluència, o almenys això és el que desprenen els diversos informes elaborats. Un exemple és l’enquesta elaborada per la companyia de regals d’experiències Aladinia, que assenyala que el 48% dels espanyols té previst gastar més diners enguany que el 2024, per un 29% que gastaran el mateix i només un 24% que reduiran la despesa. Aquest estudi xifra en 257 euros la mitjana de pressupost per persona durant el Black Friday a l’Estat, i és que cal tenir en compte que un 81% dels enquestats té previst aprofitar l’esdeveniment per avançar les compres de Nadal i Reis.
Pràcticament el mateix percentatge és el que registra la companyia de préstecs personals Oney a l'informe Hábitos de consumo de los españoles: Black Friday y Navidad, del 81,9%. Tanmateix, aquest segon estudi no és tan optimista amb les xifres de despesa: a escala estatal, calculen que més de la meitat (53,4%) té previst mantenir el nivell de despesa, el 28,1% el disminuirà i només el 18,5% l’incrementarà. Oney xifra en 436,10 euros la despesa mitjana dels que sí que avançaran compres de Nadal, i en 295,80 euros els que no ho tenen pensat fer. “El Black Friday és un punt d’inflexió per al consum nadalenc a Espanya. Lluny de limitar-se a descomptes puntuals, actua com un potent reclam que anima els espanyols a avançar i organitzar les seves compres”, analitza la CMO de l’empresa a l’Estat, Xochitl Gonzalez Mora.
Els catalans gastaran una mitjana de 422,90 euros durant el Black Friday d'enguany, segons l'informe d'Oney
A petició de VIA Empresa, la companyia ha facilitat també les dades de l’informe vinculades exclusivament als territoris catalans. Així, el pressupost mitjà que es calcula a Catalunya és de 422,90 euros, lleugerament per sota de la mitjana estatal, però amb gran diversitat entre demarcacions: des dels 692,90 euros de Tarragona fins als 198,90 euros de Girona, passant pels 414,60 euros de Barcelona i els 262,50 euros de Lleida. Aquesta divergència s’explica per la voluntat d’avançar regals de Nadal: a Girona és només del 44,4%, mentre que a Tarragona arriba fins al 85,7%. Pel que fa a la comparació amb el pressupost de l’any anterior, totes les demarcacions mostren una majoria de respostes vinculades al manteniment de la despesa, que és especialment notòria a Lleida (75%).
L’informe d’Oney també para atenció a les categories de productes en què els catalans tenen previst destinar més diners. La tecnologia és la gran protagonista, amb un 53,7% dels enquestats, seguida per la moda (47,5%), la bellesa i les joguines (totes dues amb un 29%), els viatges (27,2%), la salut i el benestar (24,7%) i els llibres (22,2%). Aquesta distribució contrasta amb la mitjana estatal, en què la moda (52,6%) i la tecnologia (46,1%) intercanvien posicions i els viatges (29,1%) se situen en tercera posició.
D’altra banda, els consumidors catalans també sobresurten per la seva preferència per les botigues físiques i pel rebuig al finançament de les compres. En el primer àmbit, Tarragona (57,1%), Lleida (50%) Barcelona (48,9%) i Girona (44,4%) anteposen els comerços de carrer a la compra en línia o híbrida, totes quatre per davant de la mitjana estatal (38,6%). Sobre el finançament a terminis, Barcelona és la que mostra un rebuig més frontal, de fins al 83%, seguida de Tarragona, amb un 71,4%. A Lleida, ple equilibri, amb un 50% disposat a ajornar els pagaments, mentre que a Girona l’acceptació és només d’un de cada tres consumidors.
La tecnologia (53,7%), la moda (47,5%), la bellesa i les joguines (29%) són les categories que més preveuen adquirir els consumidors catalans
Discrepàncies en l’efecte a les empreses
Els informes analitzats mostren diversitat dins del comportament de la societat, i aquesta incertesa també es percep en el món empresarial. D’entrada, la companyia de recursos humans Randstad preveu que la jornada creï un total de 19.680 nous llocs de treball a Catalunya, xifra un 3% superior que el 2024. Per sectors, el comerç, la logística i els grans magatzems són els que demanden més professionals. Més concretament, els perfils que se cerquen són dependents, mossos de magatzem, repartidors, teleoperadors i responsables de promocions en centres comercials i cadenes de distribució.
Tanmateix, no tots els àmbits de l’economia veuen el Black Friday amb el mateix optimisme. Comertia, l'associació catalana de l'empresa familiar del retail, compartia al seu informe mensual del mes d’octubre que només el 67% dels socis de l’entitat tenia previst participar en la campanya. “Cada cop menys empreses del comerç detallista participen en la dinàmica de rebaixes del Black Friday”, confirmava el president Ignasi Pietx.
En aquesta mateixa línia, la directora d’Inteuri Consulting, Maria Segarra, ja alertava fa uns dies en un article de VIA Empresa que “la intensitat i anticipació dels descomptes han desdibuixat les campanyes tradicionals i alterat els resultats de moltes empreses”. Segons l’experta, “apostar-ho tot a una setmana de rebaixes pot erosionar els marges i col·lapsar la cadena logística”, amb problemes com l’esgotament d’estocs o els retards en lliuraments i devolucions.
De fet, un dels sectors que mostren unes expectatives més reduïdes és el del turisme. Segons l’empresa canària d’allotjaments turístics eBooking.com, enguany menys de la meitat dels hotels i apartaments vacacionals de l'Estat oferirà rebaixes, i els que ho facin, serà amb ofertes més reduïdes. Segons previsions de l’empresa, els descomptes que s’oferiran vorejaran entre el 25% i el 30% del preu, un percentatge inferior al d’anys anteriors (la mitjana va arribar a ser del 50% el 2022). Amb tot, això no vol dir que el negoci decaigui: la mateixa companyia també preveu que les reserves s’incrementin vora un 40%, xifra similar a la de temporades passades.
Més vigilància que mai
Una de les tendències que sí que mostra un clar creixement és el del monitoratge de fraus per part de les companyies, acusades sovint d’inflar artificialment els preus dies abans del Black Friday per poder mostrar percentatges d’oferta més temptadors. A Catalunya, la vigilància és per terra, mar i aire: l’Agència Catalana del Consum supervisa 100 companyies de venda en línia i fa seguiment del preu a 10.000 articles seleccionats (un 300% més); mentre que la Direcció General de Comerç té sota la lupa 55 comerços, tant físics com digitals.
Aquesta insistència no és infundada: el 2024, 61 de les 79 (el 77%) de les empreses que el Govern va inspeccionar durant el Black Friday incomplien la normativa, un 9% més que el 2023. D’aquestes, el Departament d’Empresa i Treball va obrir 45 expedients sancionadors: 28 de Comerç, amb 21 resoltes amb multes (que poden arribar fins als 20.000 euros); i disset de Consum, en què les sancions poden enfilar-se fins als 100.000 euros.
El 2024, el 77% de les empreses inspeccionades pel Govern durant el Black Friday incomplien la normativa de preus
Més enllà de l’acció pública, el Consell de Gremis també s’ha sumat enguany a la protecció d’una “competència justa i transparent” amb un canal en línia en què els comerços poden presentar reclamacions i queixes. “Aquesta mesura de col·laboració publicoprivada pretén aportar noves eines als gremis i al comerç per assegurar l’atenció i gestió en la detecció de fraus i males pràctiques, millorant la vigilància i vetllant pels interessos dels consumidors i del sector”, va declarar el president de l’entitat, Joan Guillén. Una oportunitat que no va desaprofitar per posar deures al Govern: “Quan un sector està mal regulat, i aquest amb la venda en línia ho està, cal revisar que es compleixi com a mínim la legalitat i que no hi hagi fraus ni enganys en suposades promocions”.
Per la seva banda, la startup catalana Bleta ha fet pública una guia gratuïta per ajudar les persones grans a evitar els fraus i ciberestafes. La raó és clara: segons un informe de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i Acció, Catalunya va liderar la rebuda d'estafes digitals a l’Estat el 2024 amb 71.772 incidències. Al seu torn, d’acord amb l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe), el 95% dels casos corresponen a fraus econòmics i suplantacions, i els intents s’incrementen fins a un 20% durant el mes de novembre, coincidint amb el Black Friday.
“Volem oferir solucions pràctiques, no només advertències”, assegura el CCO de Bleta, Gerard Pinar, qui alerta que “quan les aplicacions no pensen en ells, se’ls empeny a la dependència o a canals insegurs”. En aquesta línia, la guia ajuda les persones grans a reconèixer missatges falsos per WhatsApp o SMS i a configurar el mòbil amb seguretat, els dona indicadors per identificar quan estan comprant des d'un lloc web de confiança i els explica com actuar de manera ràpida davant d'una estafa.