Escolta l'article ara…
“Podrà garantir Espanya el manteniment del poder adquisitiu de les pensions públiques?”. Aquesta és la gran pregunta que l’economista Francesc Raventós plantejava en aquest article, que dibuixa la realitat del sistema públic de pensions estatal: 9,5 milions de pensionistes el 2025 -amb prop de 10,35 milions de pensions contributives-, davant els 15 milions de pensionistes -17 milions de pensions- previstos pel 2050. A la pregunta inicial, el Global Retirement Index 2026 elaborat per Natixis és poc optimista o, com a mínim, situa l’estat espanyol any rere any entre els països “menys segurs per la jubilació”.
Les pensions, "un dels problemes matemàtics més complexos que la societat haurà d'intentar resoldre"
“Serà suficient la meva pensió? Quant he d'estalviar?”. Segons el banc corporatiu i d'inversió francès, aquestes són les principals preguntes que hi ha al darrere d'”un dels problemes matemàtics més complexos que la societat haurà d'intentar resoldre”. Si bé l’operació és més o menys difícil de resoldre en funció del territori -probablement, els catalans haurem de fer uns números de més-, val a dir que fins al 72% de la població mundial tem que l’increment del deute públic comporti retallades en les prestacions de jubilació.
Ben és cert que aquest indicador econòmic donaria per un altre llistat d’aquesta secció. Ara bé, donant una ullada ràpida als indicadors que l’Eurostat ha facilitat el primer trimestre d’aquest any, s’observa com països com ara Noruega (54,4%), Irlanda (37%) o Països Baixos (43,8%), protagonistes en aquest rànquing, compten amb un deute públic molt inferior al 101,6% espanyol -les dades més recents el situen en un 99,9%-. Tot plegat es dona en un escenari poc optimista: el 43% dels inversors particulars d’arreu del món creuen que caldrà “un miracle” per garantir la seguretat durant la jubilació.
El 72% de la població mundial tem que l’increment del deute públic comporti retallades en les prestacions de jubilació
I com és mesura la seguretat durant la jubilació? Segons Natixis, s’han d’avaluar un conjunt de divuit indicadors agrupats en quatre blocs: la salut, la qualitat de vida, el benestar material i les finances durant la jubilació, amb aquest darrer com el més rellevant, ja que inclou aspectes com la dependència de les persones grans, la inflació, la pressió fiscal o el ja mencionat deute públic.
Noruega, el país més segur per jubilar-se i el Fons Sobirà de milers de milions
Del rànquing de Natixis destaca que, si bé cada any la gran majoria dels països es belluga al llarg del llistat, n’hi ha un que des del 2016 roman intacte en la primera posició: és el cas de Noruega. Igual que el 2025, enguany compta amb una puntuació del 83% -per posar la dada en context, l’estat espanyol té un 56%- i el banc corporatiu francès destaca la millora de l’endeutament públic i la governança del país escandinau.
L’informe de Natixis compta amb un gran volum de dades d’una gran varietat de països i, probablement, aquest és el motiu pel qual, més enllà dels percentatges, no menciona que la posició privilegiada de Noruega s’atribueix al seu Fons Sobirà, -oficialment anomenat Statens pensjonsfond utland o Fons de Pensions del Govern Global (FPGG)-. Es tracta del fons sobirà d’inversió més gran del món amb més de 21.268 bilions de corones noruegues -uns 2,3 bilions de dòlars- en actius. Tenint en compte els prop de 5,6 milions d’habitants, la xifra equival a uns 410.000 dòlars per cada ciutadà noruec.
El fons va néixer el 1990 amb la finalitat de transformar els ingressos temporals derivats del gas i el petroli en patrimoni financer per beneficiar les generacions futures. Els ingressos nets de l'estat noruec procedents d'aquestes activitats es transfereixen al fons, que també inverteix en accions i bons internacionals, així com en immobles i energies renovables en menor mesura. El govern escandinau, a més, pot transferir diners del FPGG al pressupost estatal amb l'aprovació parlamentària; una guardiola pública que contribueix al finançament de l’estat del benestar noruec.
Un llistat molt europeu i amb poques sorpreses
Reprenent el llistat de Natixis, en segona posició apareix Irlanda, amb el mateix indicador de salut que Noruega (92%) i, fins i tot, un índex de finances durant la jubilació superior (76%, davant del 70% noruec). Tanmateix, la qualitat de vida (82%) i el benestar material (77%) es troben per sota dels percentatges del país escandinau (82% i 77%, respectivament). El benestar material és, segons Natixis, la combinació d’igualtat d'ingressos, renda per càpita i atur.
De la tercera posició a la desena, no hi ha una gran variació en l’índex global de jubilació, que oscil·la entre el 79% i el 75%. Països Baixos (79%), Suïssa (79%) i Dinamarca (78%) completen el top 5, i confirmen que, malgrat els climes freds, ofereixen un entorn més segur per jubilar-se. Suïssa destaca per ser un dels països amb més salut (93%) juntament amb Luxemburg (94%), que ocupa la vuitena posició del llistat de Natixis.
Amb un índex global del 77%, Austràlia és l’únic país no europeu entre les deu primeres posicions
Amb un índex global del 77%, Austràlia és l’únic país no europeu entre les deu primeres posicions, i el segueixen Alemanya, Luxemburg, Islàndia i República Txeca, tots amb un 75%. Islàndia és el territori que més moviment ha protagonitzat, en situar-se a la novena posició quan tradicionalment era estrany veure-la més avall de la tercera o la quarta.
Més enllà del top 10 comencen a aparèixer altres països extraeuropeus, com ara Nova Zelanda, que amb un índex del 73% manté la dotzena posició de l’any passat -molt lluny de la quarta que va registrar el 2016-; tot seguit, en tretzè lloc, Singapur (72%) també manté la mateixa posició que l’any passat, una millora significativa si tenim en compte que fa una dècada ocupava la 25a posició; o Corea del Sud (69%) que, en vintena posició, s’ha mantingut en unes xifres molt similars respecte als darrers anys.
Espanya, a la cua entre Grècia, Xile i Mèxic
Per trobar l’estat espanyol cal desplaçar-se a la 33a posició, en disposar d’uns indicadors més similars als de Grècia (52%), Xile (52%), Mèxic (49%). Natixis detalla que el millor indicador de l’Estat és la salut, amb un 85% i molt similar a alguns països capdavanters de l’estudi. Tanmateix, les finances durant la jubilació (58%), la qualitat de vida (72%) i especialment el benestar material (27%) situen el territori en aquesta posició discreta.
Mentre la pensió mitjana de jubilació a Espanya se situa en els 1.576,1 euros, a Catalunya és de 1.611,13, un 4,5% per sobre que el setembre de l'any passat, quan va ser de 1.542,48 euros, segons dades actualitzades aquest divendres per la Seguretat Social. Aquest mes de setembre s'han abonat més d'1,22 milions de prestacions per jubilació, que suposen 20.864 més beneficiaris que fa un any, mentre a l’Estat la xifra total d’aquest tipus de prestació ha estat de 6,76 milions.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat