Escolta l'article ara…
La qüestió de les pensions és un dels temes que més interessa als ciutadans, i més en moments tan incerts com els actuals. La Unió Europea (UE) està altament preocupada per la sostenibilitat dels sistemes de pensions dels seus estats membres a causa de l'envelliment de la població a causa de l'augment de l'esperança de vida i l'elevada despesa pública que suposa.
Addicionalment, la jubilació de la generació del baby boom redueix la proporció de treballadors actius per cada jubilat i adverteix que països com Espanya gasten una part molt important del pressupost en pensions, fet que disminueix els recursos disponibles per a altres polítiques. També l’OCDE mostra la seva preocupació sobre les pensions i la bretxa entre homes i dones en l’informe 2025 Edition of Pensions at a Glance.
Podrà garantir Espanya el manteniment del poder adquisitiu de les pensions públiques? Aquest serà un dels temes estrella de la pròxima campanya electoral.
Quina és la realitat avui del sistema públic de pensions a Espanya? L’any 2025 hi va haver 9,5 milions de pensionistes, dels quals 1,6 milions a Catalunya. L’import brut de cada pensió i la seva fiscalitat varia en funció de les circumstàncies personals de cadascú. La pensió mitjana va ser de 1.315 euros, repartida en catorze pagues mensuals. La pensió màxima 3.267 euros i la mínima unipersonal de 875 euros. Les pensions no contributives rebien 628 euros mensuals.
D'altra banda, la bretxa de gènere en les pensions a Espanya se situa al voltant del 30% en detriment de les dones, la qual cosa es tradueix en el fet que una dona pensionista percep uns 400 o 500 euros menys al mes que un home.
Pel que fa a la despesa en pensions contributives i no contributives, l’any 2025 va enfilar-se als 216.000 milions d'euros, la xifra més destacada de la despesa pública, entorn del 12,9% del PIB. I com que els ingressos per les pensions no van ser suficients, el govern central va haver d’aportar una injecció financera a càrrec del pressupost de 53.000 milions.
El futur del sistema
Ara bé, com evolucionarà el sistema públic de pensions? Dependrà de diversos factors, un és el nivell de població; segons l’Institut Nacional d'Estadística (INE), Espanya superarà l’any 2050 els 54 milions de persones, mentre que Catalunya arribarà al voltant dels nou milions. Aleshores, més del 30% de la població catalana tindrà més de 65 anys. Altres factors claus són l’evolució de la taxa de natalitat, l’esperança de vida i la immigració.
Segons la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, el sistema serà sostenible gràcies a l’endarreriment de l’edat de jubilació, el fet que hi ha més dones treballant, i, per l'evolució de l’economia espanyola.
En aquest sentit, l'Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) calcula que l’any 2050 hi haurà 17,4 milions de pensions contributives i que la substitució de les pensions antigues per les noves seran més altes. Segons Caixaresearch, la taxa de dependència de la jubilació mesura la proporció de persones en edat de jubilar-se (65 anys o més) respecte a la població en edat activa (de 15 a 64 anys) es reduirà notablement. Actualment, hi ha 2,6 persones en edat de treballar per cada persona major de 65 anys, l’any 2050 només hi haurà 1,6 treballadors per cada jubilat.
Un estudi recent de l'AIReF estima que de cara a l'any 2050 hi haurà una pèrdua de poder adquisitiu relatiu, ja que l’import de la pensió serà més baix que els darrers salaris
Al seu torn, el ministeri d’Inclusió i Seguretat Social preveu que la despesa en pensions l’any 2050 serà del 15,3% del PIB, mentre que l’AIReF l’estima en un 16,2% del PIB. Cal tenir en compte també que a banda de les pensions, l’envelliment produirà una demanda més elevada de prestacions en sanitat, cures, o residencies per gent gran.
Un estudi recent de l'AIReF estima que de cara a l'any 2050 hi haurà una pèrdua de poder adquisitiu relatiu, ja que l’import de la pensió serà més baix que els darrers salaris. Ara les pensions cobreixen entorn del 70% del salari mitjà, però l'informe preveu que l'any 2050 es reduirà fins al 60%.
En resum, si es vol garantir el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, s’hauran d’introduir reformes serioses, ja que el sistema de pensions actual amenaça la seva sostenibilitat financera. Així doncs, són moltes les preguntes que exigeixen debat: quin nivell de despesa està disposada la societat a destinar a les pensions? D’on han de sortir els nous recursos? Quin nivell d’immigració pot integrar-se en la societat? Com juga la solidaritat intergeneracional? S’ha d’entrar en un intens debat polític i social entorn dels diferents models existents, i quines són les reformes a introduir.
En un pròxim article, intentaré introduir alguna informació al respecte.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat