Quan André i Édouard Michelin van publicar la primera Guia Michelin el 1900 a França, pensada com un manual per ajudar els conductors a trobar restaurants i benzineres, ningú no hauria imaginat que, més d’un segle després, aquestes estrelles vermelles es convertirien en un símbol global de prestigi. A Catalunya, aquest reconeixement es tradueix en 77 estrelles repartides en 62 restaurants, segons dades de la Promotora dels aliments catalans (Prodeca).
Però l’impacte de la cuina catalana va molt més enllà del reconeixement. Segons l’Agència Catalana de Turisme (ACT), la gastronomia ja representa un 20 % del PIB turístic català, i els visitants que busquen experiències culinàries gasten, de mitjana, un 20% més que els turistes convencionals, posant en relleu com la cuina no només és un reclam cultural, sinó també un motor econòmic de primer ordre. La prova d’aquesta força és clara: durant el primer semestre del 2025, Catalunya ha rebut gairebé 9,3 milions de visitants estrangers, que han fet una despesa mitjana de 251 euros diaris, generant més de 2.579 milions d’euros en ingressos turístics.
Catalunya, un mosaic de productes singulars
La distribució de les estrelles Michelin a Catalunya dibuixa un mapa gastronòmic que transcendeix de la ciutat comtal i s’estén per tot el territori, des de la Costa Brava fins a les Terres de l’Ebre. Girona, amb icones com El Celler de Can Roca o Miramar, s’ha consolidat com a epicentre de la creativitat culinària, mentre que comarques com la Garrotxa, el Priorat o l’Empordà reivindiquen el seu protagonisme amb propostes profundament arrelades al paisatge i al producte local.
Aquesta extensió gastronòmica no només reforça la identitat culinària del país, sinó que també contribueix a la desestacionalització del turisme i a la dinamització de zones rurals, en què la restauració d’alta gamma actua com un tractor econòmic. La darrera edició de la guia, celebrada a Múrcia el novembre de 2024, va premiar nou restaurants catalans amb la seva primera estrella del 2025. Molts d’ells, fora de l’àrea metropolitana, com el Citrus del Tancat a Alcanar, Esperit Roca a Sant Julià de Ramis o Casa Nova a Sant Martí Sarroca, evidenciant una clara tendència cap a la descentralització de l’excel·lència gastronòmica.
La gastronomia catalana genera un 20 % del PIB turístic, i els turistes gastronòmics gasten un 20 % més que els convencionals
Els veterans encara mantenen el seu prestigi: ABaC, Cocina Hermanos Torres, Disfrutar i Lasarte, juntament amb el gironí Celler de Can Roca, continuen com a triestrellats, mentre que el Moments va perdre una de les dues estrelles que ostentava.
El seny i la rauxa, la fórmula de l’èxit
L’èxit de Catalunya a la Guia Michelin no és fruit de l’atzar. Segons Prodeca, es deu a una combinació de producte local de qualitat, tradició i innovació, tot sota el fil conductor del que anomenem “el seny i la rauxa”, és a dir, la capacitat de combinar rigor i creativitat. Aquesta filosofia es reflecteix a cada restaurant, des de les gambes de Palamós i l’oli de Siurana fins als vins del Priorat i els formatges artesans.
Aquest prestigi gastronòmic s’alinea amb el pla estratègic de Prodeca, que preveu superar els 16.000 milions d’euros en exportacions agroalimentàries aquest any, amb un superàvit comercial del 100% i més de 3.100 empreses exportadores regulars. A més, el programa Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025 ha activat més de 50 accions per projectar la cuina catalana com a eix de competitivitat, sostenibilitat i identitat cultural.
Prodeca preveu superar els 16.000 milions en exportacions agroalimentàries, amb un superàvit comercial del 100%
L’arrelament a la cultura és fonamental. El llegat històric del rebost català i la cuina tradicional, documentat ja al Llibre de Sent Soví de 1324, ha servit de fonament perquè les noves generacions innovin sense perdre l’essència, tal com recorda Prodeca. Aquesta combinació de tradició i avantguarda, unida a centres com l’Escola d’Hostaleria de Girona, forma xefs i garanteix que el talent local estigui preparat per competir a escala mundial.
L’experiència gastronòmica, més enllà de l’elit
El fil entre tradició i projecció internacional es va fer visible a l’acte de presentació de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025, celebrat a Tòquio i organitzat per l’Agència Catalana de Turisme. “La millor manera de presentar-nos és a través de la nostra gastronomia”, va recordar el president Salvador Illa, convençut que els sabors del país poden travessar fronteres més enllà de qualsevol discurs institucional. De fet, el pla estratègic d’enogastronomia de Catalunya posa el focus en consolidar el territori com a destinació de referència, no només per menjar en restaurants d’elit, sinó per viure una experiència gastronòmica completa, des de les vinyes del Penedès fins a les barques de pesca de la Costa Brava.
Però aquesta mirada no es pot entendre sense reconèixer, alhora, el paper que juguen els grans temples de la cuina com a aparadors. En comparació amb altres regions de l’Estat, Catalunya lidera amb 77 estrelles, davant de les 44 del País Basc i les 28 de Madrid. D’altra banda, els turistes xinesos són un exemple de l’abast global de la cuina catalana. La seva arribada és distribuïda durant tot l’any, amb pics durant l’Any Nou xinès i la Setmana Daurada, i una despesa mitjana diària de 511 euros, més del doble de la mitjana general. Aquesta demanda sosté restauració, allotjament i comerç local, amb un alt valor afegit per al territori.
Amb més d’un centenar de xefs, 77 estrelles Michelin i una àmplia xarxa de restaurants, Catalunya es projecta al món amb un actiu que combina paisatge, producte i cuina d’autor. L’impacte va molt més enllà del prestigi: el turisme gastronòmic creix, les exportacions agroalimentàries baten rècords i la marca Catalunya es reforça a cada taula internacional. En aquesta constel·lació Michelin, el rebost del país es transforma en un banquet global. Ara, totes les mirades estan posades en l’edició 2026 de la guia, que se celebrarà el mes de novembre a Màlaga, per veure quines noves estrelles brillaran i com continuarà creixent l’excel·lència gastronòmica catalana.