Catalunya ha estat reconeguda aquest 2025 com a Regió Mundial de la Gastronomia, convertint-se en la primera regió europea a rebre aquest distintiu. El guardó, atorgat per l’International Institute of Gastronomy, Culture, Arts and Tourism, reconeix el compromís del país amb una gastronomia innovadora, sostenible i arrelada al territori.
Aquest reconeixement coincideix amb un moment de creixement per al sector. Catalunya compta amb una oferta gastronòmica de qualitat, com ho posen de manifest les 62 estrelles Michelin, que representen el 21% del total d’Espanya, molt per sobre del seu pes poblacional. Aquesta excel·lència culinària, a més de ser un símbol cultural, té un impacte econòmic i social molt rellevant. Els restaurants són una peça clau del nostre sistema productiu: generen llocs de treball, atrauen turisme, impulsen la innovació i contribueixen al desenvolupament local.
A Catalunya, segons l'Idescat (dades de 2023), hi ha 19.470 restaurants, que donen feina a un 3% del total d’ocupats del territori (115.016 persones, de les quals una tercera part són immigrants) i generen un volum de negoci de 7.505 milions d’euros. Si s’hi sumen també els bars, s’arriba a 55.906 establiments. Per tant, tenim un restaurant o bar per cada 145 habitants, xifra similar a la del conjunt d’Espanya, la qual cosa és molt elevada en comparació amb els països propers. Les vendes han crescut en 2023 un 11,7%, una mostra de la forta recuperació de la demanda després dels anys durs de la pandèmia.
Segons el Registre Mercantil, a Catalunya, un total de 5.155 empreses del sector de restaurants van dipositar els comptes corresponents a l’exercici 2023 i més del 91% són microempreses (veure figura 1). Les cinc grans empreses són Areas, Pansfood, Establiments Viena, Grup Tragaluz i Empordà Group.
Figura 1. Distribució per volum de facturació de les empreses de restaurants a Catalunya (dades de 2023).
Seguidament, s’analitza l’evolució econòmica recent del sector de restaurants a Catalunya. L’estudi s’ha elaborat a partir de dades del Registre Mercantil. En concret, s’han analitzat 1.000 empreses de restauració petites (amb una facturació inferior als 10 milions d’euros), i 23 empreses de restauració grans i mitjanes (amb una facturació superior als 10 milions d’euros). Cal tenir present que els valors que es presenten són mitjanes.
Millora de la rendibilitat. L’anàlisi dels comptes anuals dels restaurants mostra una evolució positiva, però amb diferències notables segons la dimensió de l’empresa. El benefici net sobre vendes l’any 2023 ha estat del 4,76% en els restaurants petits i de només 1,52% en els mitjans i grans, que ho han passat molt malament amb fortes pèrdues en els anys anteriors.
Figura 2. Evolució de 2021 a 2023 del resultat (Benefici net / Vendes) dels restaurants catalans segons dimensió.
Els restaurants petits, més rendibles. Com es comprova a la figura 3, de cada 100 euros que factura un restaurant, una tercera part és per als aliments i begudes; una tercera part per al personal i la resta per a les despeses generals i benefici.
Figura 3. Compte de resultats de 2023 en percentatges sobre ingressos dels restaurants segons dimensió.
Estructura financera molt desigual. L’estructura financera també està més sanejada en els restaurants petits, amb un 48,84% de patrimoni net i un nivell de deutes molt baix. En canvi, els restaurants grans i mitjans estan menys capitalitzats i tenen un endeutament financer elevat.
Figura 4. Balanç de situació de 2023 en percentatge sobre total de l’actiu dels restaurants segons dimensió.
Cal generar més valor. Com es comprova a la figura 5, els restaurants petits mostren una rendibilitat financera superior a la dels mitjans i grans (18% versus 9%), mantenint també un benefici net per empleat més elevat (4.460 euros enfront de 1.450 euros). Tot i això, els beneficis per treballador continuen sent molt reduïts, fet que limita el marge per a millores salarials. Aquesta situació posa en relleu la importància d’incrementar els beneficis i generar més valor per a totes les parts interessades.
Figura 5. Ràtios de rendibilitat i per empleat de 2023 dels restaurants segons dimensió.
Amb l’objectiu de disposar d’una visió estratègica del sector, es mostra a continuació una anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats).
Debilitats. El sector de la restauració a Catalunya presenta diverses debilitats internes que limiten la seva capacitat de creixement. Entre les més destacades, d’acord amb KPMG (2025) hi ha la fragmentació empresarial i el predomini de microempreses amb menor capacitat d’inversió i innovació. També és crítica l’escassetat de talent, tant per la manca de professionals qualificats com per la rotació elevada, especialment en perfils com cuiners i cambrers. A més, les condicions laborals percebudes com a exigents i la temporalitat dificulten la retenció del personal.
Els restaurants també pateixen una càrrega reguladora i fiscal creixent, que suposa un repte especialment per als establiments de menor dimensió. A això s’hi afegeixen dificultats en la transformació digital i en la gestió de residus i sostenibilitat, que requereixen inversions i canvis organitzatius rellevants.
Amenaces. En l’àmbit extern, el sector s’enfronta a diverses amenaces. D’una banda, hi ha un increment sostingut dels costos estructurals, com l’energia, les matèries primeres, els salaris i els lloguers, especialment en zones urbanes i turístiques. D’altra banda, els canvis en els hàbits de consum, amb una menor freqüència en les sortides a menjar fora i una major demanda de comandes a domicili, obliguen a repensar els models de negoci.
També és rellevant la pressió competitiva derivada de l’entrada de grans cadenes globals, que pot comportar una pèrdua d’identitat gastronòmica i cultural. A tot plegat s’hi suma un context d’incertesa econòmica i geopolítica que pot afectar negativament el consum i el turisme, dos motors essencials per al sector.
El reconeixement internacional de la gastronomia catalana és una oportunitat per fer créixer un sector amb fort arrelament territorial, capacitat d’atracció internacional i una cultura d’innovació cada cop més consolidada
Fortaleses. Malgrat aquestes dificultats, hi ha també fortaleses com la capacitat d’adaptació del sector i el seu arrelament al territori, i també la qualitat i la diversitat de l’oferta gastronòmica.
Oportunitats. Entre les oportunitats externes sobresurten la creixent demanda d’una alimentació saludable i sostenible, així com el potencial que ofereix la digitalització dels processos, com la gestió de reserves, la presència en línia o l’ús de dades per optimitzar l’activitat.
En conjunt, el sector dels restaurants mostra senyals clars de recuperació, però encara amb desigualtats rellevants i amb reptes estructurals importants a superar. Catalunya viu un moment privilegiat per posar la gastronomia al centre del seu model econòmic i social. El reconeixement internacional de la gastronomia catalana és una oportunitat per fer créixer un sector amb fort arrelament territorial, capacitat d’atracció internacional i una cultura d’innovació cada cop més consolidada.
Si el sector sap aprofitar aquest impuls i aposta per temes com la formació, la professionalització, la digitalització, la qualitat o la sostenibilitat, podrà generar més valor per a totes les parts interessades: clients, treballadors, empreses i territori. La gastronomia pot ser molt més que una experiència; pot ser un motor de futur.