Quan es parla de sector financer, gran part de la població ho relaciona al voltant dels grans bancs i en entorns com Ginebra, Frankfurt o Luxemburg. Tanmateix, el sector financer és molt més que les entitats bancàries i les asseguradores, amb una indústria auxiliar, centres tecnològics, associacions, reguladors i molt més. I en aquesta ocasió qui ha guanyat protagonisme ha estat Catalunya, que després de la "tardor calenta" del 2017 amb el canvi de seu social de CaixaBank i Banc Sabadell i la pandèmia de la covid-19 durant els últims anys, el país s’“ha posat les piles” amb un ecosistema de serveis financers “molt divers, potent i en creixement”. I atenció a les xifres: 628 empreses, 100.000 treballadors i una facturació de 46.400 milions d’euros.
Set anys després de la presentació de l’últim Mapa del sector dels serveis financers a Catalunya, des del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’empresa Cluster Development, l’han actualitzat amb una radiografia després d’uns anys de transformació, per explicar detalladament la cadena de valor i les “oportunitats” del sector financer al nostre país. I d’aquí l’augment en un 40% del sector, amb 178 empreses més que el 2017.
El sector financer a Catalunya: 628 empreses, 100.000 treballadors i una facturació de 46.400 milions d’euros
Unes xifres a l’alça que “poden sorprendre”, segons detalla el director general de Política Financera, Assegurances i Tresor de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Sánchez Pascual, a causa "dels acomiadaments massius de treballadors de les entitats bancàries durant els últims anys”. Com a contrapunt, des de la consultora Cluster Development expliquen que han augmentat els llocs de treball al sector “per l’adquisició de Bankia per part de CaixaBank i l’aparició de noves empreses tecnològiques, a part de l’atracció de nou talent internacional”. De fet, el sector financer tenia uns 96.000 treballadors fa set anys i actualment són gairebé 100.000 persones. En aquests moments, la banca universal, amb 17 entitats, és la que ocupa el nombre més gran de treballadors amb un total de 63.249 per davant la indústria auxiliar i les assegurances, amb 14.527 i 13.972 treballadors respectivament.
Per altra banda, una de les principals conclusions de l’estudi, que ha necessitat sis mesos de treball, entrevistes a fons a quaranta representants i una taula de treball posterior amb 14 membres, és el protagonisme creixent de les empreses fintech i insurtech, que han passat de 50 a 140 en sis anys. I d’aquí el pes del segment de les assegurances sobre el conjunt amb 201 companyies, el Venture Capital&Private Equity (92) i la indústria auxiliar (80) que engloba un conjunt d’empreses que ofereixen solucions tecnològiques (identificació, frau, ciberseguretat) i altres tipus de serveis (consultoria, legal, auditoria, entre d’altres). I, finalment, el segment que ofereix crèdit i altres productes al consumidor (51) o el de la banca privada o Wealth Management (40), entre altres.
El “DAFO definitiu”
Quines són les principals fortaleses del sector financer? Els experts destaquen la gran presència de fintechs o d’un ecosistema digital i de formació potents amb la Barcelona Finance School i altres escoles de negocis importants, l’existència d’un tercer ecosistema amb possibilitats de creixement en matèria de sostenibilitat. Interessant la presència de grups asseguradors locals i hubs rellevants d’asseguradores globals i d’empreses líders en solucions avançades per al sector financer especialment en temes digitals i de dades relacionades amb la intel·ligència artificial i amb el creixement internacional.
Les fortaleses del sector financer: gran presència de 'fintechs', l'ecosistema digital i la marca Barcelona per captar talent
L’estudi també subratlla la capacitat de Barcelona en la captació de talent internacional, especialment en l’àmbit digital; o la potencialitat de convertir la ciutat comtal en un dels pols referents en innovació tecnològica a Europa i com a hub digital i financer.
Finalment, entre les “debilitats”, destaquen un mercat bancaritzat i concentrat en pocs actors, després del procés de consolidació bancària o la debilitat relativa de la capital catalana vers altres places financeres per la llunyania respecte als organismes reguladors o els supervisors.