Les aigües tornen al seu lloc després de les eleccions a les cambres de comerç. I és moment d’entendre per què aquests comicis han estat tant transcendents, més enllà dels titulars, vots electrònics i impugnacions. La Cambra de Barcelona compta amb un pressupost per aquest 2019 de 19,8 milions d’euros i reparteix ajudes i subvencions; i això ja és prou significatiu. No obstant això, és una entitat amb una gran influència sobre alguns dels majors agents econòmics de Catalunya. La institució té dret a nomenar representants i en certs casos fins i tot a participar en els òrgans de govern.
La Cambra té participació directa a l’AMB, ESADE, l’Ateneu Barcelonès, l’Autoritat Portuària de Barcelona, Fundació Bancària la Caixa, EAE, el Foro Nuclear, la Fundació del Liceu, la Fundació PuntCat, la Fundació de la UPF i un molt llarg etcétera. De manera indirecta a través de la Cámara de España participa en una varietat de comissions (aeroports, fiscalitat, energía, transport, turisme…) que se sumen a un reguitzell de comissions i consells d’entitats a través del Consell General de Cambres de Catalunya.
Grup Cambra
Hi ha 13 entitats que formen part del Grup Cambra, entre els que destaquen la Fira de Barcelona o Turisme de Barcelona. Però el grup també inclou entitats prou rellevants com Camerdata, Barcelona Centre de Disseny, Fira 2000, la Fundació Barcelona Promoció, Fundació Empresa & Clima, Gestió i Promoció Aeroportuària, Fundació Knowledge Innovation Market Barcelona, Llotja de Cereales de Barcelona, Llotja de Vic, Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona i el Tribunal Arbitral de Barcelona.
La Cambra de Barcelona pot nomenar representants a Esade, el Port de Barcelona, la Fundació Bancària la Caixa o l'AMB
Donant per suposat que el lector coneix la rellevància de la Fira de Barcelona (una empresa que aporta l’1,21%del PIB català i que acull salons com el MWC), el president de la qual és proposat per la Cambra a Ajuntament i Generalitat, o Turisme de Barcelona (el consorci dedicat a la promoció de la ciutat de Barcelona com a destinació turística presidit per Joan Gaspart durant 26 anys), ens centrarem a parlar de les entitats menys conegudes.
Influència en disseny, dades, o aeroports
Barcelona Centre de Disseny és un centre de promoció i dinamització del disseny en l’àmbit empresarial i institucional creat l'any 1973, el primer de l’Estat espanyol. BCD és conegut pel seu peculiar edifici d’oficines –que alberga el museu del disseny de Barcelona- a la plaça de les Glòries catalanes. L’ens compta amb un pressupost d’1,2 milions d’euros, segons la seva memòria anual. Fins al moment els enviats de la Cambra al BCD eren el director gerent de la Cambra, Xavier Carbonell, Pau Herrera, l’empresària productora de catifes de disseny Nani Marquina i el president de la Cambra, Miquel Valls i Lluís Vendrell, d’Unión Suiza.
El director de la cambra també ha format part del consell d’Administració de Camerdata, l’empresa creada per totes les cambres de comerç d’Espanya amb dades de totes les empreses associades i que dóna serveis d’estadística i estudis de mercat. Carbonell també ha format part del Consell d’Administració de Fira 2000, l’empresa que gestiona els edificis de la Fira de Barcelona i que properament ampliarà els edificis de Fira Gran Via. Allà l’acompanyava Ramon Rexach.
La Cambra també participa en la Fundació Barcelona Promoció, nascuda del moviment olímpic i que ara es dedica a la promoció internacional de la ciutat “mitjançant la captació de seus permanents per a Barcelona”. Una fita que compta amb un pressupost que ronda els 400.000 euros. A aquesta fundació s’hi dedicaven Valls, Josep Cercós, l’hoteler Jordi Clos, l’expresident de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, Miquel Martí de Moventia i l’excandidat a la presidencia de la Cambra, Ramon Masià.
En el patronat de la Fundació Empresa & Clima també hi han participat Valls, Alfredo Martínez-Sabadell, del Gremi d'Instal·ladors de Barcelona, i Joan Planes de Fluidra. Un patronat sense cap dona, per cert, que lidera una “organització sense ànim de lucre que treballa pel lideratge i comrpomís empresarial en la lluita contra el canvi climàtic”.
El grup cambra també forma part de l’empresa Gestió i Promoció Aeroportuària, SA, una companyia dedicada a la consultoria en temes d’aeroports i connexions aeroportuàries. La cambra va publicar estadístiques de passatgers sobre el Prat fins a l’any 2013 a través d’aquesta empresa. Els enviats a aquesta empresa eren Oriol Guixà de La Farga, Carles Kinder (GTD), Martí, l’actual president de la Fira de Barcelona, Pau Relat, Valls i Xavier Roig, que ha participat en la llista de Crous.
L’ens cameral també forma part de la Fundació Knowledge Innovation Market Barcelona que té com a objectiu “aportar valor tecnològic a les empreses i entitats”. Alhora participa a la Llotja de Cereals de Barcelona, el Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona i la Llotja de Vic. Aquestes dues entitats posen els preus de productes tan bàsics com cereals, farines, llegums, fruits secs, el porc, boví, tòfona, ous i fusta. Finalment, la Cambra també té un peu al Tribunal Arbitral de Barcelona, dedicat a l’arbitratge en matèria civil i mercantil.
Les xifres de la Cambra
Els comptes de la Cambra estan sanejats des de fa quatre anys, després de diversos excercicis en nombres vermells pel final de les quotes camerals obligatòries del 2010. La majoria dels ingressos de la cambra són subvencions (sobretot per formació) i aportacions de les grans empreses. Cambra de Barcelona va tancar el 2018 amb un pressupost de quasi 18,6 milions d'euros, dels quals un 10% prové de les aportacions d'empreses i patrocinis, un 8% d'explotació d'actius i fins a un 82% de la prestació de serveis.
Segons l'auditoria de la Cambra, disponible al seu web, el 2018 van entrar 7,5 milions d’euros de subvencions, gairebé sis dels quals provinents de la Cámara de España, que gestiona les ajudes europees. A part, els 14 seients de plata abonen cadascun 75.000 euros, que sumats recullen més d’un milió d’euros provinents del Racc, PwC, Naturgy, Magma, Indra, Catalonia Hotels, Deloitte, Abertis, Aigües de Barcelona, Banc Mediolanum, Banc Sabadell, CaixaBank, Criteria Caixa i Damm.
La Cambra de Barcelona reparteix ajudes per valor de 288.000 euros entre les entitats que formen part del Grup Cambra
En el departament de despeses cal destacar que la Cambra de Barcelona també reparteix ajudes, en total ascendeixen a 288.000 euros que van anar a parar al Grup Cambra. Concretament a la Fira de Barcelona (75.000 per organitzar el Biz), l’Associació de Cambres del Mediterrani (90.000 euros), la Fundació Barcelona Promoció (que va cobrar 33.000 euros), la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (que va rebre 25.000 euros), BCD (amb una ajuda de 15.000 euros), Fundació Empresa i Clima (15.000 euros) i el comité espanyol de la Cambra de Comerç Internacional (10.000 euros), la resta va anar a parar a altres entitats.
Finalment, la memòria també detalla que els membres dels òrgans de govern no cobren, però els directius sí que tenen remuneració. Carbonell i el secretari general, Xavier Coronas, sumen una remuneració de 255.390 euros bruts anuals (el document dóna la xifra conjunta), una xifra un 20% superior a la de l’any anterior, quan sumaven 205.100 euros. També sumen 300 per a compromisos per pensions, 280 euros en assegurances de vida i 1.709 euros en tiquets de restaurants.
Així mateix, la plantilla de la cambra és de 107 persones, un 67% de dones i el 33% d’homes que sumen una massa salarial de 6.096.881 euros, uns 58.483 euros anuals per treballador.