Un 60%. És la davallada de l’oferta de lloguer que el portal immobiliari pisos.com ha detectat a Catalunya des de l’entrada en vigor del topall de preus. Es tracta d'una de les poques dades internes que ha presentat aquest dijous el seu portaveu i director d'estudis, Ferran Font. Conscient que les xifres que circulen en aquests espais “sovint es posen en entredit”, Font ha volgut exposar el diagnòstic sobre el mercat de l'habitatge amb dades públiques, les quals apunten cap a una mateixa direcció i, alhora, revelen una paradoxa difícil d’explicar.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2025 es van registrar 112.585 compravendes a Catalunya, xifres "que no es veien des de la bombolla" i molt per sobre de les 99.592 de l’any anterior. "Es ven com fa molts anys que no es venia", ha assegurat Font. Ara bé, la tensió d'uns preus amb tendència a l'alça fa trontollar els signes d'estabilització que planteja el portal: "Reflecteixen un desequilibri estructural entre oferta i demanda", ha subratllat.
En canvi, el lloguer avança en direcció oposada. Segons Font, cada vegada hi ha menys immobles disponibles, i els que arriben als portals ho fan amb "menys professionalització". La pressió regulatòria, la incertesa i la por d'equivocar-se han empès part dels propietaris cap a altres vies, des de les agències immobiliàries fins als canals més opacs com WhatsApp o Telegram, “molt més difícils de traçar i fiscalitzar”.
Alhora, els portals també es troben atrapats en un altre front que té un enllaç directe amb aquesta retirada del lloguer: la dificultat de complir amb les noves obligacions informatives (pendents d'aprovació), especialment les que afecten la figura del gran tenidor i la limitació de les rendes. Les plataformes han hagut d’adaptar-se ràpidament als criteris que les administracions els han traslladat, però sovint es troben en un cul-de-sac. "Hem de mostrar informació a la qual moltes vegades no tenim accés, com ara si el propietari és realment un gran tenidor o quin era el preu de l’anterior contracte", ha explicat.
La pressió regulatòria ha empès part dels propietaris cap a altres vies, des de les agències immobiliàries fins als canals més opacs com WhatsApp o Telegram, “molt més difícils de traçar i fiscalitzar”
“Si no podem verificar aquestes dades, tampoc podem publicar l’anunci. El que fem és retirar-lo fins que puguem mostrar allò que la llei exigeix”, ha afegit. L’aplicació preventiva d’aquests criteris fa que molts anuncis no arribin mai a veure la llum, i tot plegat contribueix a desplaçar una part de l’activitat cap a espais com els exposats unes línies més amunt, en què no hi ha cap obligació de transparència.
La "inestabilitat regulatòria" i les seves conseqüències
Aquest embús normatiu s'afegeix a la “inestabilitat regulatòria” que, segons Font, s'ha erigit com un dels factors d'erosió de l’oferta de lloguer i ha alterat el comportament dels propietaris. Des de l’entrada en vigor del topall, “no s’ha aconseguit que llogar un pis sigui més fàcil, tot el contrari”, ha lamentat.
En aquest context, la caiguda del lloguer visible respon a diversos moviments que s’han anat superposant: propietaris que opten per vendre, pisos que es mantenen buits a l’espera d’un escenari més estable o d’un canvi normatiu, i un auge del lloguer temporal que, segons dades de la Generalitat, suma 5.072 contractes a Catalunya l’últim trimestre del 2025, dels quals 3.063 corresponen només a Barcelona.
La caiguda del lloguer respon a un còctel de factors: vendes a l’alça, pisos que es mantenen buits a l'espera d'estabilitat i un auge del lloguer temporal
La rotació també s’ha accelerat. La vida dels anuncis és molt més curta que fa un temps: “Fa dos o tres anys, un anunci podia estar publicat dos o tres mesos. Avui, en un mes o mes i mig es retira”, ha detallat Font. I això passa tant perquè l’immoble es ven com perquè genera prou activitat en molt poc temps.
La desconfiança envers l'administració i el pronòstic "continuista" pel 2026
Més enllà de la radiografia presentada per pisos.com, Font ha volgut posar el dit en una altra llaga: la desconfiança envers les administracions públiques. Ha enumerat les pors recurrents dels propietaris -impagaments, ocupacions, deteriorament dels seus actius-, però que el que realment li ha calat és el relat de confrontació que s'ha construït al voltant dels llogaters i propietaris.
Un discurs que, segons ell, no ha sorgit de manera espontània. “Quan penses a qui pot interessar que aquest debat estigui sobre la taula, a mi em venen al cap a les administracions i els partits polítics”, ha assenyalat. A parer seu, aquest marc desvia l’atenció de la manca de polítiques d’habitatge dels últims 50 anys i, alhora, fa més difícil que els propietaris se sentin segurs a l’hora de posar un pis de lloguer o mantenir-lo al mercat. "Admetre-ho i plantejar una solució és el que haurien de fer les administracions públiques, assumir les seves responsabilitats", ha sentenciat.
Font: “Quan penses a qui pot interessar que el discurs de confrontació entre propietaris i llogaters estigui sobre la taula, a mi em venen al cap a les administracions i els partits polítics”
Pel que fa als pronòstics que fa pisos.com pel 2026, aquests apunten a un escenari "continuista", sempre que no apareguin nous elements que sacsegin el mercat. Font ha previst un any en línia amb la tònica del 2025, amb creixements més moderats tant en transaccions com en preus, especialment en la compra. També ha reconegut que l’esclat del conflicte a l’Iran ha introduït un factor de risc que fins ara no existia. Ha volgut recordar que malgrat la pandèmia o la guerra d’Ucraïna, l’impacte sobre la inflació i sobre les decisions dels bancs centrals havia estat relativament limitat.
Ara, però, l’amenaça d’un repunt inflacionari i d’un augment dels costos energètics és molt més elevada, i això pot traslladar-se al preu de les hipoteques, al cost de construcció i, en última instància, a l’estabilitat del sector. Caldrà seguir de prop com evoluciona aquest nou escenari i quin marge real deixa al mercat per mantenir els auguris de continuïtat.