Aquest 2020 se celebra el 70 aniversari del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana (COIICV), els 150 anys d'història de l'Associació d'Enginyeria Industrial i els 170 anys d'història de la professió d'enginyer industrial. Una efemèride múltiple que tindrà programació especial –amb festa al Museu de les Ciències de València el 17 de juliol- i reptes definits. Aquest dimecres el degà del COIICV, Salvador Puigdengolas, ha presentat en roda de premsa el programa 12 mesos. 12 reptes per a l'Enginyeria Industrial que es desenvoluparà aquest any, però abans ha desgranat a VIA Empresa algunes de les reflexions que van implícites en aquesta celebració especial. "Posicionem-nos en els vagons principals. Com a societat tenim un repte, en l'àmbit de l'Administració, però també empresarial i de societat. Hem de ser capaços de donar resposta perquè la societat puga desenvolupar-se i no depenguem de valors externs", apunta.
La seua és una visió transversal, no es vol quedar en les quatre parets del despatx que ocupa com a cap de servei d'Enginyeria i Infraestructures de l'Hospital La Fe de València. "Nosaltres diem que un hospital és un conjunt d'instal·lacions perquè tot el que fa funcionar l'hospital és tecnologia. Necessitem climatitzar els locals i això és tecnologia, si necessitem qualsevol aparell de radiodiagnòstic, és tecnologia. El que fem és que la part assistencial puga funcionar correctament", detalla.
De la sanitat aprén cada dia però la seua motxilla ja venia carregada abans. Batejat en els Jerónimos madrilenys i crescut a Cuenca, Puigdengolas (Madrid, 1974) és enginyer industrial i ha passat per molts sectors: des del motor amb la seua experiència a la multinacional Ford, passant per la construcció i ara sent funcionari de carrera en l'Administració valenciana. "Això et permet obrir mires, m'ha permés poder desenvolupar-me en molts camps. Als xavals joves, als estudiants del segon curs de màster, és el que els diem, que quan som a l'escola tenim pànic d'eixir al carrer, però quan entres en el combat del dia a dia, t'adones que en aquells moments si surem, aprenem més".
Treballar per la ciutadania, una màxima
Enginyers es necessiten sempre?, preguntem. "Aportem coneixement, capacitat, actitud, i sobretot, coneixement de molts sectors", apunta el degà d'una institució amb només un 3% de col·legiats en atur, "és una situació de plena ocupació. Tot i que no estem com fa molts anys: quan jo vaig acabar en Ford i vaig començar en el sector privat podies triar treball, però ara els nivells salarials no són tan alts com abans. Ens igualen per baix però no pugen per dalt", reconeix Puigdengolas.
Puigdengolas, als carrers de València | Cedida
Certament al carrer es coneix aquella frase feta de "cobres com un enginyer", però poc més, reconeix el degà. "El problema que com tenim una formació multidisciplinària podem abastar molts camps d'acció. Si ixes al carrer i preguntes què fa un enginyer industrial, no se sap, i no obstant això, nosaltres estem en tots els sectors estratègics que permeten que la ciutadania tinga serveis i que la societat continue avançant. Nosaltres sabem que els processos més eficients són els que suposen que tingues menys desaprofitament, si parlem d'energia, des de la mateixa generació elèctrica, des de la mateixa central nuclear, en una planta fotovoltaica, nosaltres estem tant en la producció com en el transport com en la distribució, que ací és on actuen i sobretot en la part de la seguretat industrial", enumera.
"Quan som a l'escola tenim pànic d'eixir al carrer, però quan entres en el combat del dia a dia, t'adones que en aquells moments si surem, aprenem més"
Amb aquest ventall d'opcions, Puigdengolas hi veu moltes portes obertes. "Ací també anem a un pull d'energia. A mi quan parlen de la crisi del sector, els dic que canviarem una multicanalitat, que hi ha múltiples productes per a transportar-los. Amb el 5G ara mateix els vehicles seran autònoms i ací entra tota la part d'enginyeria. Quin element combustible utilitzarem a mitjana i llarga distancia? Hi ha diferents fonts d'energia i ací també ens estem posicionant i en un sector tan important com és el medi ambient, perquè nosaltres també tenim competències mediambientals, la millor manera de protegir-nos és desenvolupar tecnologia de baix impacte ambiental. Recordem que enginyeria ve d'enginy".
Els desafiaments dels enginyers valencians
En plena conversa sobre l'emergència climàtica, Puigdengolas no té dubtes en què "estem davant un repte tecnològic on hem de posar en valor que contaminen poc, no sols en mobilitat sinó també en fonts d'energia. Hem de tenir reptes en mobilitat i energia, en tractament de residus. És el repte al qual ens enfrontem i és on ens hem de reforçar". Parla de solucions locals a desafiaments globals perquè "el món està canviant i la transformació digital ens està canviant a tots". La clau està, per a ell, en què "hem de generar la tecnologia en la nostra terra per a afrontar els reptes globals. Som la Florida d'Europa i no ho aprofitem. Mirem més a Israel, a les 700 startups per càpita que hi ha a Tel Aviv".
"Som la Florida d'Europa i no ho aprofitem. Mirem més a Israel, a les startups que hi ha a Tel Aviv"
El problema valencià està en la falta de pedrera, opina. "Tant la Universitat Politècnica, on estan treballant molt bé gent com Pepe Millet i Capella, i també la Universitat Jaume I estan desenvolupant un espai i estan fent un bon treball, però falta la pedrera". I en eixes noves generacions que han de matricular-se en enginyeria, manquen dones també. És un dels reptes del seu mandat al COIICV perquè, assegura, "ens estem quedant arrere en llenguatge de programació, l'estan fent homes, per la qual cosa tenim un problema de biaix de gènere. Hem d'aconseguir que la gent siga capaç de veure que l'enginyeria no és cosa de gènere, qualsevol està capacitat. Simplement és cultura de l'esforç, com diu Juan Roig", conclou.