La pandèmia va agafar per sorpresa una Europa que encara responia a la definició canònica del que fora ministre d'Exteriors –i també de Finances– de Bèlgica durant tota la dècada dels 80 Mark Eyskens. Europa, deia l'economista, ha estat des de la seva fundació un "gegant econòmic, un nan polític i un cuc militar". La manca d'integració legislativa i executiva, la limitada unió monetària que encara no és bancària i l'absència d'eines de defensa comunes dels 27 són factors de debilitat de la regió del món que més PIB concentra respecte a la reduïda població i recursos amb què compta. Les passes que es van donar per apropar els països membres de la federació –amb els fons NGEU i la mutualització del deute al centre de la revolta– no van ser prou ràpids per solidificar la construcció europea abans de la invasió d'Ucraïna –un conflicte, afirma Javier Faus, "amb el potencial per canviar-ho tot".
"Una Europa sobirana i solvent és una esperança per tota la humanitat", comanda Faus, que erigeix la Unió en defensor i garant de l'estabilitat de les "atacades" democràcies liberals arreu del món. En la mateixa línia, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, successora de MarioDraghi en la recepció del guardó a la construcció europea del Cercle, afirma que "tot el que Europa ha fet les darreres setmanes ha estat per les nostres democràcies, per rebutjar les imposicions autòcrates". La guerra a Ucraïna, segons la presidenta, no és només un "intent d'esborrar el poble ucraïnès", sinó també una "temptativa per trencar l'arquitectura de seguretat" europea, provocar un "canvi tectònic mundial" en les relacions internacionals. El desenvolupament d'Europa com a "unitat geopolítica", reclama el ministre d'Exteriors José Manuel Albares, és així una palanca per preservar, aquí i arreu, "societats lliures, justes, equitatives i resilients" com les que la Unió s'adjudica.
Von der Leyen: "No existeix millor exemple que Catalunya del canvi que volem entomar a Europa"
El president del Govern central, PedroSánchez, encarregat de la clausura de les jornades, ha reivindicat Europa com "la nostra nova pàtria", un espai de convivència que s'afegeix a les identitats espanyola i catalana. Les polítiques del mateix govern, així com els acords a què s'ha arribat en el si de les institucions comunitàries, han tingut sempre l'objectiu, segons el cap de l'executiu, d'"enfortir el nostre projecte comú, que és el projecte europeu". Tant és així, de fet, que Sánchez ha lloat la capacitat dels pactes comunitaris per la recuperació després de la pandèmia, així com el posicionament conjunt dels 27 enfront de la invasió d'Ucraïna, pel seu potencial per romandre actius més enllà de les "turbulències" de què pateixen les economies de la regió. "Al final, el que perdurarà serà Europa", raona el president.
L'aposta pel marc europeu que defensen els ponents, així, és la d'un efecte multiplicador de potecialitats. "La UE és molt més que una suma d'Estats", creu Faus, que reclama un avenç que mantingui "la diversitat mentre estem cada cop més units". Els eixos que han recorregut la Reunió –que, de fet, marquen les ponències econòmiques al país des de l'inici de la crisi sanitària– la transformació digital i la transició ecològica, són consubstancials a la construcció del projecte europeu, comparteixen els parlants. Von der Leyen, en aquesta línia, ha lloat la capacitat de Catalunya per esdevenir part essencial de la maquinària que transformarà el continent. El país, gràcies en bona part als Fons NGEU, es pot convertir en "un dels centres mundials" de les noves energies, en especial l'hidrogen. "No existeix millor exemple del canvi que volem entomar a Europa", felicita la presidenta.
Un pol europeu
El titular d'Unió Europea i Relacions Internacionals retorna a un concepte que Anthony Gardner ja ha deixat anar durant el mateix Cercle; la de "l'efecte Brussel·les", una certa capacitat de la Unió Europea per esdevenir estàndard pel que fa als valors i els pilars que guien la construcció de polítiques públiques i gestió econòmica. Albares, així, reclama amplificar "la veu d'Europa", un discurs i uns valors que arribin més enllà de les seves mateixes fronteres. Tot i això, reconeix que, enfront del lliure mercat que proclama al món la Unió, "el proteccionisme s'ha vist reforçat en els nostres temps" –una tendència econòmica que avança en paral·lel amb "la fi de l'hegemonia exclusiva d'Occident" que identifica Faus. Albares considera indispensables mecanismes de protecció de la ciutadania i els valors europeus amb "mecanismes de defensa militar, política i econòmica", especialment en un món en el qual "la geopolítica està present en totes les demandes". Una Europa autònoma ha de ser conscient de la seva posició ineludible –i, per tant, del seu paper– dins el sistema-món; i actuar per aplicar-hi la seva influència.
L'autonomia europea, per a Sánchez, té factors molt diversos. La capacitat de la Unió d'esdevenir un actor d'influència global passa precisament per no ser subalterna de les decisions de tercers actors, i l'energia ha emergit com el principal factor d'aquesta independència. Un dels reptes de la Unió, en aquest sentit, és el de "rebutjar que es facin servir els recursos com a eines d'influència política", en concret el xantatge rus pel gas que ha recorregut el conjunt de les ponències de les jornades, i que la mateixa Von der Leyen ha volgut condemnar. En aquest sentit, el cap de l'executiu ha ofert l'Estat espanyol com un dels puntals de la transformació que farà Europa sobirana en els seus usos energètics. Així, "Espanya vol ser un hub de producció d'hidrogen verd" en favor de la transició ecològica d'Europa.
Albares: "El proteccionisme s'ha vist reforçat en els nostres temps, i és un problema per a la democràcia"
La construcció europea com a "actor geopolític", segons la presidenta de la Comissió, "ha arribat per quedar-se". El primer exemple de la distribució global dels valors i potències de la Unió, argumenta Von der Leyen, és la vacuna contra la Covid de Pfizer. "No és casualitat que el primer vaccí segur i eficaç es desenvolupés a Europa", raona la premiada, en tant que "la ciència floreix en democràcia". Ha posat sobre la palestra, a més, el caràcter obert i internacional que han mantingut tant els països com els òrgans de govern europeus durant els anys de crisi. "Hem assolit tot el que hem assolit mentre ens hem mantinguy oberts al món", afirma, tot reivindicant una expansió internacional que estigui basada en relacions amistoses i equitatives entre els països afectats. Sánchez comparteix aquesta consideració, tot refermant que "l'autonomia estratègica és compatible amb el multilateralisme, la cooperació i el lliure comerç", enfront l'aposta hegemònica pel proteccionisme i l'exclusió que identifica fora de les fronteres europees. "Nosaltres decidim solidaritat; aquesta és l'Europa que volem mantenir", afegeix Von der Leyen.
La recuperació com a estratègia comunitària
El president del Cercle d'Economia, durant la seva introducció a la guardonada, ha celebrat els plans de recuperació europeus com a eines per resoldre els dolors d'una "societat esgotada", atacada per "malestars complexos". En aquest sentit, Faus ha reclamat al president Sánchez, així com a la seva contrapart Alberto Núñez Feijóo – que ha assistit al Cercle per primer cop com a president del Partit Popular– la consolidació espanyola del full de ruta comunitari mitjançant "pactes d'Estat que afecten matèries estratègiques" de l'economia espanyola. Sánchez, agafant aquest guant, ha defugit la reclamació repetint l'apel·lació al diàleg social que ja va deixar la intervenció del president de la CEOE, Antonio Garamendi. "Espanya també sap arribar a acords, com a la reforma laboral o els quinze pactes entre agents socials i govern", defensa el president.
La situació en què ha quedat l'economia espanyola en la conjunció de dues de les grans crisis internacionals del segle ha enterbolit el full de ruta econòmic del Govern. "El camí té turbulències, moltes, i semblen tan intenses que acaparen tota la nostra atenció". Sánchez ha apuntat principalment a l'espiral inflacionària, la crisi energètica i l'alentiment de les previsions de creixement tant de les administracions com dels organismes internacionals com a fonts d'aquesta inestabilitat. La crisi que afecta l'Estat espanyol, a més, té efectes en diverses onades, en tant que els seus orígens no están en un conflicte "només europeu; també té el potencial de generar crisis econòmiques globals"; des de la mateixa energia a les mancances d'aliments que ja pateixen "països no molt llunyans a la mediterrània". L'accentuada desigualtat o l'augment de la pobresa infantil durant la pandèmia s'afegeixen a aquests reptes, la resolució dels quals Sánchez entoma amb "raonable optimisme".
Sánchez: "El Pla de Recuperació no només inclou inversions, sinó que aborda problemes estructurals"
El president del Govern basa aquestes bones previsions en la identificació d'uns materials sòlids en els fonaments de l'economia espanyola que surt de la pandèmia. Davant les reclamacions de retallades en l'estat del benestar, d'un pacte de rendes centrat en els marges empresarials o del rebuig a les darreres legislacions laborals, Sánchez critica la idea que "la millor política social és l'ocupació". L'objectiu de l'Estat espanyol és, en les seves paraules, "una combinació d'estat social i treball de qualitat" que defugi de consideracions que vulguin "amputar" els drets del món del treball. "No existeix dilema que forci a triar entre més ocupació o ocupació digna; ni disjuntiva entre treball i polítiques socials", subratlla Sánchez, contra el criteri de molts dels representants empresarials que han passat per l'Hotel W durant aquesta Reunió del Cercle.
La principal eina, comparteix amb Faus, per concretar la recuperació i implementar les transformacions estructurals que demana la sortida de les crisis presents, és el Pla de Recuperació; un mecanisme que "no només inclou inversions, sinó que aborda problemes estructurals". Sánchez, en aquest sentit, ha apuntat a la reducció de la precarietat laboral que s'ha assolit gràcies als diversos acords amb els agents socials, especialment els sindicats. Les reformes de futur s'encaren a la resolució d'un històric retard en termes d'inversió científica, l'augment de la mida de les pimes del país o l'aposta per una educació que adreci les necessitats formatives del nou mercat de treball. Els fons Next Generation EU, com indicava la mateixa Von der Leyen, seran clau per arribar a l'objectiu final; i consoliden el "rol central" d'Espanya en la bastida europea. "A Espanya, la crisi va ser de tal magnitud que només la Unió podia respondre a les seves necessitats", recorda la presidenta de la CE, que identifica aquell acord com el "veritable moment d'Europa".